Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

Barcelona,

54 Relats, 907 Comentaris
108444 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.

Últims relats de Maria Sanz Llaudet

Últims comentaris de l'autor

  • Maria Sanz Llaudet | 10-05-2014

    Estic tant acostumada als teus personatges simpàtics i de bon cor que m'ha sobtat llegir-te aquest relat en el que l'inspector Morales, que està a punt de jubilar-se, resulta que és el psicòpata que té aterrida la població. M'ha agradat el fet que has sabut jugar molt bé amb les paraules per tal de despistar al lector fins al final. I ho aconsegueixes de ple al meu parer.
    Una abraçada!

  • Maria Sanz Llaudet | 12-12-2013

    Penso que alguns versos tenen la capacitat, per sí sols, de crear imatges nítides. A vegades, inclús amb molta més força que quan pretenem explicar-ho en prosa. M'agrada aquest poema teu perquè sento el que escrius, més enllà del que llegeixo.
    Gràcies, Anna, pel teu comentari al meu darrer relat.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 21-06-2013

    Coincideixo plenament amb les teves reflexions escrites en aquest assaig. L'espill només és capaç de mostrar la part externa de nosaltres, però en canvi no és capaç de fer-ho amb la riquesa interna, la bondat, l'amor... Potser quan ens hi reflectim de joves no hi pensem en tot això. És amb el pas del temps que ens adonem que el que té més valor és tot allò que no es percep a simple vista. Tot i així, sempre he pensat que la mirada no canvia, és l'únic que no varia amb el pas dels anys.

    Gràcies, Nona, pel teu comentari al meu primer relat després de molt de temps. I gràcies també per la teva benvinguda entranyable. M'ha fet molta il.lusió rebre-la.

    Una abraçada!

  • Maria Sanz Llaudet | 28-02-2013

    en començar a llegir el teu relat les escenes m'han fet recordar-ne d'altres que sovint hem vit al cinema, he de dir-te que m'ha sorprès i molt l'originalitat amb la que has plantejat el desenllaç de la història. Un relat breu, ben elaborat i capaç de transmetre l'angoixa que narra el protagonista.
    He llegit alguns dels teus poemes, i he pres notes per comentar-te'n algun qualsevol altre dia, després de fer-ne una segona lectura.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 17-02-2013

    Primer de tot, Pilar, demanar-te disculpes per fer aquest comentari fòra de temps. Aquests dies vaig molt i molt atrafegada (aquells moments on s'uneixen temes de feina i personals) i aquesta darrera setmana, per adobar-ho, em vaig quedar sense connexió a internet, la qual m'han restablert avui (inexplicablement, donat que és diumenge!) Em sap molt de greu, doncs, no haver complert amb el compromís de fer el comentari dins la quinzena establerta. Al marge dels compromisos, però, passaré un altra estona per rellegir poemes teus dels que he gaudit avui i que m'agradarà comentar-te.

    M'ha agradat molt aquesta prosa poètica que ara et llegeixo. M'han arribat els sentiments d'aquesta protagonista teva, turmentada per la tristesa i l'angoixa. El sentiment de culpa és potser dels més incisius perquè rossega l'ànima incansablement, sense descans. Ha de ser una experiència molt dura la que relates, sens dubte. Més encara quan no hi ha retorn, ni esperança. Malgrat el drama, la lectura però és serena i profunda, com ho són les imatges d'aquells records que li venen a la ment en aquests darrers instants. Admiro la teva sensibilitat, que es percep aquí i en cadascun dels poemes que et llegeixo.

    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 29-01-2013

    Vaig llegir-lo l’endemà que el pengessis, i ja llavors em va agradar molt. Recordo que vaig pensar que havies aconseguit traslladar, de forma molt veraç, pensaments i sentiments que em penso són comuns a molts mortals. Hi ha etapes, diferenciades esplèndidament en el teu relat, en les que resulta fàcil identificar-s’hi de ple. Ara, amb una segona lectura més pausada, he percebut matisos que en la primera se’m van passar per alt. Coincideixo plenament amb la Mercè Bellfort respecte a la idea d’escriure’l en primera persona perquè, al meu parer, tindria més força. Sovint he canviat la persona d’algun relat meu, en acabar-lo, i m’he adonat que el feia més proper al lector, o això m’ha semblat. Del relat, destacaria principalment el ritme incessant, amb el qual s’aconsegueixen aquestes escenes que sembla que passin davant dels ulls com si fossin diapositives, angoixants en alguns moments, i relaxants en d’altres. Però com que jo també sóc força contradictòria, hi afegiré que em costen una mica de llegir els relats que no contenen espais.
    Aquesta segona quinzena de gener m’han sorgit algunes responsabilitats que no tenia previstes i, per tant, he disposat de menys temps del que hauria volgut per llegir-te i comentar-te, però ho intentaré remeiar fent-t’ho fóra del termini fixat.

    Una abraçada!

  • Maria Sanz Llaudet | 20-01-2013

    Hi sura la impotència de l'intent d'apropament al fred, a la gelor inamobible que no es commou, que no es desfà ni tant sols amb les carícies. Has vestit aquest sentiment amb paraules que conformem uns versos elegants i profunds, gens estridents. Duresa però alhora bellesa.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 15-07-2012

    que no paga la pena fer-se, com ara la que es planteja en Carles. Hi ha errors que no es poden esmenar, perquè fins i tot d'ells hi ha alguna cosa bona, en aquest cas els dos fills. Potser cada persona és a la nostra vida quan hi ha de ser, i no abans ni després. M'ha agradat molt la història i la manera com l'expliques, amb una porta oberta a l'esperança.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 11-07-2012

    És el que m'ha transmés. Aquesta serenitat trista i alhora tendre que m'ha acompanyat durant tota la lectura. Hi ha moments molt lúcids que has descrit amb molta maestria. És difícil, al meu parer, aconseguir imatges que transcorrin amb lentitud, permetent al lector que assaboreixi els detalls, i alhora que la història resulti amena i que convidi a seguir llegint. Agraeixo a l'editora que l'hagi destacat perquè m'ha permès gaudir d'aquests minuts de deliciosa lectura.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 25-06-2012

    D'una manera o un altra, com bé expliques en el teu poema. M'agrada la forma com ho has fet, amb aquest jo, tu, ell, nosaltres..., fent que tots ens sentim involucrats, formant part d'una humanitat que a voltes oblida les similituds.

  • Maria Sanz Llaudet | 24-06-2012

    He llegit alguns dels reus relats i m'han semblat d'una prosa poètica exquisida. Fas servir un llenguatge ric, elegant, i les teves paraules ens duen miissatges profunds, que a mi personalment em costen de copsar a la primera lectura. Em cal una segona, que és quan aconsegueixo assaborir l'essència que desprenen. Ha estat un vertader plaer llegir-.te.
    Gràcies per la teva visita i el comentari al meu poema.
    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 14-06-2012

    Ahir, precisament, vaig acabar de llegir el teu llibre "Amb ulls de nina" i em feia il.lusió enviar-te un comentari. HI vaig pensar que ho faria. I ara, només entrar, m'he sentit encuriosida pel títol d'aquest relat. I vet ací per on, et segueixo llegint. M'ha semblat magnífica la história, original i amb molta riquesa de vocabulari, tal com ens tens acostumats. Els teus relats acostumen a ser fascinants, com també ho són els personatges que recrees.

    Sobre el llibre que et mencionava, dir-te que l'he llegit en un parell de dies (i perquè no disposava de més temps!). Em va enxampar des del primer moment. Se m'ha fet molt curt, la veritat, i l'he gaudit de la primera fulla a la darrera. Ha estat un plaer, de debó.

    Una abraçada

  • Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012

    que em fa aquest home de la teva història! :-) Realment un tarannà d'allò malaltís. Cercar perfeccions no m'ha semblat mai que sigui la manera de compartir absolutament res, i si a més hi afegim la manca d'ètica, a mi em sembla que el tercer intent seria un fracàs sonat. Però, principalment, crec, perquè quan hi ha un egoisme tan exhacerbat no hi ha la capacitat d'oferiment. I si només es reclama però no s'és capaç d'oferir res, al menys res que pagui la pena, com un ara un sentiment net que neixi de dins, sense condicionants, tot apunta a que la tornarà a pifiar. Tot i que, probablement, ell seguirà dient que ha tingut mala sort.

    Com sempre, Frèdia, una narració acurada i molt amena. Vaig una mica endarrerida de lectures, però en el teu cas hi vaig més aviat en comentaris perquè de tant en tant faig una ullada al teu racó, que seguiré visitant
    Una abraçada, guapa!

  • Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012

    aquesta vessant minimalista, Mercè! I la veritat és que m'ha agradat força. Com et diuen en un comentari anterior, que suscric, l'art de combinar les paraules és tot un do que permet, com en aquest cas, fer una petita obra d'art, que no ho és en qualitat sinó només en la mida del relat. Personalment, em fascina comprovar la quantitat d'imatges que sorgeixen d'aquesta història breu.
    Com sempre, un plaer llegir-te
    Una abraçada, veïna!

  • Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012

    Has fet que, llegint-te, em retornessin emocions recents. Aquesta setmana, precisament, he somniat dues nits amb el meu pare, que ja fa uns anys ens van deixar. Frueixo del somni, molt, però llavors, quan desperto, se'm fa més dur que mai. Les teves paraules, escrites amb tanta tendresa, m'han fet pensar en aquest enyor que tots, d'una manera o altre, sentim per tots aquells que ja han iniciat el viatge. Segur que aquests missatges d'amor arriben allà on ells siguin, segur que ho fan.
    Un plaer que hagis compartit aquests sentiments amb nosaltres i que, al fer-ho, ens hagis regalat aquest reguitzell de paraules tan belles.
    Una abraçada

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor