La filla de Descartes

Un relat de: SrGarcia

Un dels homes més intel•ligents de la humanitat. Pocs poden tenir un lloc tan prominent com Descartes a la història de la filosofia i a la història de les matemàtiques alhora.

Sorrut, malhumorat, misantrop, Descartes no es va casar mai, però va tenir una filla amb la minyona d’un llibreter amic seu. Se la va estimar amb bogeria (a la filla, a la mare no tant).

La nena es va dir Francine i va morir d’escarlatina als cinc anys.

El filòsof va recapacitar i va compendiar tot el seu pensament. Havia sigut el principal promotor del mecanicisme, la manera moderna d’entendre la naturalesa. Segons els mecanicistes la matèria obeïa cegament al principi de causalitat i tot allò que és natural funcionava com una màquina. La diferència entre un gat i un rellotge era simplement de complexitat, actuaven pels mateixos principis, però l’animal era enormement més complex. També va separar el cos de l’ànima i va assignar el regne de la llibertat a l’esperit. Són molts els que pensen que això va ser un subterfugi, una concessió a la galeria perquè el deixessin tranquil.

Ningú podia pensar que aquell geni de la teoria fos també un hàbil mecànic.
Va construir una nina amb el mateix aspecte que l’estimada Francine i va aconseguir que es mogués com ella i parles com ella; així va tenir la seva filla sempre amb l’edat de cinc anys.


La reina Cristina de Suècia el va cridar a la cort perquè li fes de professor i il•lustrés la seva reial ignorància.

Al viatge en vaixell, el capità va descobrir l’autòmat i va pensar que allò era una obra del dimoni, o encara pitjor, d’un geni maligne que volia confondre l’ordre natural de les coses.

Va tirar la nina al mar. Descartes es va enfadar molt i va tirar el capità al mar. El primer oficial va voler fer el mateix al filòsof, però aquest havia sigut soldat de fortuna i va ser l’oficial qui va acabar a l’aigua del mar del Nord.

Com van poder van arribar a Suècia i al cap de pocs mesos Descartes va morir. Alguns diuen que per una galipàndria produïda pel fred, altres diuen que els cortesans el van enverinar, gelosos de la influència que tenia, uns altres diuen que estava construint una nina, més gran que la Francine, per a ús particular de la reina, cosa que de cap manera es podia tolerar.


La història dels autòmats no havia de començar ni s’havia d’acabar allí. El rellotger Jacques de Vaucanson, de Grenoble, es va fer cèlebre pel seu autòmat d’ànec; un mecanisme que feia tot el que fan els ànecs, fins i tot menjar; però allò que feia més gràcia a la concurrència era que el fals animal podia fer el procés digestiu complet. El van anomenar “canard digérateur “ i a tothom li feia molta gràcia.

És clar, però, que no és el mateix veure un ànec golafre i caganer que tenir una nena que et diu:
- Papa, explica’m un conte, però que no sigui del Déu decebedor ni del geni maligne, que em fan por.

El rellotger de Grenoble va ser un imitador molt groller, ni de lluny va arribar a l’alçada del mestre.


Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    MariaM | 16-05-2022 | Valoració: 10

    El rellotger de Grenoble li havien deixat el llistó molt alt.
    Bon relat, per suposat,

    MariaM

  • Filosofia i història molt inspiradora[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-04-2022 | Valoració: 10

    Jo recordo que fa molts anys me'n vaig llegir el Dubte Metòdic, encara que no el recordo bé. I sí, el mecanicisme és molt interessant, m'encanta la filosofia. Ara m'estic llegint Història de la Filosofia Occidental de Bertrand Russell. És clar que els grecs tenien molt a dir sobre la mecànica del món: que si els quatre elements, que si el canvi d'Heràclit, que si la permanència de Parmènides, que si l'atomisme de Demòcrit,... ells van fundar els principis de la mecànica filosòfica i científica. Els filòsofs i els científics moderns els hi devien i els d'ara els segueixen devent moltíssim. Potser hagués estat tot diferent, ara, sense els grecs. Però vaja, interpretar el món avui en dia d'una forma mecànica en general hauria de perfilar-se dins uns cànons per a la millora de l'existència que, com sabem, la tecnologia d'avui en dia és un fracàs total.

    Molt agraït de poder llegir aquest relat teu que em transporta a un món molt inspiratiu i alhora divertit.


    Sergi

  • Magnífic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 25-04-2022 | Valoració: 10

    No sé fins a quin punt el relat és exactament real o no tant... però, en tot cas, almenys com a relat, és excel·lent i entretingut... i ho dic seriosament.

    Feia temps que no et visitava, SrGarcia...

    Aquest relat és, real o no tant, molt enginyós i sap entretenir i passar una bona estona, sense necessitar (jo en tot cas i fins a cert punt ho sóc) ser un entès en filosofia per a agradar-te el relat. Pobra filla de Descartes, això ja ho sabia, que va morir als cinc anys, pobrissona... Es diu que la filla de Descartes li va arribar al cor més que no la mare de la mateixa i xicota, suposo, almenys, de Descartes. Coses dels nens, suposo.

    Ens veurem, SrGarcia!!!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-04-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre "El vint-i-cinc de desembre". Sí, és així, un "enamorament". M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-04-2022

    Hola, bona vesprada Sr. Garcia. Gràcies per la teua opinió a "Si no fora pecat". Portes raó, no és pecat, però si és amor. Un poema d'amor per a amar fins a l'infinit...
    Cordialment.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-03-2022

    Hola, bona vesprada Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu relat "Jovençà".
    Que tingues una bona vesprada.
    Saluts.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Magda Garcia | 28-03-2022

    Moltes gràcies senyor Garcia pel vostre comentari al meu relat de Les claus de la modernitat. Certament som més moderns però anem carregats com rucs. Cordialment.

  • Encantat[Ofensiu]
    DavidGB | 27-03-2022

    En primer lloc, moltes gràcies per llegir-me! El teu comentari m'ha donat una alegria.
    He llegit aquest relat, cridat per l'atractiu del personatge principal, Descartes. Tot un clàssic del pensament. Serà que ja no hi ha hommens i dones així, d'esperit renaixentista, podríem dir ? (D'aquells que saben de tot com ciències i lletres alhora). O serà que jutgem des de els nostres prejudicis i des de la nostra posició històrica? ¿Es compatible la especialització amb la cultura general?
    Preguntes que deixe a l'aire i em plantege, respondre-les-hi em sembla massa complicat.
    Una salutació

  • realitat i ficció[Ofensiu]
    Homo insciens | 20-03-2022

    M'ha agradat aquesta mescla de realitat i ficció amb  Descartes i la llegenda de l'autòmat amb l'aparença de la seva filla morta. Són sempre molt ocurrents i entretingudes les teves històries!

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "La jugada d'escacs". Me l'has reflexionat molt bé. Tens un estil molt bo per a descriure un bon comentari.
    Salutacions.

  • Bona vesprada Sr. Garcia [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-03-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "Un estranger extravagant". Cert que per una estació passen molta gent, sense saber la seua destinació. M'alegre que t'haja agradat.
    Saluts.

  • Hola, Sr. García. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2022

    Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies per la teua amabilitat de comentar-me el meu poema "La teua promesa". Em dius que et costa veure el camí de Déu. Bé està!
    Això de: "Jo soc el camí, la veritat i la vida", dius que no sap trobar-ho.
    Cadascú és un món, a l'hora de creure o no en la immensitat de Déu.
    "El camí Neocatecumenal" ha estat presidida per Carmen Hernández Barrera i Kiko Agüello i ha sigut gran èxit en tot el món.
    Un comentari perquè ho sàpies.
    Salutacions.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 21-02-2022 | Valoració: 10

    No és fàcil travar un relat amb personatges històrics i que desenvolupin una història fictícia tan ben travada com ho has fet, podria dir que és part de la biografia, per tant, barreja història amb ficció és tot un mèrit. Enhorabona, per la teva imaginació i com has travat aquest relat.
    Fins aviat,
    Neus

  • Nota a banda[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2022


    L’autora Noia Targarina ha escrit “Records de l’Òscar” en aquest web el dia 18 de febrer del 2022. Es tracta d’un poema per la pèrdua del seu fill, molt emotiu, en recomano la lectura. Et fiques a la pell de qui ha volgut escriure per canalitzar un dolor lacerant, i ho aconsegueix amb paraules senzilles i transmetent un sentiment de dolor que s’encomana.
    A l’apartat de comentaris, trobo el següent:
    “Pensament
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2022 | Valoració: 9
    Un poema amb molta emoció pel teu Òscar. Li fas moltes voltes als records pel teu Òscar. Perfecciona i poleix els poemes abans de publicar-los.
    I no publiques tants seguits, seguits. Que això no és correcte.
    Salutacions.”

    He clicat a l’opció “Ofensiu” amb la finalitat que l’editor/editora en revisin el contingut i obrin en conseqüència. És indecent que un lector aconselli de polir un text i recomani de no publicar-ne tants de seguits sobre la mateixa temàtica, titllant-lo d’incorrecte, mostrant-se del tot indiferent al dolor de qui es troba en una situació tan trasbalsadora. Tens el cor de pedra, Perla de Vellut? Em sap greu, però aquí poso punt i final a seguir-te llegint i comentar-te, Perla de Vellut. A banda de la basca que m’ha provocat el teu indecent comentari, t’hauries d’aplicar la dita “no diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu”, perquè els teus relats no estan exempts de ser perfeccionats i polits, només faltaria. M’avergonyeix que hi hagi gent amb tanta manca de sensibilitat envers el proïsme que pateix. Espero una rectificació per part teva, Perla de Vellut, sobretot pensant en Noia Targarina.

  • No calen disculpes. Soc jo...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-02-2022

    ... qui potser no va explicar-ho perquè s'entengués. Passa, a vegades, que en escriure ho tens tan clar el que és, al teu imaginari, que no ho plasmes prou bé. També passa que quan llegim interpretem segons la nostra realitat i perspectiva! Crec que un valor de RC és poder-nos comentar i ajudar-nos a fer millor aquesta "feina". Valoro molt que em llegeixis i comentis. Gràcies.
    Amb total cordialitat

  • Correcció[Ofensiu]
    Prou bé | 18-02-2022

    No desvarieja tant

  • No desvarieja tan[Ofensiu]
    Prou bé | 18-02-2022

    Mira sr. Garcia, no desvarieja , mig endormiscat li venen records un pèl desordenats...no viu a una residència sinó a casa seva, a la de sempre des que hi va néixer. Segurament que la infusió li ha dut la Dolors, la seva dona i el que sí té son cataractes...
    Tens raó em vaig deixar el NO. És "no tocar vores". Gràcies.
    Amb total cordialitat

  • Hola bona vesprada SrGarcia: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-02-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "Els cotxes", on em dius que "mostres un bon humor".
    Salutacions.

  • Gracies[Ofensiu]

    Geacies per llegirme Sr garcia , jo tambe ho faig . Contenta de les teves reflexions

  • Interessant[Ofensiu]
    Canela fina | 12-02-2022 | Valoració: 10

    Una història molt interessant, la fa especial la manera com la narres. M'ha atrapat des de la primera frase. Gràcies :)

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-02-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari. Portes molta raó en tota la teua opinió. Ha estat una invenció meua "El somni de l'Ermini"; i així em va eixir. No he pensat en les illes que em dius prop de la platja, ni dels països que m'anomenes. Sí, com si buscar un ideal en la seua vida, aquest Ermini. T'has desviat una mica del tema. Gràcies per tota la teua opinió.
    Saluts.

  • Grecies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-02-2022 | Valoració: 10

    Senyor Garcia Moles gracies per llegirme

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 02-02-2022

    Truites al castell. He mirat d'adaptar el relat als estis dels microrelats. És clar que encara no me'n surto prou bé! Però vaig aprenent...crec!
    Amb total cordialitat

  • Les biografies novel·lades [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-02-2022 | Valoració: 10

    M’agraden molt les biografies novel·lades. M’he llegit una de miquel Àngel i una altra de Ciceró que són realment espectaculars. El teu relat és un relat biogràfic de primera. Realitat i fantasia, un cop tel sensacional. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 01-02-2022

    Guarir la terra. Gairebé m'ha emocionat la comprensió d'allò volia transmetre.
    Amb total cordialitat

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 01-02-2022

    En relació al relat "a un banc del parc", sí que has entès bé què passa als 60. No és ben bé una baralla sinó un desengany amb una resposta apassionada i definitiva. Gràcies per comentar, és estimulant!
    Amb total cordialitat

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 01-02-2022

    M'ha agradat molt això que dius...com les de tota la vida! Com la nit, l'amor, la complicitat de la lluna... De tota la vida! Gràcies!
    Amb total cordialitat

  • Bonissim[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-01-2022 | Valoració: 10

    M’ ha encantat el teu rekat, chspeau esta molt be . Gracies per llegir i comrntar

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-01-2022

    Hola, Sr. Garcia, gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre la meua composició de "Les semifuses", on em dius que és "impressionant rapsòdia.".
    Em va resultar molt de temps fer aquest conjunt. Si no recorde malament més d'un mes. Clar que sí, és molt entretingut fer un conjunt així de llarg. M'alegre que t'haja agradat.
    Saluts.

  • Mai descartis Descartes[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2022


    Tot i que avui dia els caps van plens de certeses i el dubte té la categoria de subproducte de rebuig de mentalitats antigues, Descartes està viu. Un home que va fer del llit la seva principal eina de treball i va inspirar el meu idolatrat Spinoza (no li digueu que l’idolatro, em renyaria) ha de ser sempre la nostra més cabal referència.

    Ara que en Xavi està buscant, en la natura, els mecanismes de joc que han de rellançar el Barça, hauria de llegir en Descartes. Segur que en els seus fils argumentals trobaria els enllaços entre cames i cervell que tant necessiten els obrers de la pilota que l’envolten.

  • imaginació i saviesa[Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2022

    S'ha de tenir imaginació i traça per escriure relats a partir de fets i personatges històrics i també ser erudit. Jo que no soc ni una cosa ni un altre gaudeixo dels teus relats.

    També he consultat una mica la vida de Descartes, que en sabia el justet per anar tirant, i no he trobat res de la nina ni de Francine. Bé per l'explicació.

  • Veritat i mentida.[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-01-2022

    Moltes gràcies pels comentaris.
    Com que veig que us ho pregunteu, us diré que tot és veritat, excepte:
    1- que construís un autòmat com la Francine.
    2- que n'estés construint un per la reina.
    3- que tirés a l'aigua el capità i l'oficial.

    Els mecanicistes xalaven molt amb els autòmats: la fascinació pels robots no és cosa de fa quatre dies.

  • Autòmat d'ànec...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2022 | Valoració: 10


    Molt entretingut el teu original relat. Molta paciència i enginy has tingut per a fer una mescla d'històrica i fantàstica. El que més m'ha agradat és l'última part, que m'ha fet molta gràcia.
    Salutacions.

  • Ben curiós![Ofensiu]
    Pallars | 21-01-2022

    A cavall entre la fantasia i la història aquest relat ha copsat la meva atenció de la mateixa manera que un infant resta amb les orelles ben atentes i els ulls ben oberts quan el pare o la mare els explica el conte de bona nit.
    Salutacions

  • Il·lustrat[Ofensiu]
    Magda Garcia | 21-01-2022 | Valoració: 10

    Encara no he mirat res per saber-ne més de la filla de Descartes, però, certament, sempre acabo anant a esbrinar més informació arrel de llegir un dels vostres relats. Tan bon punt acabi d'escriure aquest comentari aniré a cercar-ne...Sempre son molt interessants i m'encanta que us inspireu en personatges francesos, en fets històrics, que ens porten a voler conèixer-ne més detalls. Moltes felicitats per ser tan inspirador Sr. Garcia. Cordialment.

  • Fa venir ganes de saber-ne més[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2022

    Jo també he anat a la Wiki a llegir la vida i obra d'aquest home. Està bé que un relat desperti les ganes de saber més, que intrigui i piqui la curiositat. Ben escrit com sempre.

  • En Descartes i el rellotger[Ofensiu]
    Prou bé | 20-01-2022 | Valoració: 10

    Ara buscaré la història a veure què esbrino, però no me'n puc estar de dir ara mateix que és un magnífic relat! És entretingut, té un bon ritme i et fa venir ganes de saber què hi ha de veritat i què d'imaginat. És interessant ja que desperta interès.
    Amb total cordialitat

  • Pel títol[Ofensiu]
    aleshores | 19-01-2022

    m’he imaginat qui podia ser l’autor del relat, i ho he encertat.
    Tenia “mètode” l’home.
    Enginyosa barreja de realitat i invenció.
    He llegit què deia la Wikipedia.

  • Interessant[Ofensiu]
    llpages | 19-01-2022 | Valoració: 10

    Desconec què hi ha de verídic i què de novel·lat en el text, però m'ha entretingut molt. A la vegada, desperta la curiositat sobre un munt de conceptes: el mecanicisme filosòfic, el món dels autòmats, la personalitat de Descartes, etc. Aquesta dualitat del relat, l'entreteniment i la didàctica alhora, és un fet destacable i difícil d'assolir per la facilitat de caure o bé en l'exageracio dels fets, o bé en l'avorriment provocat per un excès de dades històriques. Bona feina, SrGarcia.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: