El meu veí és pastor

El meu veí es diu Miquel, però tothom el coneix per Quelet.
El meu veí que tothom coneix i anomenen Quelet té deu anys.
El meu veí que només té deu anys en fa quatre que no pot caminar. Quan era un menut de sis anys, anant d'excursió, no va veure el parany tapat amb branques i fulles i va caure a un pou de molta fondària. Com que aquesta no és la història, ni de la seva desgràcia ni del patiment dels seus pares, us dic que el van poder treure encara que, això sí, amb d'anys greus a la seva tendra columna. Tan greus que li impedeixen caminar.
Amb tot el Quelet és un nen feliç i ho és perquè té molts amics i tothom l'estima molt.
El meu veí és alegre i molt vital. I, com es diu avui, s'apunta a tot. Evidentment, va a l'escola del seu poble i ara ja hi va sol en la seva cadira de rodes. Li agrada jugar al pati a pilota i encara que els companys xuten amb els peus, ell la caça al vol i la llença amb les mans. Li agrada estudiar. Sobretot les llengües i una assignatura que en diuen literatura infantil que el transporta a llocs i aventures que…
Com que juga a pilota, amb les mans, els pares li van proposar jugar a l'equip de bàsquet del poble del costat que és el cap de comarca i té un equip d'esport adaptat. No té mai mandra d'anar a entrenar i els dies de partit són del tot especials i els viu intensament.
Bé, ja coneixeu un mica en Quelet, però el que em falta explicar és que fa de pastor.
– de pastor?, em direu.
– com pot un nen en una cadira de rodes conduir un ramat de bens per aquells camins, muntanya amunt muntanya avall, buscant les pastures?
Ja veig que us he confós.
El meu veí viu en una masia que té una era a tocar.
El meu veí s'hi passa moltes estones.
El meu veí ha descobert un niu de formigues, i ha vist que moltes, quan surten a buscar menjar, es despisten i es perden en tornar al niu.
El meu veí, en Quelet, amb un petit branquilló, mirant de no fer mal, les va adreçant i conduint a la corrua de companyes que sí que saben on van. I mentre fa de pastor de formigues els parla baixet i amorosament els canta alguna tonada.
I somia, somia despert. Amb tot els seus somnis són el seu secret…
– Miquel! Miquelet! Queletttt! El crida la mare.
– Au! Baixa de les boires i vine que el dinar és a taula! Vinga! Que avui t'he fet coliflor, que tant t'agrada, i freda no val res!

2023 presentat al RepteClàssic 764 PASTORS. Guanyador. (Versió completa)