El sant Jordi de les cabres – Crònica xipella

Un relat de: SrGarcia
Ser pastor de cabres a les muntanyis no era una vida fàcil.
Ser-ho a la frontera entre terres cristianes i sarraïnes encara era pitjor. N'estava fart dels sarraïns i les seves incursions. Per això havia de buscar els racons més feréstecs de la muntanya, a la vora del congost de Bocamolls, que sempre volia evitar.

El senyor Comte es va decidir d'atacar els sarraïns. Les seves tropes i els aliats s'estaven a la vora del congost. Passar-hi era un suïcidi: ho veia qualsevol. El millor lloc per la batalla era al dellà del Bocamolls, però amb els sarraïns emboscats a les altures, de cap manera podien passar.

Jo ho vaig veure clar i em vaig presentar als soldats; els vaig oferir guiar-los per un camí que passava les muntanyis sense entrar al congost. Em van portar a la presència del senyor Comte, que es va mostrar entusiasmat i em va dir que em recompensaria bé si feia el que havia dit.

Em va costar una nit, un dia i una altra nit portar l'exèrcit cristià al dellà de les muntanyis sense passar el congost. Els vaig indicar el millor lloc on podien esperar sense que els veiessin.

A l'alba del tercer dia va començar l'atac. Van agafar els sarraïns amb les calcis a la mà. Va ser una victòria memorable. Els cristians van avençar molt sense que l'enemic els pogués aturar.

El senyor Comte va complir la seva promesa: em va donar molts diners i em va cedir en alou l'alqueria i les terres d'un sarraí que havia fugit.
Això em va convertir en ric i em va fer un bon partit. Quan anava a missa amb la mare, em feia gràcia veure com remenaven el cul davant meu unes noies que abans ni sabien que hi fos.

Un dia vam veure a la porta de l'església un poeta ambulant que recitava uns romanços sobre la batalla de Bocamolls. Tot eren elogis al senyor Comte i a l'exèrcit cristià.

-Ara parlaran de mi; vaig pensar.

I així va ser; el poeta deia que era sant Gabriel Arcàngel, en la forma d'un pastoret, qui havia ensenyat el camí a l'exèrcit.
Li vaig dir a la mare:
-Jo sóc sant Gabriel Arcàngil?
Em va pegar un calbot i em va respondre:
-Als àngils no els ha parit cap dona, i a tu, sí; jo mateixa, sense anar més lluny.

També vam sentir dir que havien construït una ermita d'acció de gràcies al punt més alt del meu camí.
L'endemà hi vam anar la mare, les cabres i jo.

Vam veure que hi havia molts pelegrins. Un d'ells havia sofert un accident i s'havia trencat un os de la cama. Si alguna cosa sabíem els pastors era recompondre els ossos de les cabres que se'ns escoixaven.
Vaig pensar que un os era un os, fos de persona o de cabra i li vaig recompondre al pelegrí. Els seus companys van començar a cridar que allò era un miracli i que jo era sant Gabriel Arcàngil en forma de pastoret.

De sobte tothom volia miraclis i jo, sense saber com, els feia: els cecs hi veien, els muts parlaven, els paralítics caminaven.

Jo li deia a la mare:
-Deu ser qüestió de fe.
-Sí que en cal de fe, sí; però mira, que vagin fent.

Cada dia anàvem a l’ermita, més que res per les donacions voluntàries que els
pelegrins em feien per expiar els seus pecats; amb bona fe que mai m'havia alegrat tant de trobar-me amb aquella colla de pecadors i les gafis que ens deixaven.

També passaven poetes. Uns deien que era sant Gabriel i uns altres deien que era sant Jordi. Ja se sap que els poetes tenen molta tirada a la controvèrsia.

Jo li deia a la mare que preferia ser sant Jordi.

-Sant Jordi era un cavaller i tu, encara que ric, ets un xipella desgraciat.

Un dia va passar el carlà del castell de Bocamolls, un castell important, situat una mica més amunt de la boca del congost.

-Et serè franc: he vingut a veure't perquè vull que et casis amb la meva filla Saurina.

Ho vaig consultar amb la mare:
-Ser carlà de Bocamolls era una mala cosa, però ja no ho és; la marca s'ha traslladat molt al sud i no s'han de témer incursions. Ser hereu del carlà et portarà una vida còmoda i profitosa. A més, la Saurina és la donzella més xamosa de la contrada.

Així, doncs, ens vam casar.

La Saurina va quedar molt impressionada per la meva habilitat amb les arts amatòries. No m'estranya, tenia molta experiència; havia practicat molt amb les cabres i així com havia dit que un os és un os, ara podia dir que un...
-Mare, per què em pegueu?
-Ara ets un senyor, un carlà és encara més que un cavaller; per ser un sant Jordi no pots dir les teves habituals obscenitats.

Com que la mare sempre tenia raó, em vaig moderar. El sogre em va dir que m'havia de fer un escut d'armes. Com és natural, vaig triar una cabra rampant sobre un camp de gules.

Tot el bo que m'havia passat a la vida ho devia a les cabretes: conèixer les muntanyis, passar l'exèrcit al dellà, la meva sobtada riquesa, la meva facilitat per a fer miraclis, el meu matrimoni, el meu ascens a l'aristocràcia i l'amor clamorós de la meva Saurina.

Sovint m'escapava i anava a veure el noi a qui havia cedit el ramat. La Saurina sempre em volia acompanyar.


Comentaris

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 30-11-2021

    He adaptat el relat de torn de nit per enviar-li a A. Móra. Llàstima ho haver llegit el teu comentari perquè la idea és genial! No se m'ha acudit!

    Ho dic aquí, perquè no sé mai on haig de respondre un comentari segons els costums de RC

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-11-2021


    Hola, Sr. Garcia, gràcies per la teua visita i el teu comentari, en el meu poema "Quan estic callat". M'has fet una bona opinió. Et comente que "la sucada" en espanyol és "mojada" o "mujadura", encara que em dius que és "envestida agressiva". Si, pot ser el que em dius.
    Salutacions.

  • Mokt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-11-2021 | Valoració: 10

    M’ agrada el teu relat . Moltes gracies per llegir-ne . Ens veiem per aqui

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 19-11-2021 | Valoració: 10

    M'agrada el teu relat.

    Imaginatiu, agradable, simpàtic i de bon veure. Val la pena de ser llegit. Enhorabona.

    A vegades, la valentia i els coneixements donen capacitats a un exèrcit, com encara més passava en temps antics.

    A més, al final el protagonista feliçment es casava, el bon home havia aconseguit d'inspirar amor a la Paulina.

    Bé, ens veurem per Relats, salut!!

  • Boníssim[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-11-2021 | Valoració: 10

    M'ho he passat molt bé, llegint al teu relat. Molt bo. Sobretot la part "amatòries" de les cabres. Un bon aprenentatge, ha, ha,ha, !
    Molt bo
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-11-2021

    Hola, Sr. Garcia, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Entre la tardor". M'alegre que hages posat "Els violins de l'hivern", com títol del comentari.
    I que t'haja agradat, també.
    Saluts.

  • Bonics[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-11-2021 | Valoració: 10

    Una historia que m’ ha tingut ben entretinguda . M’ ha agradat

  • Una història d'uin pastor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-11-2021 | Valoració: 10


    Una història ben narrada del Sant Jordi i del parlar xipella i de tot el seu desenvolupament, tan noble i a la vegada senzill. M'ha agradat molt! Atrapa a llegir tanta fantasia.
    I gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on em dones la teua opinió tan bé encertada. M'has dit que és una excel·lent prosòdia.
    Perquè no hi ha un 100, si no l'haguera posat.
    Salutacions.

  • Bonic, el xipella[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-11-2021

    M'ha recordat les novel·les "pastorils" que estudiàvem a les classes de llengua a E.G.B. Una història entretinguda, imaginativa i amable (em temia que passaria algun daltabaix d'aquells que solen aparèixer als teus relats).
    (Quina coincidència, tu amb les cabres, jo amb les ovelles hahaha)

  • *Aclariment[Ofensiu]
    Atlantis | 06-11-2021

    El meu poema elegia, escrit de fa uns quants anys,l'últim dia del meu germà a l'hospital.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Homo insciens | 06-11-2021

    Divertit i entretingut! He gaudit llegint el relat...

  • Xipella[Ofensiu]
    Magda Garcia | 04-11-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest parlar xipella, com a Solivella i a Forès..m'he imaginat unes cabres i un pastor per aquelles contrades mentre us llegia. Visca Sant Jordi de les cabres i moltes gràcies per comentar el meu relat. Un plaer llegir-vos! Cordialment.

  • Comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 04-11-2021

    El meu relat el vaig esborrar i va desaparéixer tot (uf) i com que era el primer dia de presentació al concurs, els ARC, molt amablement, em van deixar tornar a penjar-lo!
    Gràcies per tornar a comentar!
    Salutacions!

  • M'has fet investigar[Ofensiu]
    Atlantis | 04-11-2021

    que era xipella. Molt bo que usis i propaguis la manera de parlar d'un poble. Les llengües son patrimoni de la humanitat.

    Sempre els protagonistes dels teus relats, que normalment es basen en fets històrics, parlen amb una certa innocència, com si fossin nens que expliquen les coses tal com són. M'agrada molt, la història es fa més versemblant i àgil de llegir.

    I sí podria ser una novel:la.

    M'agrada trobar-te en el relats. Sempre m'ho passo bé.

  • Donaria per una...[Ofensiu]
    llpages | 03-11-2021 | Valoració: 10

    novel·la! Hi ha un munt de fets, de situacions i de personatges tan rics que omplirien fàcilment una pila de pàgines només que es desenvolupessin amb detall tot el que expliques: la batalla, el casament ... qualsevol anècdota que s'exposa al paràgraf mereix ser narrat de manera més extensa. I tot ell és amè, distreu un munt i està farcit de detalls còmics (com la reacció de la mare davant les obscenitats que diu el fill) que a mi, com a lector, m'han agradat molt.
    Bona feina, SrGarcia!

  • Àngel O pastor...[Ofensiu]
    Prou bé | 03-11-2021 | Valoració: 10

    Magnífic relat. Imaginació i creativitat al servei del bon escriure !
    M'ha agradat molt i m'he divertit cosa que sempre va bé.
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: