El meu veí és pastor

Un relat de: Prou bé
El meu veí es diu Miquel, però tothom el coneix per Quelet.
El meu veí que tothom coneix i anomenen Quelet té deu anys.
El meu veí que només té deu anys en fa quatre que no pot caminar. Quan era un menut de sis anys, anant d'excursió, no va veure el parany tapat amb branques i fulles i va caure a un pou de molta fondària. Com que aquesta no és la història, ni de la seva desgràcia ni del patiment dels seus pares, us dic que el van poder treure encara que, això sí, amb d'anys greus a la seva tendra columna. Tan greus que li impedeixen caminar.
Amb tot el Quelet és un nen feliç i ho és perquè té molts amics i tothom l'estima molt.
El meu veí és alegre i molt vital. I, com es diu avui, s'apunta a tot. Evidentment, va a l'escola del seu poble i ara ja hi va sol en la seva cadira de rodes. Li agrada jugar al pati a pilota i encara que els companys xuten amb els peus, ell la caça al vol i la llença amb les mans. Li agrada estudiar. Sobretot les llengües i una assignatura que en diuen literatura infantil que el transporta a llocs i aventures que…
Com que juga a pilota, amb les mans, els pares li van proposar jugar a l'equip de bàsquet del poble del costat que és el cap de comarca i té un equip d'esport adaptat. No té mai mandra d'anar a entrenar i els dies de partit són del tot especials i els viu intensament.
Bé, ja coneixeu un mica en Quelet, però el que em falta explicar és que fa de pastor.
– de pastor?, em direu.
– com pot un nen en una cadira de rodes conduir un ramat de bens per aquells camins, muntanya amunt muntanya avall, buscant les pastures?
Ja veig que us he confós.
El meu veí viu en una masia que té una era a tocar.
El meu veí s'hi passa moltes estones.
El meu veí ha descobert un niu de formigues, i ha vist que moltes, quan surten a buscar menjar, es despisten i es perden en tornar al niu.
El meu veí, en Quelet, amb un petit branquilló, mirant de no fer mal, les va adreçant i conduint a la corrua de companyes que sí que saben on van. I mentre fa de pastor de formigues els parla baixet i amorosament els canta alguna tonada.
I somia, somia despert. Amb tot els seus somnis són el seu secret…
– Miquel! Miquelet! Queletttt! El crida la mare.
– Au! Baixa de les boires i vine que el dinar és a taula! Vinga! Que avui t'he fet coliflor, que tant t'agrada, i freda no val res!

2023 presentat al RepteClàssic 764 PASTORS. Guanyador. (Versió completa)

Comentaris

  • superaciò[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 11-12-2023 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat teu on un xiquet de deus anys fuig de complexos i té un entusiasme vital. Tot un exemple de vida.
    Molt cordialment
    Rafael

  • Formigues.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-12-2023

    Original això del pastor de formigues. Una història molt emotiva que parla de superació, de l'esforç per a no caure en la desesperació destructiva. Original, ben escrita i motivadora. Un relat que ho té tot.

  • Premi ben merescut![Ofensiu]
    llpages | 03-12-2023 | Valoració: 10

    He llegit un text que m'ha agradat perquè, malgrat la desgràcia que sobrevola el relat, no cau mai en el lament, ans el contrari, hi ha un esperit de superació que és un exemple a seguir. Farcit de detalls que donen fe de la bona feina de l'autora, una delícia de lectura. Enhorabona, Prou bé!

  • pastoret[Ofensiu]
    Atlantis | 03-12-2023

    Sobre els pastors has escrit un relat molt tendre i de manera original. M'ha agradat molt. Felicitacions per ser la guanyadora del repte!!!

  • Miquelet o Quelet. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2023 | Valoració: 10


    Un relat molt entretingut i a la vegada amb molta fantasia, on expliques les del Miquel o Quelet. Expresses tot molt bé, el contingut d'aquest relat, on té diferents detalls d'aquest personatge.
    Jo li haguera posat també l'opció "Fantàstica", perquè el trobe amb molta fantasia.
    Per a mi, li falta un poquet més fluïdesa.
    Enhorabona: Prou bé.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Il.lusions...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-12-2023

    d'un nen que té ganes de viure i seguir endavant, malgrat la seva discapacitat. Un bon exemple d'acceptació i superació. Una història tendra i alhora molt positiva.

    Enhorabona Prou bé.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

136 Relats

1320 Comentaris

51434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com