Casa inhabitada

Un relat de: bloodymaruja
No endevino a quina porta he de trucar
per penetrar en la teva fredor
I recorro la distància de quilòmetres de pell
amb dits hàbils entrenats en mil carícies.
Els retrets ja inútils es condensen en plor,
el rellotge està cansat d’ hores passades,
el vent ha tancat finestres amb cops secs
I desplega els llençols com veles blanques
d’un vaixell que fuig sense timó,
sense nens que saluden ni gavines
i salpa mar endins, mesquí fugitiu,
de la inhabitada morada buida d'amor.

Comentaris

  • allan lee | 17-04-2013

    un tot terreny literari, Bloody. Un tornado, un oratge, el vent del Nord. Em fa estremir la Casa inhabitada. Tan plena, però. Quin fred, haver de trucar a portes desconegudes. Tot el que escrius m'enlluerna. Una abraçada

    a

  • ostres, que intens!!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 17-04-2013

    bravo, bloodymaruja..., Bravo!!
    Gra`cies pel comentari....Milers de petons......

  • Paraules senzilles[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-01-2013

    en un poema que no te res de senzill . Trista aquesta "casa " deshabitada però penso que l'inquilí que hi "vivia " no mereixia fer-hi estada.
    Saps que m'encanta llegir-te , oi bloody ?

    Una abraçada a tu i a la mare.

  • El poema és dur...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 20-01-2013

    Hi sura la impotència de l'intent d'apropament al fred, a la gelor inamobible que no es commou, que no es desfà ni tant sols amb les carícies. Has vestit aquest sentiment amb paraules que conformem uns versos elegants i profunds, gens estridents. Duresa però alhora bellesa.
    Una abraçada

  • Aquest curt[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-01-2013 | Valoració: 10


    poema es una petita joia per guardar en els preferits.
    Una abraçada
    Josep

  • Bloody[Ofensiu]
    Gabriel M. | 19-01-2013

    Un poema molt bonic. Agrada la seva lectura.
    Una salutacioneta.

  • és preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 11-01-2013

    des del començament fins al final. M'agrada i potser és dels poemes que t'he llegit el qué té més vol poètic, o si més no, el què és menys descriptiu.

    Aquest joc dels llençols com veles d'un vaixell que salpa, relacionat amb l'amor que fuig està molt ben lograt. M'ha agradat molt i m'ha "tocat" . Si, com diu Margarit, el poema és bo, després de llegir-lo no et pots quedar indeferent , quest no m'hi ha deixat. Espero que no hi hagi gaire de "veritat" en les teves paraules, però són paraules que tots, en algun moment, hem pogut fer nostres.


    Felicitats!!

  • A vegades...[Ofensiu]
    Annalls | 11-01-2013

    ...el millor es restà abraçats sense dir res, fins que passi el temporal interior. I si no es pot, deixar que tot sol escampi. Això ja t'ho saps de memòria!!
    M'agrada des el principi, però des de el cop sec fins al final, la metàfora es molt bona.
    Com sempre
    Anna

  • em semblen uns versos...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-01-2013 | Valoració: 10

    molt pregons, plens de desencís però alhora amb un regust d'acceptació de la realitat i de determinació per seguir nous camins

    felicitats !
    una abraçada
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46240 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com