Cercador
Dicotomia
Un relat de: ales de focFins que un dia, tot va canviar
Arribà bruta, gairebé arrossegant-se, amb les pitjors robes que us pugueu imaginar, descabellada y descalça. Gairebé sense alè pel sobreesforç que durant el llarg viatge va haver de fer, va arribar la veritat. Gran com ella sola. Majestuosa. Ningú la volia ni podia reconèixer amb aquella vestimenta, era lletja, la més lletja que havien vist mai. De dents negres i alè pudent, escopia serps i gripaus cada cop que intentava parlar. El cel va canviar a tonalitat grisa per tornar-se negre nit. Ni estrelles hi havia. La foscor absoluta. I llamps, molts llamps van trencar el color del cel. L'aigua regalimava per tots els racons, en forma de gran tempesta que esborrava fins i tot els camins i les flors. Tristesa absoluta. Decepció i negació. Llàgrimes contingudes. Ràbia i impotència per la nova visita que enfonsà els moments més fantàstics mai viscuts fins llavors.
- Per què ho has fet?- va preguntar la mentida
- Saps que per molt avantatge que em portis, sempre t'agafaré- va dir la veritat.
Comentaris
-
NO TOQUIS RES[Ofensiu]Ravegal | 26-10-2023
Per al meu gust, no toquis res. Ho has presentat bé. La mentida ens enlluerna i ens hi apuntem de seguida. La veritat sovint ens interpel·la i no la volem.
Potser (només potser) amb la Veritat no calia pudor i serps per la boca i coses per l'estil, però res que la faci atractiva. -
Faula[Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 10-07-2023
També em recorda la mitologia clàssica, però jo no intercanviaria res, el trobo més plausible així. Hi veig una faula sobre l'entrada a la vida adulta del jovent, sobretot el benestant. I molt ben redactat!
-
Sorprès[Ofensiu]llpages | 09-07-2023
Com diu Atlantis, jo també hauria bescanviat els atributs de la mentida i la veritat, sembla que la primera hauria de ser la portadora de brutícia i la darrera, un far de llum. Però està bé de presentar-ho tal com està al relat, i més si tenim en compte que la mentida plana majestuosa en massa aspectes de la nostra vida (mentides a les xarxes socials, sense anar més lluny). Una prosa fluïda que t'enganxa de seguida, bona feina!
-
Bona feina.[Ofensiu]Jere Soler G | 08-07-2023
Em recorda a les antigues mitologies gregues sobre els valors i contravalors humans de sempre.
Ben escrit i fa pensar força. -
i a l'inrevés?[Ofensiu]Atlantis | 08-07-2023
Has escrit una faula sobre la veritat i la mentida. Amb un bon llenguatge i imatges interesants. Sembla que parteixis d’una situació falsa, submergida en la mentida, una fantasia que et fa viure als núvols fins que arriba la veritat. Prò també pot ser a l’inrevés. La mentida esser fosca i la veritat, el que és realment veritable, sigui la llum.
Reflexions que m’ha portat el teu relat.
-
Dos personatges interessants[Ofensiu]Cesca | 07-07-2023 | Valoració: 10
La mentida enlluerna, sempre diu el que es vol sentir. Contents i enganyats!
Un plaer.
-
Entre la veritat i la mentida. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 07-07-2023 | Valoració: 10
Un relat que llegint-ho, a poc a poc m'ha portat a la dualitat del blanc i el negre. Una contraposició de la veritat d'una persona a arribar a la mentida i l'horror.
Realment la veritat vens a la mentida, sens dubte.
Amb molta fantasia has fet un relat de "dicotomia".
Enhorabona, Ales de foc.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
l´Autor
126 Relats
417 Comentaris
79938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94