Són nosaltres

Un relat de: aleshores
Són nosaltres

Resistir fora vèncer, 1938.
Vam poder-ho assolir!

També en aquest instant, aquí i allà:
afermant l’optimisme,
Removent l'apatia,
Fent fora el derrotisme…

No són ells, solament: són nosaltres: de nosaltres fets.

No podem morir, si vencíem; si vencem, 
quedarà el millor de nosaltres: el desig de viure...

Un desig de demà: Sense demà ja no seríem vius,
perquè vivim del pensament de viure.
Per l'estreta escletxa, copsem una besllum
d'una terra de pau, de tots iguals, sense senyors.



Comentaris

  • Germanor[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-06-2024

    Una poesia molt bonica i un títol molt encertat. És ben cert que tots som un i que no hi ha res que agermani més que el sofriment.
    Qualsevol es podria veure en aquestes tristes circumstàncies, moltes vegades ens hi hem vist.

  • Solidaritat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-06-2024

    i commoció per un pais, on la crueltat d'una guerra, ho destrueix tot, sense cap límit ni consideració. Ni la del 38, ni aquesta, ni cap, mereixen aquest patiment. La desigualtat de la força i el poder d'uns quants, malauradament, decideixen la vida o la desgràcia de molts paisos del món.