Cercador
Absència
Un relat de: Nonna_CarmeEstimat pare . Rectifico : Enyorat pare! I ho faig perquè no em vas donar temps d’estimar-te. Al menys de ser conscient de que ho feia. Quan jo tan sols tenia cinc anys, un maleït càncer de gola t’apartà de la meva vida per sempre.
Saps l’única imatge que tinc de tu i que mai, malgrat els anys viscuts ,no he pogut oblidar ? Una tarda de gener, no recordo qui , em va dir que te’n havies anat al cel i si volia donar-te un darrer petó. Què pàl•lid , fred i quiet estaves ! M’han explicat que , en sortir de l’ habitació vaig preguntar : Si sóc molt bona , molt bona ,jo també aniré al cel amb ell ? Quan em respongueren afirmativament crec que vaig dir: Seré molt bona !
L’altre record que tinc d’aquell dia : Tal vegada perquè no veies plorar la mare , una cosina seva se’m endugué uns dies perquè jugués amb els seus fills. No sap el què va fer ! He odiat aquella família tota la meva vida i sóc persona més disposada a l’empatia que a l’odi. A la nit , abraçada al coixí, enyorant el caliu de la mare , cridava molt baixet :
Vull tornar a casa !!!
Saps una escena que em feia mal ? Quan veia , a l’hora de sortida de l’escola ,les meves amigues que sortien corrent quan era el pare qui anava a buscar-les. Com envejava aquelles abraçades ! I em preguntava : Perquè a mi no ?
Imagina’t que sóc una criatura i et faig una proposta, pare . Ja sé que al cel diuen que s’hi està molt bé , però perquè una nit , quan Sant Pere tingui un moment de defalliment i li pesin les parpelles, no t’escapes , entres dins el meu somni i em fas una abraçada que sigui el recull de totes les que em deus ? Vine sis plau ? T’espero !
Ja no sóc una criatura però també et dic :
Fins la nit , ENYORAT pare !
Comentaris
-
Absència[Ofensiu]Xunxi | 15-02-2013 | Valoració: 10
Sempre que torno a RC obro la teva pagina per cercar que has escrit.
Ara feia molt i molt que no ho feia i he trobat aquesta bonica nota d’absència que m’ha entendrit, has aconseguit que t’acompanyes aquell dia, que m’enyores a casa els parents, i sobretot a desitjar que el pare vingui als teus somnis i et doni una abraçada d’aquelles que no es poden oblidar
-
Tendresa[Ofensiu]zoramar | 12-10-2012
Hola Nonna_Carme
Fixa't tenim moltes coses en comú, una d'elles és l'enyor del nostre pare, tot i que jo vaig tenir la sort de gaudir-lo més temps que tu, t'entenc molt bé i comparteixo el teu sentiment, els teus relats estan tan plens de tendresa.... m'he sentit molt aprop teu. La segona és que jo em dic Carme i sempre nedo amb una amiga que es diu Nonna, bé es diu Ramona però li diem Nonna.
És un plaer Nonna per a mi poder llegir-te. Gràcies per la teva benvinguda i a reveure. -
relat ple d'emocions[Ofensiu]elenam | 11-07-2012 | Valoració: 10
Un relat ple de sentiments, la ferida que queda i no s'en va , realment m'ha fet emocionar i tot i que jo tinc pare va marxar fa molt temps i no ho he pogut oblidar, sempre queda la ferida i un troçet del cor s'esquinça.
M'ha encantat!!!
una abraçada -
M’ha emocionat[Ofensiu]Naiade | 10-07-2012 | Valoració: 10
Un relat tendre, ple de sentiment, que m’ha dut a la pell de la Nonna amb tan sols cinc anys i he sentit un nus a la gola. Sensacions i sentiments que marquen de per vida. Els grans solem fer coses d’aquestes com portar els nens a un altre ambient a fi de que no pateixin i ens equivoquem. En circumstancies com aquestes el més important es compartit i comprendre la pena amb el caliu dels teus.
Una forta abraçada estimada Nonna
-
Hola Nonna[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 30-06-2012
Primerament et vull felicitar pel teu relat. És molt emotiu i fa reflexionar en quin estat d’ànim s’ha de trobar una criatura amb una circumstancia com aquesta i també en que moltes vegades, ens imaginem que fem un bé quan al contrari, ens equivoquem de mig a mig, com és el cas de les teves cosines.
Per altra banda, et puc assegurar de que estic encantada de llegir relats teus i de trobar-me els comentaris que em vas fent. Ni molt menys pensis que tinc cap motiu per estar molesta, ans al contrari. El que passa és que porto uns quinze dies que sincerament no sé el que es estar una mica tranquil•la. Començant pels petits, i acabant amb la Coral.
Ara acabem d’arribar del dinar de comiat de la Coral fins el setembre, apart de que tenim per costum fer l’Assemblea mentre fem una mica d’entrant (és l’única manera que hem descobert d’aconseguir que hi siguin tots els socis). Porto la vocalia de relacions públiques i quan es va tancant temporada, se’t acumula moltíssim feina en coordinar assajos especials, últims concerts, preparacions i lligams d’última hora, recopilatori general de tota la temporada que acabem de passar i planificació de concerts, sol•licituds de sala, contactes, planificació d’assajos i quaranta mil etcèteres cara el proper setembre.
Allà a les set ens tornen a portar a la nena i haurem de tornar a marxar a un altra compromís, també de caire directe, a la LLAR DE LA GENT GRAN del nostre barri de la Concòrdia que també tanquen temporada, tant el meu home com jo, formem part de la Junta. Aquests fan una mica d’espectacle i un berenar...
Pràcticament no llegeixo res de cap company. Espero anar més lleugera de feina la setmana que ve, tot i que... els nens hauran acabat el cole!!!
Una abraçada Nonna. Suposo que encara que canviïs la foto, no deixaràs d’estar igual de guapa i fins i tot, amb més solera.
Molt bé que no em valoris, el que més compta per mi és el comentari.
Gemma
-
Emocions.[Ofensiu]Carles Ferran | 26-06-2012
Emocionant i corprenedor. Jo ja vaig perdre els meus pares de gran (el pare fa deu i la mare tres anys), però els vaig tenir amb mi els darrers anys, que es van instal•lar al pis del costat, fins el final. Ignoro, doncs, què se sent al perdre’ls d’infant, però el sentiment de pèrdua, (encara que estiguessin a prop dels noranta) és molt fort i reiteratiu, sempre torna.
Preciós el teu relat. M’ha fer emocionar.
-
Cors màgics[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 26-06-2012 | Valoració: 10
Al ser tan petitona quan això va passar, devia ser molt difícil tornar al coratge de l'infant que vol tirar endavant els seus somnis de petitó.
La vida comet injustícies que no som capaços d'afrontar i que sovint s'amaguen rere una tela de tristor que costa que s'esvaeixi.
Jo vaig perdre la mare als setze anys, i sé que és aquí amb mi i que em cuida, malgrat l'insomne crit del meu endins que flueix a vegades.
Sergi -
A flor de pell[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 24-06-2012 | Valoració: 9
M'has fet posar la pell de gallina!
-
Bona nit[Ofensiu]Pau Mora | 23-06-2012
És d'aquells relats-mirall que després de llegir-lo t'hi quedes una estoneta més afectat pel que veus dintre teu
-
Molt bonic! preciós![Ofensiu]Marteta | 16-06-2012 | Valoració: 10
Jo no vaig perdre a cap familiar quan era petita, però només quan tenia 6 anys la meva mare va patir una enfermetat i va haver de passar moltes operacions, i jo mentre, em quedava a casa de la padrina, i també resava a Deu perque la meva mare o el meu pare estiguessin amb jo en aquells moments, volia tornar a casa. Si la meva padrina hagués vist totes les llàgrimes que jo vaig derramar aquells vespres interminables...
Una abraçada, i felicitats per aquest gran relat que fa que moltes persones obrin el seu cor :)
-
cara a cara[Ofensiu]magalo | 14-06-2012
Quina sort la meva de que em comentis"Uns habitants abstractes"! D’aquesta manera he vingut al teu relat i aquí descobreixo aquesta fantàstica descripció de l’absència del teu pare ,o el que sembla que és el teu pare. M’has fet imaginar el dolor que sentiria jo sense el meu o sense la mare. Encara tinc la sort de que els tinc amb mi.
M’ha alegrat això que dius de que quan veus la meva foto et fa imaginar que t’estic llegint els poemes en persona. A mi també m'agrada veure les cares, encara que se'ns quedés només l'expressió que teniem quan es va pitjar el butó de la màquina.
Moltes gràcies per tot maca!
petonassos i petogaltes
Marta
-
Cor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-06-2012 | Valoració: 10
Relat de cor, relat d'infant, relat de cor d'infant escrit, sembla, per les mans d'un infant amb cor. Transmissió de sentiments intims com només tu ho saps fer. Descripció perfecta i sentida d'un món de records i ànima en veu alta. La lletra del relat penetra dolçament la pell de gallina que somriu. Una meravella Nona! I una abraçada.
Aleix
-
Preciòs, Nonna[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012
Has fet que, llegint-te, em retornessin emocions recents. Aquesta setmana, precisament, he somniat dues nits amb el meu pare, que ja fa uns anys ens van deixar. Frueixo del somni, molt, però llavors, quan desperto, se'm fa més dur que mai. Les teves paraules, escrites amb tanta tendresa, m'han fet pensar en aquest enyor que tots, d'una manera o altre, sentim per tots aquells que ja han iniciat el viatge. Segur que aquests missatges d'amor arriben allà on ells siguin, segur que ho fan.
Un plaer que hagis compartit aquests sentiments amb nosaltres i que, al fer-ho, ens hagis regalat aquest reguitzell de paraules tan belles.
Una abraçada -
què bonic i sentit nonna..[Ofensiu]joandemataro | 13-06-2012 | Valoració: 10
has compartit amb nosaltres una conversa tan íntima amb el teu pare que fa posar la carn de gallina.
és cert també el que dius.. quan es vol apartar els nens del dolor de la mort no estic segur que els fem cap bé
ah, i això que els teus comentaris són pobres no ho tornis a dir, per mi són un regalet
una abraçada nonna i fins aviat
joan -
fins ara[Ofensiu]ales de foc | 13-06-2012 | Valoració: 10
a mi la mort em fa respecte. A mi i a molta gent. per això quan he perdut algú estimat , sempre per dins penso: fins ara. Perquè al llarg del dia no hi ha moment que pensem en ella, o en ell o en tots els que van formar part de la nostra vida. la mort és sempre injusta, però sé que la mort no pot acabar mai amb el record d'un pare, o d'un amic o del company d'aventures....Amb això no podrà mai.
Queda't tu amb el record del teu pare.
Una abraçada literària. Fins ara. -
Avui és l'aniversari del meu pare[Ofensiu]allan lee | 13-06-2012
n'hauria fet 86, però el vam perdre quan en tenia 59. Pots creure que no hi ha dia que no el trobo a faltar? M'he emocionat amb aquest relat tan bell i colpidor, estimada Nonna. A mi el meu pare el darrer que em va dir va ser: Ens tornarem a veure. I jo espero aquest moment amb alegria. Una forta abraçada, de cor a cor
a -
Un relat que surt del cor[Ofensiu]aurora marco arbonés | 13-06-2012 | Valoració: 10
Nonna_Carme, crec entendre que és autobiogràfic i que aboques en ell una experiència molt dolorosa per una criatura: la mort d'un progenitor. La manca del pare o de la mare deu de ser quelcom que no és pot superar fàcilment quan tant se'ls necessita, tant en la part material com en la part afectiva.
M'ha agradat especialment el prec que li fas al pare d'entrar al teus somnis, on tot, absolutament tot, és possible
Una abraçada d'osset -
Enyor[Ofensiu]Materile | 12-06-2012 | Valoració: 10
Aquest relat m'ha fet venir les llàgrimes als ulls. M'ha semblat que era jo que demanava el meu pare. M'he sentit trista i sola, malgrat la família.
M'ha agradat molt i has sabut treure de dins sentiments i encomanar-los.
Una abraçada,
Materile -
Preciós, Nonna![Ofensiu]Mercè Bellfort | 11-06-2012
M'has tocat la fibra de les emocions - sóc de plor fàcil respecte a aquests temes de vincles personals tan arrelats, o sigui que ja et pots imaginar!- amb la teva carta al pare enyorat que no et va ser possible abraçar.
Un esdeveniment realment trist i dur per a tota la família, i especialment per als més menuts, que, com va ser el teu cas, et vas quedar ben aviat òrfena d'abraçades i de complicitats; d'experiències i de confidències.
Tot plegat és molt dur, i tu ho has sabut transmetre com sempre fas en els teus escrits: sucant la ploma de la tinta vermella que raja directa del cor.
Esperava un nou relat! Estic molt contenta que t'hagis decidit a compartir aquest garbuix d'emocions amb tots nosaltres ( bé, m'atreveixo a dir-te, la teva segona família).
Rep la meva abraçada, forta com sempre et faig. Potser t'ajudi a apaivagar una mica només l'absència del pare que tant enyores.
Mercè
Valoració mitja: 9.92
l´Autor
70 Relats
1566 Comentaris
160932 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.