Cercador
Parlem de teatre
Un relat de: JOANPG- Compartir:
Goethe ho va dir: M'agradaria que l'escenari fos tan prim com la corda d'un equilibrista, perquè cap talòs no gosés trepitjar-lo.
En la ja llarga vida teatral, sempre en grups d'aficionats, he anat acumulant una sèrie de vivències que m'han esperonat a dir-hi la meva.
No es tracta de dir si sóc bon o mal actor, o si he fet de protagonista. No. Voldria que el meu escrit servís per engrescar als molts aprenents d'actors i actrius que no s'atreveixen a sortir a escena. (Cal tenir en compte les paraules de Goethe).
Dels diferents directors que he gaudit, he procurat treure'n el millor d'ells i això, per sí sol, ja és meravellós.
Quasi be tots m'han remarcat que "marqués el meu paper", és a dir, que definís l'entonació de cada frase segons el caràcter del personatge, de les circumstàncies de l'acció, que el memoritzés i vocalitzés sense caure en la esborronadora cantarella ni la declamació absurda.
"Cada mot és un món
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadís
o una cambra en silenci"
Miquel Martí i Pol"
També tinc clar que és tant important el curt paper d'un criat que parla poc com el del protagonista. Una representació de Teatre requereix que es formi un bon equip entre el director, els actors, els tramoies i el regidor o l'apuntador. Aquest darrer ja no s'amaga al típic coverol i entre caixes fa de traspunt darrera una cameta o d'una bambolina que el director d'escena vol que pengi fins el terra al fons de l'escenari, fent de càmera fosca.
D'anècdotes divertides o autèntics embolics dramàtics n'hi ha un munt. Tots els actors, directors i gent del teatre professional, en tenen com per fer un llibre inacabable; i els afeccionats, sense tants medis tècnics, ni pressupost suficient, caminant amb una sabata i una espardenya, però respectant al públic que els veurà, se les fan i se les desitgen per
fer-ho el més digne possible. I les anècdotes encaren són més sucoses si se'm permet.
Recordo uns "Pastorets" quan St. Josep i la Verge encinta dalt d'un guarà català, cercaven posada i tots els rebutjaven. L'actor que feia de Josep va picar tres cops damunt d'un escotilló amb la vara per simular que trucava a la porta. Dessota l'escenari,un tramoista despistat (es tractava d'una representació a un poble on no havíem actuat mai) creient que era el senyal per fer desaparèixer el dimoni, com passa en diferents passatges de l'obra, va obrir l'escotilló i, davant l'astorament de públic i actors va esfumar-se Sant Josep, deixant una verge soltera en estat de bona esperança.
També és típic que no ens sapiguem el paper el suficient i es produeixi un lapsus que posa a prova les taules dels actors. Recordo haver representat l'obra "El baile" de Neville, en que dos amics íntims i aficionats a l'entomologia, resten sols en escena contemplant les seves col·leccions, i se'ls va anar el sant al cel. Durant més d'un quart d'hora van fer unes disquisicions sobre la vida i miracles dels insectes sense poder captar els crits del traspunt ni els senyals dels companys i inventant sense parar fins que un d'ells recordà que havien de parlar de puces. Fou la paraula màgica que els portà al fil conductor de l'autèntic diàleg de l'obra.
Us en podria dir moltes més però no us vull cansar. El que sí que voldria és agrair la feixuga i pesada feina del director, que assenyalant-me un gest, una pausa, un posar-me dessota un focus zenital per dir una frase important, fa que la gent es pensi que sóc un bon actor quan el mèrit és seu. I passa per alt al gran públic però per a mi no.
Voldria que aquest relat fos un cant de alegria a la feina dels directors que he conegut i als que, si es pot, tindré.
Molta MERDA a tots.
Comentaris
-
Avui he llegit el primer[Ofensiu]nuriagau | 06-02-2009 | Valoració: 10
El meu pare ja m'havia recomanat aquest relat, que recordo haver-lo llegit ja fa temps.
A d'altres comentaris ja t'ho han dit: estimes la literatura. Tant et fa que sigui poesia, narrativa o teatre.
Felicitats per aquest relat i ja ens avisaràs si tornes a fer d'actor, eh?
Núria Gausachs i Cucala -
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
He rigut de gust.[Ofensiu]Alzinar8 | 23-10-2008 | Valoració: 10
Suposo que aixó de la merda deu ser en l'argot teatral com un crit de guerra o és un insult?
Perqué no n'escrius més i riurem tots plegats,que les penas venen soles. -
totalment d'acord[Ofensiu]Joan G. Pons | 21-10-2008 | Valoració: 10
Coincideixo en tot i tot el que expliques i per cert molt ben explicat sobre l'aventura del teatre.
De jove vaig fer d'actor en diverses obres i certament i aixì ho valoro i reconec, va ser una escola d'aprenentatge i convivència. -
El teatre de la vida[Ofensiu]F. Arnau | 19-10-2008 | Valoració: 10
Ja ho diuen amic Joan, que el teatre és com el reflex de la vida. Jo afegiria que la Literatura en general, de la que el Teatre és un dels gèneres més populars. Es nota que tu te l'estimes, i si has fet alguna incursió com actor, encara més. Jo no he tingut ocasió, amic Joan, però admire la gent del teatre i la respete perquè aprecie la seua tasca.
Una forta abraçada!
FRANCESC
PS Fa temps, vaig escriure un relat sobre el món del teatre. Ací te'l deixe per si vols donar-li un cop d'ull:
"Funció inaugural"
-
...[Ofensiu]geraldine | 18-10-2008
El teatre es una manera de vida,una elecció, tot un mon per descobrir, el teatre es vida...
el teatre ens fa a tots una mica mes humans tan a l'espectador com a l'actor i tot el qui forma part d0una companyia...
lo mes maravellos del teatre, d'un espectacle es quan passen aquestes coses en les que no hi comptavem... pq aleshores passa la gran veritat a escena!!!
disfruta del teu teatre, del que aprens del que fas del que veus... observa les petites coses de la vida quotidiana... totes les petites coses que t'envolten, com es mouen , quina textura tenen, quin ritme, quin color, quina temperatura... i despres posat'ho a la motxilla que portes dins al cos... i amb tot plegat puja a l'escenari!!!
Aquesta es la nostre feina, portar la vida, la manera de veurela, de sentirla a tots els ulls que ens miren...
per complir el superobjectiu: Estimar!!!
per aixo pujo a l'escenari... el teatre es un acte d'amor.
donar i rebre entre l'actor i l'espectador, entre l'actor i l'actor, entre l'acotr i el director... donar i rebre...clar, estimar! aquest es el motiu!
endevant! -
Hola[Ofensiu]berenguer | 16-10-2008 | Valoració: 10
En primer lloc vull agrair-te la participació en el repte que em tocà organitzar.
Com tu mateix dius, el teu escrit és, més que un relat, "un cant d'alegria la feina dels directors que he tingut" i que "servís per als molts aprenents d'actors i actrius que no s'atreveixen a sortir a escena"
T'he de dir que m'hi ne sentit força identificat, ja que durant molts anys he format part d'un grup de teatre. Gairebé he fet tots els papers de l'auca, però curiosament, mai he fet els pastorets.
De fet, el que aprens fent teatre; la gesticulació, vocalització, la manera de caminar... et serveix després per anar per la vida. Sense comptar el bagatge cultural que t'aporta la participació en posar a escena una obra literària.
El teu és un estil clar i planer.
La salutació fina "molta merda" superencertada, ja,ja (suposo que saps l'origen d'aquesta frase, no?)
Repeteixo; moltes gràcies per participar i continua amb el teatre!
-
Vull fer teatre![Ofensiu]MarBlava | 16-10-2008 | Valoració: 10
Es nota que sents passió pel teatre i per això saps transmetre -la tan be dalt de l'escenari
Posar-se a la pell d'un personatge imaginat per un altre és un art que no està a l'abast de qualsevol.
T'animo a que segueixis inerpretant, he vist el que gaudeixes i lo be que ho fas.
Una abraçada,
MarBlava -
rasablanca10 | 15-10-2008 | Valoració: 9
m'has fet passar un molt bon moment llegint aquest relat, les anècdotes han dibuixat un gran somriure al meu rostre
has sabut copsar també l'esforç que han de fer tots els components d'un grup de teatre per complir el seu objectiu i aconseguir que una obra surti perfecte, i la feinada del director, que sovint es poc reconeguda
molt bo
enhorabona! -
Jo tinc vergonya[Ofensiu]Ullsblaus1 | 14-10-2008 | Valoració: 10
Sembli el que sembli, jo, al sortir en un escenari i plena de gent al meu davant em provoca un pensament de que no estic en intimitat i també fa impresió i et poses nerviós.
Tens raó, amic meu, permolt curto insignificant que pugui ser un guió (com el d'un criat) pot ser el més colpidor, o divertit, o entretingut, si aessim treient els guions curts i ingeniosos, la obra quedaria buida i faltaria ambient, com quan li falta sal al bistec.
T'expreses molt bé, i asobre tu, que sempre has estat un "teatreru", més que res, humorístic.
Salut i records.
ullsblaus1 -
Sóc un talòs [Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 14-10-2008 | Valoració: 10
segons Goethe. I s'ha de reconèixer que Goethe té raó. [Sóc massa tímid per sortir en públic, i, mira que m'hauria agradat!]
M'ha complagut aquesta exposició d'un afeccionat al teatre.
Per què, sense presses, no ens expliques més anècdotes?
Una encaixada, com dius tu [Jo, normalment et dic esqueixada, perquè si la encaixada es forta, sempre hi ha qui es queixa!]
Cordialment!
-Joan-
-
Quina[Ofensiu]Nonna_Carme | 14-10-2008 | Valoració: 10
bona estona m'has fet passar revivint moments de teatre!
L'escena de Sany Josep, desapareixent de l'escenari, és genial.
Hi ha una paraula que no entenc i que no trobo al diccionari: "guarà".
Gràcies per aquest magnífic relat.
Una abraçada.
Nonna_Carme
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
78 Relats
623 Comentaris
127829 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Ja he complert els 65 anys. Estic jubilat.El meu desitg és escriure mitjanament be.
Ajudeu-me entre tots.
joanperezg@hotmail.com