Afinació, sentiment i fil•loxera

Un relat ben ambientat en aquella època en la qual milers de pagesos les van passar magres per culpa de la fil.loxera i, com a conseqüència, moltes dones havien de desplaçar-se a la ciutat per guanyar-se la vida.
Aprofitar els millors recursos personals és el que va salvar la teva protragonista. Ben trobat!
Salutacions.

Quan arriben els temps difícils i s'ha de mantenir la família com sigui, tota feina és bona. I et dic una cosa, en un cas hipotètic, semblant al de la protagonista, jo també escolliria fer de marcolfa i guanyar diners, que no pas ser criada d'uns desgraciats que em matarien a feina i em donarien quatre calers. L'important és que l'Hortènsia va mantenir la família fins que les vinyes van ser productives. Conec uns quants casos en que la dona feia de prostituta i el marit no ho sabia o feia veure que no ho sabia.

Moltes gràcies SrGarcia per tots aquests relats. Molt bones festes!

en Marcel•lí hagués decidit de deixar el camp i anar-se'n a Barcelona, cridat per la bona fortuna de l'Hortènsia? Aleshores, hauria descobert que la feina d'ella no encaixava ben bé amb el que ella li explicava? S'obren una pila d'incògnites que no vénen al cas perquè el relat està acabat i ben acabat. Les teves històries sempre són riques en matisos, en el que diuen i, també, en el que no diuen. Enhorabona, seguim així!

Que estrany és tot açò?
Aquest relat és del 16-09-2021 i estem a 10-10-2021. A què bé, posar un relat que és del mes passat...!!
Jo, ja ho havia comentat en el mes passat.
Salutacions.

Per qué em penso que l'Hortensia va aprendre més que d'afinació i sentiment.

Per qué el meu recel? Tan bonic com és que siguin feliços.
MariaM

Amb les seves facultats, capaces d’acoblar-se a tota mena d’instruments, la Hortènsia tenia un futur prometedor. I tot i que la cobla, per això de la capacitat d’acoblar-se bé, hauria estat la seva organització musical més natural, es va decidir per una orquestra, on les facultats bocals i vocals podien tenir un recorregut més profitós.

Gràcies per il·lustrar-nos amb una mostra dels camins possibles per eixir d’un mal moment. Ens en esperen molts i segurament la seva doctrina serà de molta ajuda.

Hola, Sr. Garcia, gràcies per la teva opinió, molt encertada per cert, al meu relat "El flautista d'Hamelí Perseverant". M'alegro que t'hagi agradat.
Salutacions.

Però passa que tinc dies millors, i dies no tan millors ;-)

Siau bonet!

I és cert, vos hauria d'anar així; vós.

Quin mal cap!!*!!, que tens Fidel!!

Gràcies per la vostra erudita visita al meu petit relat, sense ànims de voler arribar al seu nivell estilístic, està clar, el meu intent és més innocent i sense ànim de ser cap gran literat.
Gràcies també per saber posar-me a lloc, amb els seus adjectius que puc entendre que van errats, ja que no em coneix i que potser s'ha deixat dur per alguna idea errònia sobre mi.
Com no puc deixar de ser un corrector impenitent, m'agradaria comentar-li que en l’última frase i té escrit un mot que potser quedaria millor amb una altra paraula, sempre que cregui oportú ser corregit, o aconsellat.
La frase:
"Van ser molt feliços, especialment el Marcel·lí, que mai havia sospitat com n’eren d’importants l’afinació i el sentiment per a una bona interpretació."
Aquest "especialment" es pot millorar amb un "sobretot", molt més literari i així eleva el nivell estilístic del seu treball, ja que utilitzar paraules acabades en ment, és sempre un recurs pobre, evidentment.

Sobre qui és més pedant, potser n'hauríem de parlar en un altre ambient.
Sigueu bonet! Adeu-siau!, company de relats, i una mica carallot també.

(No acceptaré que vos ho sigui més que no pas jo)

Moltes gràcies a tots. Sí, s'ha de llegir entre línies.
En primera lectura pot semblar un relat d'amor, solidaritat i ajut en moments difícils; certament ho és.
Es veu que és un relat molt fos fosc i tèrbol de supervivència a qualsevol preu, d'engany i d'hipocresia.

Molt agraït pels vostres comentaris.

Tanta subtilesa m'aclapara. Si el relat fos d'un altre el prendria com una asèptica crònica històrica, però sent de SrGarcia ha d'haver-hi marro. Fins i tot, provant de llegir entre línies, he fet cultureta: m'he assabentat que hi ha una polca mexicana que es diu "La Revolcada".
Ara, seriosament: no sé com t'ho fas.

Joan Colom

Hola, SrGarcia,
Ara feia temps que no hi entrava. I de sobte, em trobo amb aquest relat .

T'haig de dir que m'ha agradat molt , llegir entre línies , fer que la ment divulgui cap a on creiem que ha d'anar. Potser és el que sembla, potser no ho és, però tant se val!...
Felicitats per aquest relat!,
Fins aviat,
Neus

Un relat com tots els teus clar i ben explicat, situat en un moment històric i en un fet lluny del què passa ara, però per això mateix m'agrada.

Cal llegir entre línies?

Contenta de poder llegir-te i comentar-te.

Ens creiiem allò que ens volem creure i ens convencem tot sols.
Aquest estil indirecte i irònic en el qual la realitat va sorgint per si sola, et surt molt bé.

Hola, gràcies per la teva visita i el teu amable comentari al meu poema, "Clarejar és sublim". Gràcies per donar-me la teva opinió.
Saluts.

A en Marcel·lí ja podia viure bé, que a més l'hortènsia treia més diners perquè visqués el millor possible. Ho tenia tot, l'amor d'ella i la refinació.
Molt bon relat, SrGarcia.