No som amos del nostre destí

Un relat de: Rafael P. Lozano
No som amos del nostre destí

Miquel era un noi molt actiu. Des dels 15 anys, treballava com a administratiu a una important empresa durant les matinades, i a les tardes combinava els seus estudis de Comerç i Dibuix Artístic amb la pràctica d'exercicis gimnàstics. Molt romàntic, als 18 anys es va enamorar d'una noia molt atractiva, morena, amb faccions exòtiques i molt ben preparada en el camp oficinista, treballant com a secretària administrativa. Miquel i Núria es van conèixer una tarda de l'estiu del 1967 a la discoteca barcelonina Club 66.
Es van comprometre seriosament a casar-se un cop Miquel hagués completat el Servei Obligatori Militar d'aquella època. Tenien un projecte comú: en un futur proper, formar una família. Però després de dos anys i mig de prometatge, el destí va prendre un gir inesperat a causa d'un tràgic accident; tornant d'una celebració familiar des de Girona, mentre passaven per un pont sobre les vies del tren, el conductor va perdre el control del cotxe i van travessar la barrera de protecció caient a la via.
El cotxe va quedar capgirat sobre les vies del tren, i Miquel i Núria van resultar greument ferits. Núria va perdre la consciència i va entrar en un coma profund que va durar 40 dies. Miquel va patir una contusió abdominal aguda i una fractura de vèrtebres amb una lesió medular.
Quan Núria va recuperar la consciència, patia d'amnèsia regresiva, i només recordava esdeveniments dels tres anys anteriors. No recordava que Miquel era el seu nòvio.
Els anys van passar, però les seqüeles van persistir. Altres factors van fer que aquesta parella seguís camins separats.
Així és la vida, que ens fa reflexionar que no som amos del nostre destí.

Comentaris

  • el destí[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 18-10-2023

    Vaig canviar els noms dels protagonistes, però la història és real. va succeir tant com ho explico.
    Rafa

  • El destí....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-10-2023

    no el podem saber, i la vida i els fets són efímers, però, així i tot, crear i desitjar i tenir il.lusions és el que ens permet tirar endavant.

    Un relat que ens comunica que cal viure cada instant com si fos l'últim.

    Salutacions Rafael.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

53 Relats

84 Comentaris

19505 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com