Encantadora l'essencia que has després en aquest poema tan dolç i tendre.
El contretemps de que cada segon que passa és un gran valor, petites inosencies, diminuts detalls, significants.
Tot té un cert sentit, tot té un cert valor, peò avegades oblidem de fixarnos que alló més simple que hi pot haver com ara: un somriure, pot ser un somriure d'un altre persona, que li encomana a un altre, que li encomana a una altre... i així continuament.

Bona feina feliçitats! I espero de tot cor que algun dia puguis tu mateixa respondre la teva pregunta...

Sweetkisses***

Estimada psicòloga, jo li hagués recomentat, que avans de estimar els altres s'estimés a vosté mateixa, que havans d'oferir ajuda als altres s'ajudés a vosté mateixa. Que la seva vida també és molt important.
Que no vulgui no ser egoista i estar disposada al % als altres, vosté també es mareix certa atenció. Dons si no s'atén, éstà sent egoista amb vosté mateixa.

(No sols les altres persones ens tenen que ajudar)

M'ha agradat força, no s'espera aquest final... Et seguiré llegint!
Sweetkisses***

Uuuuuuuuuuu!!
Jo tampoc m'ho esperava que el Déu moris!
I veien quans capitols més has creat ( a causa de que jo vaig retrasada :P) dons... no se pas que passarà!

Quina mort, quin disgust, sang i llàgrimes: mescla tràgica i explosiva.

4/x llegits!
Aveurem quina és la continuació.

Mistika la meva cordial disculpa, les vacançes m'han privat de llegir-te, però ara ja he arribat amb ganes de saber com continua aquesta misteriosa història!

I ostres té de dir que la pura sensualitat entre una vampiressa i un vampir és genial! Poder li hauria faltat un toc més de bejeria al moment, pero tal com l'has descrit... espectacular!

3/x llegits!
Ara a per el 4t.

Aquest encant i misteri em transporta a llegir el seguent capitol!
Magnific!
Espero que la bella vampiresa desperti daquest son i toqui realitat.
2/x llegits!
Endavant!

Ostres... per el teu nombre de relats publicats dedueixo que ets nou en aquesta web. Així que et vui dir que benvingut i espero que continuis escrivint com fins ara perquè jo et continuaré llegint.
Ja m'he llegit aquests 4 relats i m'han agradat! En especial m'he aturar a comentar-te aquest.
El temps.. mesura que mai para, sempre endavant, sempre caminant, travessa nits i dies, i avança, avança... mai s'atura. Té força oi? SI nosaltres sempre poguessim avançar sense aturar-nos...

M'ha entusiasmat la manera en que escrius dedicante a les coses comuns com a persones, o simplement mestuositats.

He de dit també que a Accions, es nota un gran sentiment d'estimació.

Continua així!
Espero llegir-te més coses.
Sweetkisses***

Sovint, per certes raons els nostres sentiments no es donen a conèix, els amagem o no els podem exposar a la persona desitjada.
Quina il.lusió tindrien els éssers d'aquest món si continuament tinguessin una persona que els hi recordé s continuament l'estima que els i tenen....
Però de vegades això no és possible.

Suau, dolç, tendre. Sons que es perden en l'eternitat de l'espai...

Continua escrivint, espero continuar-te llegint.

Sweetkisses***

Avui t'he descobert. Hi degut a que el tema m'interessa m'agradaria llegirte tot aquesta sèria d'històries de vampirs.
El 1r ja està superat i la veritat és que m'ha agradat, el misteri m'impulsa a continuar llegint.
Et deixaré un comentari a cada un d'ells si puc.

Espero que m'agradi i que continuis escrivint.

Sweetkisses***

M'ha fet recordar...
Vespre, carretera, recta, cotxe, fragament, altre coxe, xoc... dos morts.
Inavitable, destí.
Molta raó... s'ha de seguir lluitant, perquè el seu final va ser aquell... el nostre encara ha d'arribar. A viure al màxim.

Molts petons***

La mort... destí de tot ésser viu, un destí desconegut.
La por fundadora davant d'espectes desconeguts..
I la societat... la dictadora del terme: Bé, i mal.

Per aquest últim fet es diu que s'ha de tèmer de la mort, i que si és al contrari no és normal.

Pensem... no a la mart per què novolem perdre les persones que estimem, només de pensar-ho els calfreds s'apoderen del nostre cos.

Però qui sap que hi ha més enlla de la mort... poder un món màgic, una altre vida, un fet extraodinari. TOt i això coninuem no vulguen que les persones ens abandonin en aquest món.

Encantador, continua escribint.
Sweetkisses***

Magnífic!
Ostres, quantes vegades ens hem preguntat o ens han preguntat què és ven bé l'amor?
No costa gaire descriure les coses materials oi? Palpem o mirem el fisic i la funció i fet.
Però no és així de fàcil descriure coses no materials.
Sentiments, emocions, essències, sons...
La meva teoria és que cada persona sent totes aquestes coses d'una forma diferent.
Jo si tingues que dir en poquissimes paraules què és l'amor... DIria ---> No ser egoista, sever compartir i comprendre.

A part d'això m'ha agradat molt com escrius!
Espero que continuis escrivint, jo et continuaré llegint!

Sweetkisses***

Ostres.. m'encanta! És precios, no és es com tots els poemes de record... és diferent poder pel sol fet de éstar en contacte amb el temps. Amb els segons, minuts i hores.

Encantador. Un 10! Continua així!

Sweetkisses***

Hi he torbat un cert encant, i és que quan barrajem la melodia amb les lletres surgèig quelcom molt especial.

M'ha agradat força, continua escrivint!

Sweetkisses***

Noia o noi... m'ha agradat molt de davó, tan que llegire l'altre relat teu i te'l comentaré també!
Suposo que ets nou/va aquí, (per el número de realats ho puc afirmar) així que espero que si t'agrada escriure i com funciona aquesta pàgina, continuis escrivint aquí, jo et continuare llegint perquè m'ha agradat com escrius.
(Respecte al context mi he sentit identificada)

Sweetkisses***

T'has guanyat un aplaudiment!
M'ha agradat, no t'havia llegit mai, pel que veig escrius bé. continua així i jo et continuare llegint! ;)

Sweetkisses***