Cinisme

El negre em suggereix el blanc. I el blanc un ventall de colors.
M’agrada viure amb colors.

Hem estimat massa els estels
per témer la foscor.

En el profund, fosc infortuni
va forjar la poesia més brillant.

L'existència de lady Uhmy transcorria avorridament immaculada i lineal. Sort que Jimmy, negre alegre i 'salerós', la va revifar genialment.

Mena (el títol del nano és traducció literal i mal fotudeta -expresament- d'una cançó patxanguera i marxoseta, que incita...no he dit excita. Bé, almenys inspira nano, no?).

Foscor absoluta. Després de temps de caminar a les palpentes, vaig poder veure al fons un diminut punt de claror.

Tot ho pagava amb diner negre, fins que el va delatar l’estalzí de la seva fama.

A la cova tothom vestia de negre, així, eludien els xafarders, que giraven cua pensant que no hi havia ningú.

Cinquanta euros li he pagat a un negre per un bon nano; i encara l'espero!

Amb guix i sutge ben negre et faré un lluminós dibuix, si em dones prou temps per matitzar-los.

Pagava a tots els treballadors “en B”. Deia: res de “en negre”, que aquí de diners foscos no en tenim.

Fill de la fam, xucles amb agonia el pit buit de la mare que, amb la mirada absent, tem perdre't.

Mentre intentava fer anar el mòbil, veia de reüll com una espesa boira negra ho engolia tot.

-De quin infern veniu? –els preguntà aquell àngel missatger.
-De casa teva. –li van respondre les ànimes en pena.