L'ajudant de laboratori.

Un relat de: SrGarcia
Volia trobar una feina. Fer d’ajudant de laboratori em va venir de nou.
Aviat vaig veure que era millor que fer de barquer, carboner o bastaix.

L’amo era exigent, però si feies la feina, et tractava molt bé, era amable i simpàtic.
La llum del laboratori era la dona de l’amo, la Marie-Anne Lavoisier. Donava gust veure com s’estimaven. Ella traduïa de l’anglès i dibuixava els estris dels experiments.

La meva feina era tenir-ho tot net. Netejar, ordenar, classificar, etiquetar, destil•lar l’aigua, encendre i mantenir el foc, cuidar i alimentar els conills porquins..
.
L’amo només vivia per la seva feina a la Ferme Générale, pels experiments, per l’Acadèmia de Ciències i per l’amor de la seva dona.. L’amo era una de les persones més intel•ligents que poguessis trobar. Només semblava tenir-li mania a un tal “Flogist”, però mai no vaig saber qui era.

La política no ens interessava, ni a ell ni a mi. Es veu que hi va haver una cosa que li van dir “revolució”. A ell l’importava la química i a mi sobreviure.

M’agradava anar a la taverna després de la feina, a fer un got de vi. Sentia parlar de moltes coses, també d’això de la revolució.

Un dia vaig veure que l’amo estava enfurismat, enfadat com mai l’havia vist.
Em vaig atrevir a preguntar:
-Que us passa, amo?
- Hi ha un candidat a l’Acadèmia de Ciències, un carallot que s’atreveix a criticar l’òptica de Newton. Jo l’he d’avaluar.
- I com es diu?
- Marat.
Em vaig quedar garratibat. Havia sentit parlar de Marat a la taverna.
-Tenir Marat com a enemic és perillós; molt perillós.
-Ja ho sé; no puc tolerar que sigui acadèmic un galifardeu ignorant i fatxenda, per molt poder polític que tingui.


Al Cap de pocs dies van tancar el laboratori; l’amo va quedar pres. La senyora Marie-Anne no feia res més que plorar.


En veurem sense feina, em vaig haver d’espavilar. Vaig parlar amb els que podien oferir treball:
-Que saps fer?
-Sóc ajudant de laboratori.
-I que feu allí?
-Separem els cossos i els dividim en els seus elements simples.
- Home, això és el que ens convé.

D’aquesta manera em vaig convertir en botxí. Una feina còmoda i ben pagada.
Com al laboratori dividia l’aigua en oxigen i hidrogen, a la meva nova feina dividia els cossos en cap i tota la resta. La guillotina et feia la feina mot fàcil.

Cada dia llegia la llista dels meus clients de l’endemà.

Un dia vaig veure que era l’amo a qui havia d’afaitar.

Sense perdre temps vaig anar a la presó.
Vaig parlar amb el carceller:
-Mai ha passat que el botxí vingui a parlar amb el seu client.
-Sóc un botxí amb dignitat professional. Sento l’orgull del meu ofici. No veig motiu perquè no em deixeu passar.
-No s’ha fet mai.
-Vós sou un carceller de pela amb deu o sentiu la dignitat del vostre ofici?
-Home, considero sagrat el meu ofici; passeu, passeu.

Així vaig poder parlar amb l’amo. Li vaig dir les coses clares:
-Marat ha mort. Tenim alguna esperança. Podríem fugir a Anglaterra. Allí els químics són molt ben vistos; us podrien donar un laboratori a qualsevol universitat. Podríeu fugir vós i la senyora Marie-Anne; jo us faria de criat.
-Marat ha mort?
-Sí, el va matar una monja exclaustrada que es deia Charlotte Corday.
- La conec.
-La coneixeu?
-Era una agent nostra. Pensàvem que mort Marat, tot seria més fàcil. Aquest Robespierre sempre ens ha semblat un calçasses.
Just en aquell moment va entrar el carceller:
-Tinc un gran sentit de la dignitat de la meva professió. Quatre parells d’aurelles us han estat escoltant i prenent nota. Heu begut oli, xiquets.

L’endemà ens van portar a la guillotina.

Quan vaig veure rodolar el cap de l’amo em vaig sentir mort. El que va passar després no ho recordo.

Alguns espavilats diuen que després de la guillotina encara tens consciència durant uns quants segons i veus passar sencera la teva vida.

És possible que aquests siguin els meus últims records. Potser ja no en tindré més...

Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Homo insciens | 05-12-2021

    Trobo molt difícil crear un relat a partir d'uns fets històrics i que quedi ben integrat, entenedor, entretingut i divertit.  M'ha agradat molt!

  • Interessant[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2021 | Valoració: 10

    M’ ha agradat molt senyor Garcia, ens llegim
    !

  • Bona nit, SrGarcia: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-10-2021

    Hola, Sr. Garcia, per la teva visita i la teva bona opinió sobre el meu poema "A la vespa". Et comento que la frase primera que m'has dit: "En semblava que volies parlar de la moto d'aquest nom", m'ha fet molta gràcia. Ha ha ha...
    Ah, Sí! Jo en tinc fòbia a les vespes i a més a més, soc al·lèrgic a les picades de les vespes. Per això vaig fer aquest poema a "la vespa".
    Saluts...

  • Oh, la, la![Ofensiu]
    kefas | 24-10-2021


    Sempre he admirat els veïns del nord pel seu exquisit bon gust. Mentre els d’aquí penjàvem als desagraïts i contemplàvem la seva agonia delectant-nos amb els espeternecs del cos, els de més enllà els esquarteraven i els d’allà enllà els feien patir amb unes armes de foc que varen ser el inici del canvi climàtic i que, si els tocaven, els deixaven mal ferits, els veïns del nord feien servir un instrument que era la imatge viva de la dalla i separava cos i ànima en el temps en que tarda un pensament en fugir del cap d’en Trump (per fer més terrible la imatge)

    Bon relat en el que es nota la ma d’un excel·lent químic que ha barrejat els ingredients suficients per produir una reacció exotèrmica que proporcioni la suficient escalforeta al cap del lector sense implosionar-lo.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Carles Linares | 23-10-2021 | Valoració: 9

    Tot lliga, del principi a la fi és un text que enganxa molt.

  • Esplèndid..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 23-10-2021 | Valoració: 10

    ..i interessant! El vostre ajudant de laboratori transporta, magistralment, i amb molta ironía, a un moment històric de França que desconeixia. Us felicito. I aprofito per agrair-vos el vostre suggeriment en relació al Secret de Juliette Chartron. Moltes gràcies! Cordialment.

  • Pobles[Ofensiu]
    Prou bé | 22-10-2021

    És Calafell. Era tal com l'explico i qui el veu ara! No era cap secret però tampoc vaig pensar a posar el nom. El poble dels estius anteriors era Gelida!

  • Bon ajudant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-10-2021 | Valoració: 10

    En el laboratori feies de tot i si vas passar a fer de botxí, això és un altre cantar. Sentir la guillotina en el coll, ja no sents més, sens dubte.
    Un relat que atrapa de principi a la fi.
    Gràcies, company de lletres per la teva opinió en "La botella d'anyil". M'alegro que t'hagi agradat.

  • El descompositor descompost.[Ofensiu]
    Joan Colom | 19-10-2021

    Una molt versemblant versió dels última dies de l'anomenat "pare de la química moderna".Documentada o no la hipòtesi que, mes enllá de la vinculació de Lavoisier a la Ferme générale, Marat tenia motius personals per acusar-lo de traïdor a a la República, la trama, salpebrada amb l'habitual ironia de SrGarcia, està molt ben trobada.

  • De científics i guillotines[Ofensiu]
    Prou bé | 16-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat ben documentat al servei d'una imaginació i creativitat literàries brillants!
    Argument, ritme, llenguatge....Rotger duu a gaudir de la lectura que t'atrapa des del principi!
    Amb total cordialitat

  • Senzillament...[Ofensiu]
    Iona | 16-10-2021 | Valoració: 10

    Brillant

  • Guillotina[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-10-2021

    M'hi he trobat, el relat té un ritme tan àgil que t'atrapa i et situa al lloc dels fets en segons. M'hagués agradat que els tres haguessin pogut marxar a Anglaterra, però la Història mana.

  • has estat botxí?[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    Espero que encara puguis llegir aquest comentari, després de passar per la guillotina. (!)Els comentaris anteriors m’han ajudat a situar el relat a nivell històric. Però dius que és biogràfica. Així que has estat ajudant de laboratori? Enmig de la revolució francesa? Botxí?
    Escrit des d’una veu innocent i poc il·lustrada. Un relat simple però molt complicat. M’agrada que escriguis sobre fets tan diferents als que estan en boga avui dia.

    Vaig contestar-te lo del collaret entre la roba interior de la calaixera. Sí, algunes dones ho feien per por dels lladres, però els lladres ja ho saben.

    Gràcies per comentar-me sempre als meus relats.

  • El pare de la química moderna[Ofensiu]
    llpages | 14-10-2021 | Valoració: 10

    A l'execució per guillotina de Lavoisier, el matemàtic Lagrange, contemporani seu, va dir la cèlebre frase: "Ha calgut un instant per tallar-li el cap, però potser ni en un segle n'apareixerà un altre que se li pugui comparar".
    Un relat corprenedor molt ben ambientat i amb les paraules exactament mesurades per descriure la tragèdia, talment com li hauria agradat al mateix protagonista; en aquest sentit, també el podem considerar un petit homenatge.
    Felicitats ben cordials!

  • Flogist[Ofensiu]
    aleshores | 14-10-2021

    M’imagino que la lectura de El Capital volum II on es menciona (críticament, clar!) el misteriós combustible flogist, t’haurà inspirat. Com t’ho fas? Com sobreviure a la feixuga lectura dels fluxos intersectorials que s’hi presenten? És millor la guillotina?

Valoració mitja: 9.86