Cercador
Mirades i somriures
Un relat de: laniteterna- Compartir:
Era dins un local nocturn il•luminat amb somriures de persones que ballaven embogides amb una copa a la mà. Va ser la primera vegada que presenciava tal espectacle, no podia sentir-me més realitzada.
Sortir de festa amb amics però a l’hora intentar anar al teu rotllo crec que és una de los coses que aprecio més en aquests locals gegants, els quals tenen diferents sales amb distinta música.
Mirava i mirava, i només veia gent de diferents procedències i d’estils alternatius a l’hora de vestir. Si, aquell era el meu lloc, sense cares familiars. Un oceà de sensacions recorrien el meu cos quan creuava la mirada amb alguna persona, que instantàniament provocava un somriure fugaç mutu.
Passaven els minuts, les hores, i no podia sentir-me més feliç, fins que al baixar a una altra sala algú em va treure a ballar. (Val a dir que jo estava mirant el mòbil, acabava de fer una foto i volia saber com havia quedat. )
Vaig aixecar la mirada i vaig veure una noia, somrient-me. No la coneixia. Recordo que ballàvem donant voltes mentre intentava acostar-se a mi. Jo me’n allunyava, però ella insistia. No sé que em passa que no oblido aquell moment, la noia tenia un somriure especial. Per circumstancies adverses, i molt a contracor, vaig haver de marxar de la sala.
Des d’aquell dia que hi segueixo pensant.. No sé qui és, ni d’on és, i per no saber, no sé ni el seu nom.
Sortir de festa amb amics però a l’hora intentar anar al teu rotllo crec que és una de los coses que aprecio més en aquests locals gegants, els quals tenen diferents sales amb distinta música.
Mirava i mirava, i només veia gent de diferents procedències i d’estils alternatius a l’hora de vestir. Si, aquell era el meu lloc, sense cares familiars. Un oceà de sensacions recorrien el meu cos quan creuava la mirada amb alguna persona, que instantàniament provocava un somriure fugaç mutu.
Passaven els minuts, les hores, i no podia sentir-me més feliç, fins que al baixar a una altra sala algú em va treure a ballar. (Val a dir que jo estava mirant el mòbil, acabava de fer una foto i volia saber com havia quedat. )
Vaig aixecar la mirada i vaig veure una noia, somrient-me. No la coneixia. Recordo que ballàvem donant voltes mentre intentava acostar-se a mi. Jo me’n allunyava, però ella insistia. No sé que em passa que no oblido aquell moment, la noia tenia un somriure especial. Per circumstancies adverses, i molt a contracor, vaig haver de marxar de la sala.
Des d’aquell dia que hi segueixo pensant.. No sé qui és, ni d’on és, i per no saber, no sé ni el seu nom.