L'any en dues hores

Un relat de: SrGarcia
En Sebastià sempre havia sigut un decidit partidari de la rutina. Les coses havien de ser com sempre, sense sorpreses. Un conservador de mena, un adepte a la tradició, un al•lèrgic a qualsevol classe de canvi.

Va anar al carnaval de Vilanova i la Geltrú, perquè sempre havien mantingut la tradició, fins i tot durant els anys tan foscos del franquisme.

Va conèixer una noia. Hi va haver simpatia. Va sentir que era com un dels dolços dies de febrer, com el sol d’hivern, com la llum fresca que fa florir els ametllers.

Van ballar, van riure, van beure cervesa. La simpatia entre tots dos va anar creixent, ja se sentien com un dia d’abril; sentien que tot era bonic, que tot era impredictible, que podia passar qualsevol cosa.

Es van fer petons i carícies, es van estimar. L’any ja anava passant cap al mes d’agost, amb calor i humitat, una xafogor difícil de suportar; uns temps inestable, que anunciava tempestes i precipitacions tumultuoses.

Va arribar el moment. En Sebastià li va posar la mà per dins les calces.
- Que és això?

“Allò” el va fer canviar d’estació. Van venir el setembre i l’octubre de cop. Al seu cap s’hi va formar una ciclogènesi explosiva. Els llamps i els trons eren poca cosa, tot ell era un cicló, un huracà, un fibló de núvols i vent.

Va decidir que era millor passar un hivern suau. Va cedir, es va empassar les seves dèries, es va empassar la seva tirada a la rutina, es va empassar el seu instint conservador. S’ho va empassar tot.

Es va acabar l’any i va venir el gener de les dues cares. Un gener fred i lluminós. En Sebastià ja no va tornar a ser el mateix. Ja per sempre va tenir les dues cares del gener. Havia passat les quatre estacions en dues hores; la desídia, la rutina, se li van allunyar. Aquell cicló, aquell huracà, aquell món mai sospitat, aquell dolç gener, aquell canvi d’any, aquella sorpresa... La vida, Sebastià. Les estacions, els mesos, la primavera...

Comentaris

  • Boníssim[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 05-05-2021 | Valoració: 10

    Felicitats. M'ha agradat molt, ben redactat amb un toc d'humor, però en el fons una realitat..., tots en algun moment podem canvia d'opinió, podem fer coses que mai pensaríem que les faríem. Has utilitzat molt bé les metàfores de les estacions.
    Fins aviat,
    Neus

  • L'any i la vida tota[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-04-2021

    Som persones i els cossos les nostres eines per comunicar-nos, tant és si tenen un tros de carn més o menys. Som cervells, som cors, som ànimes. El teu protagonista, adaptant-se, ens ho demostra. Un exemple de resiliència.
    Coincideixo amb Atlantis en que el que has escrit del mes de febrer és preciós, tal com és.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Un gran rekat el que has escrit , m’ grada. Moltes gracies per lkegir i comentar

  • Un relat complert[Ofensiu]
    Atlantis | 19-04-2021

    Un relat que ho té tot: Compacte com el resum d’una novel·la rosa, poètic amb imatges potser una mica tòpiques que li donen un aire fresc, un toc d’ironia en la sorpresa, un agilitat que et fa entrar en un món “diferent” gairebé sense explicar-lo. Perquè “allò” que troba el Sebastià entremig de les calces li obra un món nou. I tot repassant els mesos.

    Tornant en les imatges poètiques m’agrada molt tal com descrius el febrer: aquesta llum d’acabament d’hivern a mi em captiva.

    Un somriure

  • Agraeixo.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-04-2021

    Agraeixo a tota la concurrència lectora els seus comentaris i aportacions.
    En la meva everèstica ignorància, no sabia que volia dir "Queer", sort de Google.
    Ja se sap que passa amb els llepafils, comences llepant fils i acabes llepant gúmenes.
    Està bé això de qualificar el relat de pastoril; un títol alternatiu hagués pogut ser: "Ègloga del cigalot", però no cal cultivar la mala fama.

  • El jo, el super-jo i l'allò6[Ofensiu]
    kefas | 17-04-2021


    Trobo que és una mica llepafils aquest noi. No recordo haver-me trasbalsat tant quan vaig topar amb l'allò. A casa no erem massa freudians i, tot i que el jo el teníem clar, ens havíem d'esforçar per arribar al super-jo. Que vols que et digui, al pa, pa i al vi, vi!. De manera que el bon dia en que, per imperatiu categòric, vaig tenir l'allò a tocar, em va frapar d'allò més. Peró ara estic content. En mi conviuen el jo, el super-jo i l'allò sense massa problemes. Només els que causa l'allò nouvingut quan s'allarga massa i penetra en el territori dels altres dos.

    Pel que es refereix a la resta, molt bé aquest sensitiu i pastoril passeig cronològic per l'àmbit de les estacions, amb esclafit final

  • Rutinari [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-04-2021 | Valoració: 10

    Però Sebastià va canviar, perquè el temps passa i la vida també passa... i vola sense detenir-se.
    Un relat molt descriptiu, quan en dues hores, passa tota una història.
    Salutacions.

  • queers[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 16-04-2021 | Valoració: 10

    En Juno era un Queer, al cap i a la fi. I així hauria de ser. No qualificar l'amor, com simples mercaders,per les qüalitats anatòmiques.I quan el món sigui Queer,en Sebastià cufoi,el moment sant serà etern. Merces

  • queers[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 16-04-2021 | Valoració: 10

    En Juno era un Queer, al cap i a la fi. I així hauria de ser. No qualificar l'amor, com simples mercaders,per les qüalitats anatòmiques.I quan el monto sigui Queer,en Sebastià cufoi,el moment sant serà etern. Merces

  • Sorpreses, sí[Ofensiu]
    aleshores | 16-04-2021

    En el món hi ha sorpreses i les coses no són sempre el que semblen.
    Les idees canvien, però en aquell moment l’acció que va fer el nostre regidor va ser valenta i s’ha de dir. Realment, el social s’ha va creure o temer. Ja era de dretes aleshores? Qui ha de ser d’esquerres ès qui no té sinó una jeca i ni tan sols la pot canviar!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: