La filla de Don Ruggiero

Un relat de: SrGarcia

La nena es queixava que li feia mal el cul. A l’examen mèdic li van trobar unes erosions a l’anus, unes petites lesions que van atribuir a què l’havien sodomitzada.

Don Ruggiero va perdre la pàtria potestat. La nena va anar a una casa d’acollida.

El pare es va veure insultat, maleït i escridassat a tot hora. El van considerar la vergonya de Catània, el nou monstre sicilià, molt pitjor que l’Etna i la màfia junts. No podia anar pel carrer sense sentir les malediccions que ningú no se n’estava de dirigir-li.

Al cap de tres mesos els metges van considerar que les lesions s’havien d’haver curat, però no ho van fer: havien empitjorat.

Un nou examen clínic, més acurat, va proporcionar un altre diagnòstic: càncer rectal.

Van tornar la nena a son pare. Van ser poquíssims els que es van disculpar, els que van reconèixer que havien sigut injustos en escridassar Don Ruggiero.

La nena s’estava morint. Només trobava consol a seure sobre els genolls de son pare dins del seu cotxe. Pare i filla passaven dies i nits abraçats a l’interior del vehicle.

La nena va morir. Don Ruggiero va caure en la desesperació. Va estudiar alemany i va aprendre a tocar el saxo tenor per mirar de tenir el cap ocupat. Ni la música ni la gramàtica tedesca el van consolar gaire.

De vegades pensava en els miquels que havia rebut, en els que l’havien escridassat i maleït, sense prendre’s la molèstia de disculpar-se quan es va veure la seva innocència.

Per ell eren una paradoxa insalvable:
- Que fàcil és veure el mal a les vides alienes.

Comentaris

  • Prou bé | 29-08-2021


    Ara és quan l'he llegit. Jo encara no hi era a RC quan el vas publicar. Busco relats més antics de qui m'agrada com escriu.
    Mira no sé per què (O potser sí) però en començar la lectura ja no m'he empassat que el pare fos el causant de les lesions...tot i així he trobat un relat molt ben escrit , que genera deler per seguir llegint, i que acaba com ha d'acabar amb la solitud extrema d'algú que havia estimat molt. Amb total cordialitat

  • Tragèdia[Ofensiu]
    MariaM | 17-04-2021 | Valoració: 10

    Ben explicat, sense que hi falti ni sobri res. Una tragèdia i solitud difícil de suportar, ni que aprengués el alemany, ni toques el saxo.
    Bon relat! Salut!
    MariaM

  • Gràcies, SrGarcia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 14-04-2021

    Gràcies, pel teu comentari en el meu relat (El poder "Farma"), només et volia dir que: efectivament aquesta era la intenció crea un diàleg amè, però amb un rerefons que ho diu tot.
    Fins aviat,
    Neus

  • Trist[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-04-2021

    Som un puto ramat, tots cap el cantó que ens lladre el gos, sense memòria, sense vergonya. Dius que la teva història va passar fa trenta anys, jo n'he sentit de semblants més a prop en el temps. També casos en que passava al revés, s'atribuïa les lesions a una malaltia quan no ho era. Són temes molt difícils en que s'hauria d'exigir l'excel·lència als professionals que hi intervenen, perquè els errors, com el del relat, destrossen vides.
    I, al final, la desesperació del pare, lluitar contra l'absència, faci el que faci, no servirà de res.

  • Una història punyent[Ofensiu]
    Homo insciens | 09-04-2021

    Dels relats que t’he llegit sempre hi trobo un punt de realitat amarga, a vegades més subtil i a vegades més evident, com en aquest cas, que comences horroritzat i acabes trastornat. Una història molt trista, amb tots els agreujants per ser encara més amarga.

  • Una història colpidora[Ofensiu]
    Pallars | 09-04-2021

    Que fàcil és assenyalar amb el dit, culpabilitzar, quan no s'ha descobert la veritat. Mentrestant es va passant per un infern com li passa al pare de la teva història.
    I perdonar en aquests casos no ha de resultar gens fàcil, la veritat.

    PD: Has encertat de ple en el teu comentari, el tema anava per on apuntes.

  • Ai! saber perdonar...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-04-2021 | Valoració: 10

    És un relat inclement. Tota una història aterradora de principi a la fi. El càncer rectal és molt mal. Realment m'ha agradat per tota la trama, quan és difícil perdonar.
    I don Ruggiero va restar en tota una deseperança.
    L'última frase té molta veritat.
    Enhorabona, SrGarcia.
    Saluts.

  • Molt dur[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 06-04-2021

    Un relat molt dur, però amb un final boníssim, sobretot l'última frase: "Que fàcil és veure el mal a les vides alienes".
    La paradoxa està servida, per tant va més enllà de la trama del relat. És molt fàcil jutjar i quedar lliure de pecat... En fi, com he dit una paradoxa de la vida.
    Felicitats,
    Neus

  • Respostes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-04-2021

    Moltes gràcies, xiquets. Responc i aprofito l'avinentesa per fer autopromoció.
    Urck-Eduard; compra't un clarinet i faràs les dues coses.
    Atlantis: no sempre s'han d'escriure relats de riure.
    Kefas: el saxo és per tenir entretingut el cap, com l'alemany. Les catànies són uns dolços, no?
    unicorn_blanc_del_bosc : No tant original. És un relat inspirat en fets reals. Ho vaig llegir al diari ja fa més de trenta anys. M'he inventat algunes coses, però el fons és tal com el vaig llegir. No parlo de la mare per brevetat, tampoc recordo que sortís a l'article.
    Eric Martinez. El relat parla de diverses coses diferents; gràcies per apreciar-ho.
    Aleshores: m'expliques coses molt interessants. "Les dones de Traquis", jo ho coneixia com "Les traquínies". Ignoro quina relació pot tenir això amb Don Ruggiero i la seva filla.
    Aleix de Ferrater: Després de català em considero sicilià d'adopció. També t'abraço.

  • Volcànic [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-04-2021 | Valoració: 10

    Renoi, quin relat més explosiu! Talment sembla escrit per un Sicília, d’ànima i pell roent. Un reflex Amagat d’aquesta societat que vol amagar segons quines coses. Una forta abraçada.
    Aleix

  • El món dels clàssics[Ofensiu]
    aleshores | 01-04-2021

    Per cert, et faig cas en la teva predilecció pel món clàssic i em compro de segona ma a la llibreria on l’esquena del carrer Astúries canvia de nom, més enllà de la Virreina, a Barcelona, el llibre de Sòfocles, “Les dones de traquis” i “Antigona”. Traducció al català de Carles Riba i publicat per primer cop a l’any 51 (quan encara faltaven dos anys per a que jo nasquès i on vaig nàixer els maquis feia poc que havien executat a la plaça de poble a tres franquistes amb mala llet, massa poc tenint en compte les que organitza a per allà el règim) És a dir, que fa molt, quan encara es parlava català. Per això he aprés i aviat se m’oblidarå el significat de: taujà, perfer i pervenir. Les obres de poeta dramaturg, que es veu que va viure més de noranta anys i va ser actiu fins aquesta data, que han quedat són 7 i les incloses en el llibre són com deia “Les dones de truquis” i “Antígona”. M’he hagut d’empassar fins a quatre pròlegs del llegit adversari de Segarra, però bé, ja estic recuperat. L’acció seria de les que t’agraden. La relació entre Hèrcules i Deianira la seva dona, a la primera de les tragèdies, promet.

  • Directe[Ofensiu]
    Eric Martinez | 01-04-2021

    Directe, ni falten si sobren paraules.
    Molt ric aquest relat.

  • Crec que és un relat excel.lent.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 01-04-2021 | Valoració: 10

    M'ha semblat un relat com pocs, entretingut, original (¡¡i mira que costa trobar coses originals avui en dia!!) i agradable.

    Pobre Don Rogerio, acusat falsament de sodomitzar (un verb ben directe, certament) a la seva filla... És difícil de creure que un pare, per cruel que pugui ser, faci això a la seva pròpia filla; potser els pares s'estimen menys a les filles que les mares, però un pare és un pare.

    ¿I la mare de la filla de Don Ruggiero? ¿Perquè no apareix gens al relat? ¿Que potser és morta?

    En fi, que t'he posat un 10 al relat, perquè vegis que m'ha agradat de debò.

    Salut, SrGarcia, ens veurem!!!

  • M'enfado[Ofensiu]
    kefas | 01-04-2021

    No entenc això del saxo, però si que es posés a estudiar alemany en un atac d'ansietat. És homeopàtic. Per curar la desesperació no hi ha res com prendre alguna cosa que et desesperi una miqueta més.

    Sort que les Catànies il·luminen  el lloc, perquè  si ho han de fer els forenses, ni amb l'ajuda de les aurores boreals ho aconseguiran.

    Tot plegat és una encertada crítica del frívol comportament humà. Ja sabem que som un ramat de rucs i que mai canviarem, però sempre va bé que algú posi el dit a la nafra per frenar la imparable deriva del dolent cap el fatal.

  • Atlantis | 31-03-2021

    Ben escrit i crític, però molt dur

    Gràcies per passar pel meu poema.

  • anus amamus liberamus[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 31-03-2021 | Valoració: 10

    Malmenada història.No sé si plorar o comprar-me un saxo. Felicitats

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: