Oli d’ametlles dolces

Sempre li havia resultat complicat encertar els gustos del Ferran. S’havia passat més d’una hora mirant aparadors de tota mena sense que hi trobés res que li cridés especialment l’atenció. De sobte, en tombar una cantonada, va ensopegar amb la botiga que, sense saber-ho, era la que cercava.
Més tard, va arribar a l’apartament amb temps per poder-se relaxar mentre assaboria una tònica amb ginebra. Se sentia tan distesa que va sucumbir a la temptació d’un bany d’escuma i sals. L’aigua calenta i la llum de les espelmes creaven un entorn tan plàcid que l’induí a recordar de quina manera li feia l’amor el Ferran. Els dits, com impulsats per un ressort invisible, s’acostaren al sexe i van recórrer aquell trosset de carn que palpitava, fins que va arribar l’alenada de plaer. Quan va asseure’s al llit, encara mullada, la mà va començar a estendre, turmells amunt, l’oli perfumat d’ametlles dolces. I en aquell precís instant va veure el Ferran allà, palplantat enmig de la porta.
Van restar en silenci una bona estona. Mentre ell l’acaronava amb la mirada, ella feia lliscar, amb gest sinuós, aquella textura oliosa que li setinava la pell. En arribar als pits, li oferí una mirada còmplice mentre alentia el massatge i feia girar els dits sobre els mugrons erectes. En veure’l avançar cap a ella, va retrocedir fins a la tauleta de nit per agafar un estoig petit.
—Felicitats, Ferran —va dir amb un somriure pletòric en entregar-li l’obsequi.
—Gràcies, amor meu. Després m’ho miraré.
—Jo de tu ho faria ara, que potser el podries estrenar —va insinuar la Maria.
L’observà mentre desembolicava la capsa amb mans tan impacients que esquinçaven el paper. Quan va veure la joguina eròtica, va passar de la perplexitat a una rialla franca que li va transformar la fesomia.
—Carinyo, t’asseguro que, després d’aquell meravellós tren elèctric que vaig tenir de petit, aquest és el regal que sempre havia volgut que em fessin!