Reflexió sobre una addicció.

Josep des de molt jovenet li agradava jugar al pòquer. Ell i el seu germà tots els diumenges a la tarda es reunien amb els seus cosins per jugar-hi. S'apostaven tebeos, el que avui diuen còmics. Josep i el seu germà Miquel posaven sobre la taula exemplars de Azañas Bélicas, Roberto y Pedrín, i El Capitán Trueno. Els cosinets, que els seus pares eren més pudients, portaven còmics més cars, com Flash Gordon, Superman, o El Llanero Solitario.
Així passaven les tardes de tots els diumenges mentre els grans prenien cafè i xarraven. Anys més tard, quan ja van arribar a l'edat de treballar i tenir calés, amb altres amics continuaven jugant al pòquer però amb diners sobre la taula. Josep, tenia tanta perícia amb les cartes, que un dia va prendre la decisió de convertir aquella gran afició en professional. Això va ser quan el nou règim democràtic va permetre obrir un Casino de joc a Barcelona. Va inscriure's a unes partides amb crupier coordinant les apostes i a més a més va anar a timbes privades on s'apostaven importants sumes de diners. La sort li va acompanyar molts anys. Guanyà força diners i va fer alguna inversió immobiliària. Però el moviment de diners i que no tenia cap feina legal reconeguda a part de la seva activitat lúdica-professional, va cridar l'atenció d'un inspector de l'Agència tributària que va investigar a Josep i li van aplicar una forta multa i embargar alguna propietat. Va evitar anar a prisió, però un dia, anant a la consulta d'un metge molt, preocupat per la gran addicció que reconeixia tenir pel joc, fent una gran reflexió decidir reconduir la seva vida. L'insomni li restava hores de son i tenia un estat de nervis descontrolat, qualsevol contrariada alterava el seu ànim.
Després de la multa i els embargaments, Josep es va adonar que la seva vida estava fora de control. El seu patrimoni es reduïa i la seva salut mental es deteriorava a causa de l'addicció al joc. Els problemes financers i legals no eren l'única cosa que el preocupava; la seva família i amics estaven decebuts i preocupats per ell.
Va començar a assistir a sessions de teràpia regularment. A poc a poc, va aprendre a gestionar millor les seves emocions i impulsos. També va trobar suport en els seus éssers estimats, que el van animar a seguir endavant.
Josep va decidir buscar una ocupació honesta i estable per reconstruir la seva vida. Després de moltes entrevistes i esforços, va aconseguir un treball en el sector de la restauració, on va demostrar la seva habilitat per relacionar-se amb la gent i treballar sota pressió. Amb el temps, va ascendir en el seu lloc de treball i va trobar una nova satisfacció en la seva feina.
Mentrestant, va continuar amb el seu tractament i va participar en grups de suport per a persones amb addiccions. Va compartir la seva experiència i va ajudar altres persones que es trobaven en situacions similars a la seva. A través d'aquesta experiència, va trobar un nou propòsit i un sentit de realització personal.
Amb el temps, Josep va poder recuperar la confiança de la seva família i amics, i va reconstruir la seva vida des de zero. Tot i que el camí no va ser fàcil, la seva determinació i compromís amb la seva recuperació van portar-lo a un lloc de pau i estabilitat que mai havia pensat que podria assolir.