un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
Una forta abraçada

un bon relat, Joan, i un bon exercici de memôria i de retorn a una edat meravellosa, sense problemes i amb un futur per endavant.
Una forta abraçada

Com sempre, amic Joan, té un contingut humorístic i a aquest petit relat s'afaxeix la tendresa que a tots ens fa un nen de tres anyets. I sobre tot quan es tracta d'un propi net, Un cop més et felicito pel teu art al escriure

Molt bò Joan, i adecuat. Et felicito i t'envio una forta abraçada des de Tenerife.

Rafel

Molt bò Joan, i adecuat. Et felicito i t'envio una forta abraçada des de Tenerife.

Rafel

Bons records de la teva infancia. Jo recordó las sesions de cinema amb dues pel·licules i NO-Do.

M'he idendificat amb el xicot timid, Jo també ho vaig ser de jovenet, i encara, avui dia als meus 70 anys, arrossego una mica de timidesa, perô molt poca... aixô es va perdent amb els anys.
Bon relat, amic Joan. Una abraçada des de Tenerife.
Rafel

Molt bé Joan, divertit, com tots els teus; simpâtics i d`humor fi.

Molt bé Joan, et felicito. Com sempre un petit relat d'un humor fi.
Una abraçada
Rafa

Com tots els teus relats, molt diverit!

tens raò, tothom és comunica pels mòbils i els whatsApp. La relació pesonal és perd cada vegada més. Són relacions més fredes, de distància...

Em solidaritzo amb els comentaris del teus lectors i et donc l'enhorabona pel teu bon sentit de l'humor. que tanta falta ens falta en les circumstàncies actual.
Rafael P. Lozano

Els escriptors acostumen a atabalar-nos i el del teu relat, molt ben escrit i divertit, ho estava de veritat

Qui no recorda el primer petó? Bé, suposo que el primer deuria ser el de la meva mare, i aquest, naturalment, no puc pas recordar-lo. Segur que de tots els que he rebut, va ser el més auténtic i el més amorós.. He llegit i valorat el teu darrer relat i com sempre m'ha agradat. Ànim, i a veure si publiques molt aviat un altre.
Una abraçada
Rafael

L'art d'escriure és una de les millorss teràpies per l'ànima. Jo animo a tothom a fer-ho, en la llengua que pugui, i que no s'amoïni si fa alguna falta. Ja aprendrà més, i cal que segueixi els consells d'amics i correctors que els hi agrada ajudar-nos . Tu, Nuria, ets una bona prova d'això. Vull dir, d'escriure bé i ajudar en les correccions. El relat que acabo de llegir, com la majoria de tots els teus m'ha agradat molt,
Una abraçada