Sonet

La versió catalana dels sonets és la de Narcís Comadira, publicada a Poesia Italiana, MOLU, Ed.62, Barcelona, 1985. L'original italià és el d'Einaudi, de 1964, i es troba íntegrament aquí.


35
"SOL I PENSIU PER DESERTES CONTRADES…"

Sol i pensiu per desertes contrades
vaig mesurant els passos lentament;
i, per fugir-ne, vaig mirant, atent,
a la sorra, de l'home les petjades.

Altre escut jo no trobo i és que temo
de massa gent convertir-me en miroia;
que en els meus actes, apagats de joia,
de fora s'hi llegeix com per dins cremo:

tant, que jo crec que ara turons i platges
i rius i boscos saben de quin tempre
jo tinc la vida, oculta a aquest i a aquell.

Amb tot, camins tan aspres ni salvatges
no sé cercar, que Amor no vingui sempre
tot conversant amb mi, i jo amb ell.

35
Solo et pensoso i più deserti campi
vo mesurando a passi tardi et lenti,
et gli occhi porto per fuggire intenti
ove vestigio human l'arena stampi.

Altro schermo non trovo che mi scampi
dal manifesto accorger de le genti,
perché negli atti d’alegrezza spenti
di fuor si legge com’io dentro avampi:

sì ch’io mi credo omai che monti et piagge
et fiumi et selve sappian di che tempre
sia la mia vita, ch’è celata altrui.

Ma pur sì aspre vie né sì selvagge
cercar non so, ch’Amor non venga sempre
ragionando con meco, et io co llui.

(La versió catalana dels sonets és la de Narcís Comadira, publicada a Poesia Italiana, MOLU, Ed.62, Barcelona, 1985.)

https://catalaalcata.blogspot.com/2014/01/francesco-petrarca-dos-sonets.html