El camí de la joventut a la maduresa

Un relat de: Rafael Pescador Lozano



A l'edat de quinze anys, tot semblava estar ple de possibilitats. Tenia la meva primera feina, una experiència que em permetia guanyar alguns diners propis i conèixer gent nova en un ambient molt agradable. Era un moment en què la vida semblava estar plena de color i esperança. Em trobava en bona forma física gràcies a la pràctica regular d'un esport, cosa que m'oferia una sensació constant d'energia i vitalitat. Les classes d'art a les que assistia freqüentem m'ajudaven a desenvolupar la meva creativitat i em permetien explorar noves formes d'expressar-me.

Tot això passava mentre somiava amb un futur llunyà, ple d'oportunitats i sense cap ombra que el pogués enfosquir. Em sentia optimista, amb la seguretat que la vida em tenia reservades grans aventures i alegries. Era també l'època de començar a conèixer noies, de sentir els primers enamoraments, i de sortir a ballar els caps de setmana. Cada nova amistat i cada festa eren una porta oberta a experiències noves i fascinants. Era una vida extraordinària, típica de la primera joventut, plena d'emoció i de descobriment.

Més tard, amb el pas dels anys, un es va fent gran i la vida comença a mostrar la seva cara menys amable. Els somnis juvenils es transformen en responsabilitats quotidianes, i els problemes comencen a aparèixer amb més freqüència. Les complicacions laborals, les dificultats en les relacions personals, i les preocupacions econòmiques es converteixen en part de la rutina. La vida que abans semblava tan senzilla i plena de promeses es va complicant a mesura que passen els anys, fent que cada pas endavant requereixi més esforç i dedicació. Així i tot, la saviesa i l'experiència adquirides al llarg del camí ens donen les eines per afrontar els reptes i per seguir buscant la bellesa i la felicitat en els petits moments de cada dia.

Comentaris

  • veritat[Ofensiu]
    Nua Dedins | 01-07-2024 | Valoració: 10

    Bona tarda Rafael,
    m'ha agradat molt com has compartit amb sinceritat la teva vivència vital. I és bonic llegir-ho. Em quedo amb aquest fragment que és ple de llum:

    "Així i tot, la saviesa i l'experiència adquirides al llarg del camí ens donen les eines per afrontar els reptes i per seguir buscant la bellesa i la felicitat en els petits moments de cada dia."

    Ens anem llegint. Jo un dels darrers és una petita història titulada "Ens som refugi".

    Bon primer dia de juliol!

  • Lliçó de vida [Ofensiu]
    Eloi Peri | 01-07-2024

    Un relat carregat de sentiments on s'aprecien els petits detalls que ens regala la vida.

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Pescador Lozano

Rafael Pescador Lozano

66 Relats

95 Comentaris

22795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com