El cavaller de la Taula Rodona

Un relat de: Maria Sanz Llaudet
Un altre llamp esquinçà la nit fosca. El tro seria ensordidor. Feia estona que, tapat amb els llençols, imaginava ombres de cavallers vestits amb armadures que brandaven espases i s’enfrontaven amb coratge als seus enemics. Segur que mai no havien tingut por de trobar-se sols davant del perill i per això els admirava i venerava. Ser cavaller era molt més que ser un guerrer. Els cavallers eren els defensors de la justícia. Com els envejava en imaginar-los reunits al voltant d’aquella taula rodona! Els hi veia dissenyant estratègies per combatre les amenaces que assetjaven el seu estimat Camelot!

En efecte, el tro va ser ensordidor. Era el senyal, tal com li havien anunciat les ombres dies enrere. També l’avisaren que l’aprenentatge seria dur i que el requisit principal per iniciar-lo seria superar la por. Era necessari demostrar dignitat i coratge abans de ser entrenat en l’art de l’espasa i, finalment, aconseguir ser un membre de la seva ordre de cavalleria.

El dia s’ha llevat clar i el cel és d’un blau intens. Surt del llit i entra directament a la dutxa. Mentre s’ensabona, es diu que avui li caldrà afaitar-se. Se sent un home, i se sent audaç. Res a veure amb aquell noi poruc de fa un any, quan els companys de l’institut el feien retrocedir després de burlar-se’n i de propinar-li alguna trompada. Havia odiat fer-se gran perquè no sabia com defensar-se i cada cop se sentia més covard. Avui, no sabia què havia fet canviar l’actitud de tots aquells que tant l’havien amargat. Ara podria vèncer-los amb facilitat, però no havia estat necessari mostrar-los les seves habilitats en el combat. Com si ho intuïssin, de mica en mica van anar canviant el seu comportament. Fins i tot ha observat en alguns una mirada fugissera, entelada amb un vel de por molt semblant a la que ell tenia temps abans. Ara, quan es mira al mirall, veu que aquest li retorna la imatge d’un home valent i digne que honra el seu lloc a la Taula Rodona.

Comentaris

  • La valentia[Ofensiu]
    Josoc | 19-06-2015

    ens fa falta per superar la por. M'agrada el teu estil. M'agradaria que comentessis el meu últim poema CATAJLUNYA

  • Ajupit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2015 | Valoració: 10

    ajupit, amb tota la por del món, m'imagino el noi abans de superar-la. Ara, després d'haver-ho aconseguit s'afaita i es mira amb orgull al mirall, el retorn de la nostra ànima. Ha fet una passa endavant, la que s'ha de fer per asseure's a la taula rodona. Magnífic! Una abraçada.

    Aleix

  • Tot depén dels nostres ulls[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-01-2015

    i en algunes edats això pot resultar complicat. Trobo que ho expliques prou bé amb aquesta història de cavallers i superació personal.

  • La por...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-01-2015 | Valoració: 10

    ...és el pitjor qu eun pot tenir. Et fa encongir, abaixar el cap i ets un esclau. Però no és tan fàcil superar-la. En el fons sinó tinguessim por el món seria molt diferents i no ens deixeriem trepitjar per uns pocs que amb el seu poder es pensen que ells no en tenen de por, però al final hi ha una cosa que tothom per sort ha de passar, la mort i en aquell just moment els envoltarà la por que durant tant de temps han infligit als altres.
    Un bon relat de superació.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

912 Comentaris

98006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.