La rosa blanca

La descripció del personatge és sensacional i la delicadesa amb la qual el tractes encara més.
És fantàstic com saps jugar amb les paraules i els sentiments.
Poder escriure un relat així diu molt de tu i de la teva persona...!
Una abraçada amb complicitat !

ha estat al parar-me a comentar-te com a relataire de la quinzena. Mai t'havia llegit i pel que veig ets de les que fa anys que estàs per aquí però que apareixes i desapareixes de tant en tant.

Un relat molt ben escrit i molt poètic. Amb bones descripcions i gairebé amb olor de rosa.

Una abraçada

Un relat tendre que reuneix tots els ingredients d’un jardí florit. Una historia que sedueix plena de sentiments i sensacions.
Una abraçada

Ha sigut un autèntic plaer llegir aquest relat, Gessamí. He gaudit d'una prosa poètica molt ben treballada, molt aromàtica i molt descriptiva. Has encomanat l'olor de les roses i m'has fet reviure el roserar del parc Cervantes que vaig visitar la setmana passada. Una meravella de lletres que espero tinguin més continuitat, ja que veig que fa temps que no publiques res. Però com que veig que tens molta cosa publicada, doncs ja tinc feina! Una forta abraçada.

Aleix

M'agrada l'al.lusió que fas al fet de cuidar quelcom, en aquest cas una cuidadora, amb un amor tan penetrant que si la cuidadora se'n va es marceix aquest quelcom; i després la referència que fas al fet de cuidar el que es marceix per la tendresa i la vida que es mereix, en aquest cas, roses blanques.


Sergi

Rellegint aquesta història meravellosa, escrita amb la mestria que et caracteritza, m'adono que et trobo a faltar, Gess!
A veure si fas un pensament i ens regales més històries com la que ens descrius. Mira, el teu personatge, molt ben descrit, sensible, delicat, humà, ple de saviesa m'ha fet pensar en una persona que m'ha ensenyat a gaudir de la natura, de les plantes i del creixement de les flors en especial. Un encant de persona!
T'envio un petó ben fort, veïna!

Mercè

Et tenia als meus autors preferits, però en haver-te canviat el nom, t'havia perdut la pista. Espero que et decideixis a escriure de nou. Ens fa falta la teva prosa amb tant de mestria i imaginació.
Una abraçada

Una rosa blanca pertany al símnbol de l'amistat. I quin esfereïdor consol per a la dona protagonista del relat! Amagada de les pertorbades closques de la gent sense comprensió, no he pogut endevinar si la seva vida des de la relació que expliques amb l'home casat, va ser feliç.

La rosa blanca als teus peus potser és el fruït de l'amorosa amistat ( amagada o no ), recíproca.


Sergi

Molt ben escrit, seduint amb la història, contada amb una gran tendresa i amb la suavitat del tacte vellutat de les roses. Un relat que diu, que transmet, que encomana sentiments i sensacions.
M'ha agradat molt.

els pètals blancs flueixen en el relat,
ple de sentiments, un llenguatge senzill i una prosa ordenada que arriba fàcilment al cor del lector
felicitats Gess

Aquest relat -i la seva autora- sou un gran relat nadalenc. Gràcies!

Molt ben escrit i molt ben explicat, amb una gran dosi de bona escriptura. Feia temps que no et llegia, i retrobar les teves paraules escrites m'ha portat un gran moment de lectura lírica.

felicitats i bon Nadal!

Ferran

com sempre fa ganes seguir llegint!
Salut!

M'imagino el jardí a l'albada, fresc i silencios, solitari, impregnat del perfum de les roses... I la señora Jordina, dormint sola al llit i, al despertar, aixecant-se i anant a la finestre a contemplar les seves estimades roses, ocupant-se d'elles, de que estiguin sanes i podades i fortes...potser per no preocupar se de res més, per no deixar divagar el pensament.. I ara que no ella ja no hi és, que serà d'aquest roser?
Un conte molt bonic. Darrera d'aquestes línees s'entreveu tota una vida...
Un plaer.
Olalla

per comentar-me, cosa que m'ha permés connectar amb tu. Com a una altra comentarista m'ha sorprès que faci tan de temps que no escrius. El teu relat sobre les roses blanques és molt bonic. Delata un cor tendre i està escrit d'una manera poètica amb rere fons de melodia. M'ha encantat. Et llegiré més.

ja no escrius? Espero que no hi hagi motius seriosos. És una llàstima que no publiquis a relatsencatalà.

Quedo a l'espera de poder llegir més relats teus. ¡Torna!

l’estima que les persones sentim per algunes coses, en aquest cas el de la Senyoreta Jordina envers les roses blanques l'has redactat amb tanta cura que llegint sembla que estiguis veient les rosses de doble pètal, blanques, rodones, molsudes i oloroses. Molt bonic i un tendre final.
Una abraçada acompanyada amb el desig d’un feliç any
J.Lluís

Un relat preciós, Maria, redactat amb molta cura i tendresa.

Les flors sempre han estat font d'inspiració dels escriptors, però saber incloure-les i valorar-les dins d'una història tan entranyable com aquesta és un mèrit que només poden tenir les persones sensibles. El color i l'aroma de les roses blanques es respira durant tota la lectura amb delit. Felicitats!

Pilar

Però et volia desitjar un any vinent ple d'inspiració, imaginació i ganes d'escriure.
També agraïr-te el teu comentari, benèvol com sempre.

Una forta abraçada

i encisador, quina tendresa. M’ha agradat moltíssim, Gessamí blau, has copsat molt bé el poder simbòlic de les flors, de les roses blanques, d’una puresa essencial, eterna, i de l’amor per la vida i pels altres.

Una abraçada, Bones Festes i Bon Any, amb molta estima,

Empar

Aquest relat m'emociona.
D'una tendresa exquisida.
Una petita flor plena de vida.
Genial
avant

Amb un llenguatge poètic i emprant la figura retòrica de l’al·legoria, ens has sabut narrar la biografia d’un personatge que esdevé entranyable per al lector.

M’has fet pensar en l’obra de teatre “Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores”.

Celebro que continuïs escrivint, Gessamí_blau!

Núria

És tot un poema amorós aquesta història que ens expliques.La vellesa i la joventut de l'àvia semblent ajuntar-se just en el moment de la mort, la flor blanca per a mi simbolitza la innocència que encara vessava de l'alè, de l'esperit de la persona estimada que se'n va d'aquest món.La primavera vinent tornarà a poncellar el roser
i la seva vigorositat faran més present la persona estimada.

en el teu relat que diu que dos dies en la vida d'una rosa , són tota una vida per a ella. i m'ha recordat el llibre "Come, reza, ama" d'Elizabeth Gilbert quan diu que no tots els dies tenen 24 hores. Depenent de l'estat anímic de la persona tenen més o menys hores.
M'ha emocionat el final del relat quan una rosa cau al terra com cercant consol. Preciós.
L'he llegit amb vertader plaer i admirant la teva exquisida sensibilitat.
Una forta abraçada, benvolguda Gessamí.

Estic d'acord amb tu, bonica: jo també crec que l'amor és capaç de traspassar barreres... d'una forma o una altra.

La història que expliques en aquest darrer relat teu exposa tendrament una història d'amor... o més d'una, en realitat:
la de l'amor que sent la Senyoreta Jordina envers les seves roses, que acarona amb la mirada i amb el gest, és la més evident, però també conté la que va propalar el rumor popular, mai confirmat del tot.
Podem llegir l'amor de la protagonista demostra pel seu proïsme, la generositat amb què regalava ajut i consol quan calia i la discreció amb què ho feia.
I per fi, no menys entendridora, s'apunta la història d'amor de les flors cap a la font d'aquella veu que els parlava, que les incitava a viure una existència plena.

Quatre històries en un relat: has escrit un text generós de veritat!

Prenc nota de què m'ha quedat un penúltim relat per assaborir: no m'ho vull perdre!

T'envio una abraçada blanca com una Comtesse du Murinais, és a dir, atapeïda d'afecte i vigorosa,
Unaquimera

molt ben explicada i plena de sentiment
et felicito
una salutació de mataró
joan

A banda de la història, de gran interès humà, em colpeix la correcció del llenguatge que empres, la sintaxi, la puntuació i tot plegat. Ets una mestra per a tots.
M'agrada, de la història, el paral·lelisme que estableixies entre la vida efímera dels éssers humans i la de les flors que, tot i tenir-la més breu, la viuen amb una intensitat de la que no sempre gaudim les persones.

M'encanta com escrius i la sensibilitat que sempre mostres.

He passat a fer-te una visita i m'he trobat amb l'entranyable història de la senyora Jordina, un personatge deliciós, que traspua humanitat per tots els porus de la pell, i un roser curull de roses blanques entristides per la sobtada mort de la seva amiga i cuidadora. Un relat encisador, Gessamí. M'he llegit la teva bio. I és veritat, jo recordo els teus primers relats i la teva tendència als punts suspensius. Diria que, des de llavors, has anat polint l'estil fins a deixar-lo molt refinat. Els temes sempre han estat molt interessants. El do de saber connectar amb el lector, d'emocionar-lo sempre ha estat present també, però diria que cada cop necessites menys elements per arribar més endins. Un plaer llegir-te, com sempre.
Una abraçada,
Fredia