La del somriure als llavis, i la tristor als ulls.

Un relat de: Annalls
La del somriure als llavis, i la tristor als ulls,
Maribel riu, Isabel plora,
alguna cosa es remou dins seu,
sentiments esquinçats, absència enyorada,
cabòries del avui,
ombres del passat.
Dona aigua, es vessa tota i no es guarda ni una gota,
Maribel mare, Maribel àvia.
Miralls entelats amaguen la seva bellesa, serena i eterna,
com si no valgués la pena
Isabel, ser dona encara.

Comentaris

  • Encarna Romero | 10-01-2014 | Valoració: 10

    Molt bell. Una abraçada, Annalls

  • Un títol captivador![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-12-2013

    Per un poema força bell, fent de les diferents cares d'una dona el tema central. Una bona recopilació de diferents estats d'ànim molt ben concentrats. M'ha transmès força nostàlgia i tristor, que potser era el que pretenies.
    Una forta abraçada, Annalls!

  • A les acaballes de l'RDQ [Ofensiu]
    Carles Ferran | 13-12-2013

    Reclamaves al del bisturí? És que l’estava esmolant per fer un RDQ ben sangonós, després de rellegir els teus relats (perquè encara que no sempre comenti, sempre llegeixo tots els relats penjats a RC). I et puc dir que dels primers als darrers hi ha una evolució, són més intensos, més ben cuinats, sobre tot els poemes. Penso que els dediques més temps i els repasses més vegades. I tens més “ofici”. I imatges molt suggeridores que valen per tot un poema. Crítiques?: Crec que ets una mica atabalada, sobretot amb els comentaris. Vols arribar a tots, vols comentar tothom, i aquesta pressa provoca que moltes vegades no acabis d’entendre el relat i el teu comentari tingui poc a veure amb l’original comentat. Encara se’t nota més als posts del fòrum: fas encara bastants faltes d’ortografia, com la confusió entre pronoms i verbs (“me comprat”, en lloc de “m’he comprat”, per exemple). T’aconsellaria més calma, no cal comentar-ho tot, i prendre’t el teu temps. I un bon costum: Deixa una setmana de repòs als escrits i torna a revisar-los; segur que trobaràs moltes coses per fer-los millorar.
    Tanmateix, enhorabona per haver aconseguit tants followers. És un mèrit que no molta gent aconsegueix. És per la qualitat dels teus escrits, sí, i també pel tarannà planer i que busca complicitats. Però si vols ser una bona escriptora no estiguis tan pendent de l’aplaudiment dels altres: has fet alguna crida a que et prestin atenció que no queda massa elegant. Els reconeixements venen sols, si hi ha qualitat.
    Espero que no m’hagis trobat massa dur.
    Abraçades

  • Bella imatge[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-12-2013

    Penso que alguns versos tenen la capacitat, per sí sols, de crear imatges nítides. A vegades, inclús amb molta més força que quan pretenem explicar-ho en prosa. M'agrada aquest poema teu perquè sento el que escrius, més enllà del que llegeixo.
    Gràcies, Anna, pel teu comentari al meu darrer relat.
    Una abraçada

  • allan lee | 09-12-2013

    Potser moltes dones de certa edat, que ja hem viscut algunes coses vitals- morts, naixements, tristeses i emocions- tenim, encara no no ho volem, uns ulls una mica tristos. Veig també, com diuen altres comentaristes, com la recreació d'una dona gran, amb els seus dies grisos i d'altres lluminosos, que tira endavant ( què fer sinó?) Eld darrers dos versos, tencant el quadre, els trobo d'una gran sensibilitat i bellesa.
    No sóc del RDQ, però quan puc passo i comento. Una abraçada

    a

  • Intensitat de sentiments[Ofensiu]
    Anaïs | 03-12-2013

    Hola!
    Fer anys comporta aquesta pàtina de melangia. A mi em fa gràcia quan ve la típica persona suposadament molt forta que em diu "jo no visc de records, sempre visc endavant". Home, viure viure no, però complir anys implica una maleta plena de records que hem de portar damunt, no perquè ens pesi portar-la, sinó perquè és la nostra experiència, no et sembla?
    El que és clar és que hi ha vegades que sembla que haguem perdut el temps. Les dones sempre hem tingut tendència a "buidar-nos", a donar tot el que podíem de nosaltres cap als altres, la capacitat d'atendre, de cuidar als altres.
    Maribel està contenta de ser mare, àvia, Isabel encara no s'ha trobat. Són una mateixa persona?
    Un somriure,
    Anaïs

  • Marteta | 03-12-2013 | Valoració: 10

    La del somriure als llavis i la tristor als ulls.. Perquè amagar-se el que portam dedins?
    Un passat d'ombres?... Les ombres no serien ombres sense que existís la llum! Osigui que res no és tan negatiu! No necessitem ombres sense un dia de sol. No tindrien funció les sombres que ens donen els arbres..

    Un poema profund i sincer, m'ha agradat, com sempre!
    I també he gauidit de tornar-te a llegir després d'un temps relativament llarg (estudis i bla bla bla..)

    Tornaré d'aquí poc a visitar-te!
    Una besada:)

  • Aigua: les emocions[Ofensiu]
    Mena Guiga | 30-11-2013

    Dona aigua, es vessa tota i no es guarda ni una gota

    El vers més potent (per a mi).
    Ho diu tot.

    I la musicalitat de 'serena i eterna' m'agrada.

    No és que entengui el significat al cent per cent (en poesia costa, sort que no ets Espriu i no ho dic despectivament, que tu m'arribes més. No cal ser enrevessat i amb molts respectes per l'il·lustre arenyenc). Trobo que només llegir i deixar que alguna cosa arribi, més, menys, és prou.

    Endavant, dona del somriure amb camisa blava (un dels blaus, líquid, emoció).


    Mena (he estat la primera, oi, en comentar-te erraadekuicament????)

  • Delicat[Ofensiu]
    Jon | 29-11-2013 | Valoració: 10

    Un poema delicat que enamora amb només el títol: la del somriure als llavis i la tristor als ulls.
    Un 10 Anna!
    Salutacions
    Cesc (eloi)

  • Veus? Abans de l'RDQ[Ofensiu]
    rnbonet | 27-11-2013


    Un curt i senzill poema reblat amb dos versos magnífics:

    "Com si no valgués la pena,
    Isabel, ser dona encara"

    Salut i rebolica!

  • Feia dies![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-11-2013

    que no et visitava i ara tenia una estoneta. I diré que m'agrada aquest senzill (en aparença) poema, que mostra una imatge familiar i bella, de generacions que se sobre posen a la realitat de no voler marxar de la fotografia que és el nostre viure. Tan sols som un instant.

    Una estoneta.

    Felicitats i gràcies per la teva constància! ;-)

  • Marylin Monroe[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2013 | Valoració: 10

    Aquesta grandíssima actriu era l'enveja de tothom i tothoma, però patia internament. Les dones volien ser com ella, els homes volien estar amb ella, però ella no era feliç, malgrat el seu somriure. Va acabar com tots sabem. Un poema magnífic Annalls. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

84 Relats

568 Comentaris

76302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.