Un home trist retroba l’amor

Joan feia molts anys que estava vidu, feia més de deu que en un tràgic dia hivernal, sorpresos per una tempesta sobtada mentre gaudien d'un pícnic a l'aire lliure en plena natura, la forta pluja, acompanyada de llamps i trons no van tenir temps de recollir-se i buscar refugi sota els arbres. Però just en arribar al costat d'un gran pi un llamp va caure sobre l'arbre trencant-lo. Desgraciadament, la meitat superior i la capçada van caure sobre llur esposa provocant-li la mort instantàniament.
Cada dia de la seva vida recordava aquella tragèdia. Vivia sol, ja que només havien estat casats un parell d’anys i encara no tenien cap fill. La tristesa l'ocultava amb l'entrega total al treball i als seus estudis. Compaginava la feina com a cirurgià de l'aparell digestiu amb lectures especialitzades i escrivint articles mèdics per revistes científiques, alhora que preparava un llibre sobre temes relacionats amb la seva professió.
Després de molts anys, un dia va arribar a l’hospital una jove per preparar el seu MIR i el doctor Joan la tenia com a ajudant al quiròfan. Molt aviat va sentir una atracció molt especial vers ella i va sorgir una cosa que no pensava que passaria; l'amor.
Diuen que en aquesta vida després de tancar-se una porta s'obre un altre, i que després de la foscor surt la llum. Per això mateix no hem d'obsessionar-nos pel nostre passat i viure el present.