Cada dia és diferent... cal viure el moment al màxim i gaudir de cada instant.

Gràcies pel teu comentari, una abraçada i fins aviat!

que no m'enxampi aquest virus tan dolentot...jeje, a mida que llegia m'anava esperant alguna sorpresa d'aquest tipus (deformació professional, treballo amb virus).
Bé, haurem de prevenir infeccions a base d'alcohol, que ho desinfecta tot, no? un brindis amb cava per l'any que comença, la millor vacuna.

Et desitjo un feliç 2009!!! i fins aviat!

amb el dit aixecat, les sabates de "topos" ja les tinc. Si la trobo i ho provo, ja t'explicaré què tal... Com a tècnica per inspirar-se, no està gens malament... jeje! L'únic inconvenient que li trobo és la rasca que deu passar per sota de la faldilla escocesa; millor m'espero fins la primavera.

Una abraçada i fins aviat!

Només puc dir: jajaja!! M'he partit de riure! Genials, totes les teories, una rera l'altra. Un estudi científic i històric documentadíssim, vaja. Amb la teoria de Napoleó m'he descollonat especialment... mai el tornaré a veure amb els mateixos ulls, jeje...
Els teus relats són enginyosos i divertits, una combinació explosiva per al meu gust. M'encanta!

Una abraçada i fins aviat!

de llegir els "nanos" (II), no podia quedar-me sense veure els primers... Aquests no els havia llegit al fòrum, són d'abans que jo també em tornés addicta al nanorepte. Ara estic enganxadíssima!
Què puc dir? molt bons, ben portats. Humor, ironia, crítica... M'agraden tots.

Una abraçada i fins el proper nanorepte!

Hola, Unaquimera!
Veig que tu també tens molt a dir en això dels nanos... Molt bons i ben portats tots. De vegades darrera de poques paraules s'amaguen veritats immenses.
M'agrada especialment el de l'amor, quanta raó! Sí que, desgraciadament, sovint s'acaba convertint en un lligam asfixiant...

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al recull de nanos; tinc curiositat per saber què et va evocar el del bus i la mobilitat sostenible...potser et va passar alguna cosa semblant?

Una abraçada i fins aviat!

Hola Sergi!
Ja no arribo a temps a la marató cap els 1000, però espero contribuir als 2000 comentaris...jeje
Fins ara només t'havia llegit nanorelats, però m'hauré de passar més sovint per aquí. Aquest relat el trobo molt ben escrit, amb descripcions acurades i recreació d'una atmòsfera angoixant. A més, m'encanten els relats d'experiments i màgia (per deformació professional, suposo).
Terrorífic el detall dels ulls arrencats, ufff!!
Realment, val més que no poguem veure mai els foscos recovecs de l'ànima humana...

Una abraçada i fins aviat!

Hola Francesc!
Sí, val la pena no deixar que aquestes petites joies de l'enginy es perdin al fòrum... Molt bé, m'agraden aquests nanos teus!

Una abraçada, ens nanoreptem!

Maria

M'agrada molt la profunditat i emotivitat que desprenen tots els teus nanos... Gràcies pel comentari; i també t'agraeixo la idea de fer aquests reculls, que he posat en pràctica inspirada en tu.

Una abraçada, ens nanoreptem!!

Maria

M'ha encantat! Jo no l'havia llegit al repte, però transmet passió en estat pur. M'ha agradat especialment
"Vola'm
amb l'alè d'una paraula
que només tu saps dir."

Crec que encara no t'havia comentat mai, tot i que coincidim sovint al nanorepte...

Una abraçada i continua així!

que cerca la teva melodia ja es troba en aquest poema. Molt musical... Què més et puc dir que no hagin comentat ja altres companys relataires?
Moltíssimes gràcies pel teu comentari als meus nanos!

Una abraçada i fins aviat, brins!

Breu, però contundent. Amb quatre pinzellades descrius una situació eròtico-humorística amb final inesperat...jeje.

Molt ben trobat!

Molt divertit i molt real! I encara podrien fer-te fora per entrenament de l'equip de waterpolo...

Bon microrelat!

Pot passar, tot i que potser no és gaire freqüent. De fet, el relat està basat en un fet real, per això em va cridar l'atenció; però en comptes de quadres va succeir amb poemes...

Gràcies pel comentari!:-)

no està gens malament! He fet cas al teu post del fòrum i m'he passat a veure els teus relats... Molt bé, m'agrada com t'ha inspirat el dibuixet!

Una abraçada i fins aviat!