RE: Per a Mena Guiga, SrGarcia i Rosa Gubau: Prosa? Prosa poètica? Poesia?

Doncs, mira, al final m'he llegit el relat per curiositat. A mi, en acabar, m'ha sortit un: queeeè? Però no em facis gaire cas perquè també m'he hagut de llegir aquesta entrada dues vegades... 

A veure Joan Colom, de vegades el que escrivim, encara que ho llegim més d'una vegada, els relats o poesies, poden tenir diferents interpretacions, i d'entrada pot sobtar, així i tot, estic convençuda que totes són vàlides, i tenen el seu perquè. Inclús penso que pot ser enriquidor. Això ens ha passat a tots en alguna ocasió. En el meu cas, ho he valorat amb un 10 perquè he descobert un gènere poc habitual en tu, i que m'ha agradat molt. A banda de si he entès al que volies transmetre o no.

Hi vaig copçar una certa ironia, sí. Que podia ser una estrena, també.

Hola, Joan Colom. T’explicaré una història: al meu relat-poesia “El poeta inexistent” parlo d’un tal E.L.Malley, l’autèntic poeta inexistent. La cosa va anar així: a Austràlia hi havia un editor d’una revista literària i un parell de poetes no estaven d’acord amb la línia editorial. Li van enviar unes poesies a nom de E.L.Malley, un poeta inventat, pretenien fer burla de l’editor i mostrar-lo com una persona sense criteri. L’editor es va entusiasmar amb les poesies, I les va publicar. Els dos brètols van dir que havia publicat una paròdia, unes poesies que no valien res i les havia donat per bones. La vergonya va ser tan gran que l’editor va retirar la revista.



Passats molts anys els crítics literaris van dir que el que havien escrit els dos poetes era pura carrinclonada, que l’únic realment bo que havien fet era el que havien publicat amb el nom d’E.L.Malley.



Hi ha una moral clara: les expectatives de l’autor no necessàriament amb de coincidir amb els resultats.



També vull recordar la llei de Poe: Resulta difícil distingir l’extremisme de la paròdia de l’extremisme (a les converses polítiques d’internet). Vol dir que la paròdia no sempre s’entendrà com a tal.

Sí que és veritat, el que dius sobre els emoticons (no els prefabricats, que són per donar veu als qui no tenen res a dir, en els xats, sinó els artesanals), que, entre altres coses, serveixen per aclarir per on van els trets en casos dubtosos entre intenció homilètica o paròdica.

Per cert, com que m'estranyava que Edgar Allan hagués parit una llei com la que esmentaves, he buscat a Google, he vist que era un altre Poe i, entre els enllaços de l'article de la Viquipèdia, he sentit curiositat per la Llei de Godwin, que diu: "A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u".

I és ben bé veritat. Recordava haber tingut una petita bronca amb TerricheT, secundada per Fidel Català, a propòsit d'haver convocat el NanoRepte 1064, amb el tema "Amb Franco vivíem millor?" (03/10/2023). La convocatòria es va complicar amb dos nanos monosil·labics de Kefas, que no vaig acceptar, i una intervenció de SinKaLip en què es queixava que hagués transcrit allà els vint nanoacudits habituals.

Total, vaig repetir la convocatòria el dia 5, ja amb tots els ets i uts, però mentrestant TerricheT va treure la intervenció "Em sap greu", on se li va escapar dir que ell no participaria a cap repte on es fes apologia de Franco i a partir d'aquí es va armar la bronca. No la transcriuré, però us deixo aquest enllaç.