Miralls

Un fred gèlid de març engavanya un pobre contrabandista al Pas de la Casa. Camina cap a la Portella de Joan Antoni. Es mou lentament i amb molt d’esforç perquè ha perdut una de les raquetes de neu, i perquè tragina un fardell de gairebé 30 quilos. Fuig d’un carrabiner que l’empaita des que ha deixat la colla al peu de la muntanya. L’entreveu a la llunyania en mirar enrere, i el té cada cop més a prop.

Quan gairebé pot distingir la cara del carrabiner, veu una balma amb l’entrada quasi colgada per la neu. S’hi endinsa amb celeritat a pesar de la grotesca locomoció, i busca un tros de sòl sense neu per deixar el fardell. Sospira resignat, i beu un raig de vi de la bota. Està esgotat, però encara l’entrada amb un bastó d’avellaner en mà per esperar l’inevitable escaramussa. Pensa en la família i en tothom que depèn dels miracles que carrega, i això, fa que vulgui defensar el carregament amb la seva vida.

El carrabiner però, passa de llarg. El contrabandista el veu allunyar-se i se’l mira una bona estona des de la balma. Nota que carrega un fardell, una bota de vi, i un bastó d’avellaner. És un carrabiner que es dedica a l’estraperlo també, i s’enutja. Ara és ell qui es vol desfer d’aquell maleït hipòcrita. Es col·loca el fardell a l’esquena i surt per empaitar-lo. Entreveu el seu clatell a la llunyania, i el té cada cop més a prop. De tant en tant, el carrabiner mira enrere i intenta accelerar la marxa, però està esgotat i s’amaga dins una balma. També deu tenir família que depèn dels miracles que carrega, pensa el contrabandista. Quan arriba a la balma, passa de llarg.