Et diràs Itàlia

Un relat de: Maria Sanz Llaudet
—La teva filla ha nascut amb la síndrome de Down— li ha dit el metge en veu baixa.

Malgrat l’efecte amb que el tocòleg ha pronunciat aquestes paraules, la ferida que li han provocat és tan dolorosa que desitjaria submergir-se sota els llençols i tornar-se a adormir. Potser és un malson. No és possible que li estigui passant això! Observa el moviment dels llavis de la gent que l'envolta, rep les carícies del seu home. No estava preparada per escoltar un diagnòstic com aquell. Ella només té vint-i-nou anys!

La seva filla no podrà ser metge, com el seu avi, ni tindrà aficions literàries, com ella. Ni anirà a l'escola que ja tenien pensada. Ni més endavant haurà de restar desperta, de matinada, esperant que arribi sana i estalvi a casa. La infermera, en silenci, li ha dipositat la criatura entre els braços. Ella se la mira, li passa un dit pel voltant de la cara. Li ressegueix amb dolçor la barbeta, els llavis, el nas... Tanca els ulls. No sembla un bon camí enyorar el que mai no passarà. Hauria de vèncer la por i superar el desencís. Aprendre a valorar el que té i aferrar-se al que sí pot succeir. Recorda quan el seu home va estar a punt de ser traslladat a París. Els hi va costar fer-se a la idea, però de mica en mica es van anar entusiasmant. Finalment, quan ja ho tenien tot a punt, li van comunicar que el destí hauria de ser un altre: Itàlia. En saber-ho, van sentir-se desil•lusionats. Ja no els hi servia el que havien investigat i après. Uns altres costums, un altre idioma... Però també recorda que pocs dies després es tornaven a il•lusionar i feien càbales sobre les magnífiques vivències que tindrien en aquell país on, finalment, van gaudir de tres anys inoblidables.

El record s’ha esvaït, però li ha deixat un somriure. I un pensament que va agafant forma i l’omple de coratge. Besa la seva filla i l’estreny amb força contra el seu pit. L’amor que sent és tan intens que sap que mai no podrà separar-se d’aquest cos petit.

I de nom ¿per què no Itàlia?

Comentaris

  • Molt sensible...[Ofensiu]
    Eva Caselles | 21-11-2014

    ...m'he quedat en llegir el teu relat.
    Suposo que el fet de ser mare m'ha fet emocionar i posar-me en la pell de la teva protagonista.
    M'ha agradat com escrius. Expreses i fas sentir uns sentiments molt vius.

    Felicitats Gessaí_blau :-)

  • La vida...[Ofensiu]

    La vida ens dóna alegries i ens dona dolors. Estem preparats per acceptar les adversitats? Aquesta parella, sobretot la mare, ens dóna una lliçó d’amor.
    —Joan—

  • Itàlia![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2014

    Itàlia, i tant que sí! Molt ben trobada la metàfora.
    M'has emocionat, Gessamí Blau, gairebé ploro.

  • Tendríssim![Ofensiu]

    Enhorabona! El teu relat m'ha emociionat i m'ha posat la pell de galiina. Quina bona comparació que has trobat per demostrar que de vegades cal canviar les expectatives amb el paral·lelisme del viatge a Itàlia. Molt bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

912 Comentaris

97989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.