RE: Comentaris i veredicte al DCCLXXVIII Repte clàssic -Fòbies

Moltes gràcies i enhorabona al guanyador Terrichet.

-Ostimeta!!! Com deia la iaia del David, el de plats bruts.

Això no m'ho esperava!
M'ho repenso una mica i plantejo nou repte.

I per cert, moltes gràcies pel comentari, i per creure en la meva història, que t'ha fet sentir el vertigen de baixar al pas de vianants. Podríem dir que està inspirat en fets reals, però no sé si em creureu.

A! I quina currada, a sobre penjar fotos que et motiven inspiració en llegir els relats, espero que no sentis càtedra!!

Gràcies, Ginebreda, per la diligència, la ponderació dels teus comentaris i la magnìfica presentació amb ilustracions ad hoc. És nota que tens recursos. Quan em toqui a mi convocar un RepteClàssic, et demanaré on és aquesta web on penges la foto que vols i et surt directament l'enllaç en html, si és que no ho has desvelat abans, i tractaré d'imitar-te.

Felicitats, TerricheT, per fer realitat en els teus relats allò de "menys és més". Espero que no triguis a convocar el RepteClàssic DCClXXIX.

Uiii! Aquest clàssic continua fent molt goig!

La meva enhorabona per als esforçats participants i, per descomptat, per a vostè, Ginebreda. La seva organització és un prodigi de capteniment, capacitat de motivació i fluïdesa literària.

Efectivament, el meu relat va d'aversió, de l'eterna antipatia que hi ha entre vermells i blaus, la repugnància que es professen mútuament afavorits i desafavorits, la mania que tots plegats li tenen al sentit comú. I, principalment, va de l'aversió a l'etimologia, a fer servir les paraules amb un sentit majoritàriament acceptat. Fins al moment en què algun espavilat amb poder va llegir Wittgenstein i va decidir ampliar el món multiplicant els eufemismes i, de passada, inflar el llenguatge fins a fer-lo rebentar i, amb ell, la capacitat de raciocini crític.

Ginebreda, ignoro quin és el vostre plat predilecte en la gastronomia de la concupiscència, però tingueu en compte que encara que el senyor Ludwig sembla que menjava de tot, també està meridianament clar que preferia les faves a les cloïsses.