O.T. 2005

Un relat de: Joan Sanz Bartra

La notícia ha provocat la felicitat de milions de televidents i ha obert novament les portes a l´esperança de milers d´aspirants a fer-se rics i famosos en un estiu: torna Operación Triunfo (d´ara endavant O.T.)

Aquest cop el projecte O.T. és força més ambiciós i perfeccionista que en anteriors ocasions, fins l´extrem que ja està generant beneficis abans d´iniciar-se, no en va aquests dies hem pogut veure a la televisió sengles reportatges amb les vicissituds viscudes per alguns dels aspirants a entrar en l´acadèmia més famosa del país.

És evident que la llàgrima aliena ven més que cap altra cosa, o sigui que O.T. està con-demnat novament a l´èxit perquè allà tothom acaba plorant amb extrema facilitat. Si l´aspirant és rebutjat, plora de ràbia o de pena perquè s´ha quedat fora, i si resulta escollit, també plora, però d´emoció. L´important és mantenir sempre una càmera ben a prop d´aquells qui, d´un moment a l´altre, poden esclatar i, per tant, oferir escenes emo-tives reals.

La setmana passada vaig empassar-me, sencer, un d´aquests reportatges, però no pas perquè no tingués res més a fer o, com se sol dir, perquè tot fent zapping em va sortir el programa a l´atzar. No, jo me´l vaig mirar deliberadament i amb la màxima atenció. I he de dir que el reportatge no em va decebre gens ni mica, perquè m´ha permès formar-me una sòlida opinió respecte a un problema social tan creixent com evident.

Allò que més em va impactar va ser la part final, quan als no seleccionats se´ls pregunta "I ara, què?". La resposta d´alguns era prou raonada, ja que es limitaven a declarar que l´important en aquesta vida és participar i que aquestes coses són una mica com la loteria. D´altres, potser es lamentaven una mica més, però acabaven admetent que tal vegada no tenien tan talent com s´imaginaven, ja que no és el mateix ser el top star a Cabezón de la Sal, posem per cas, que ser-ho a nivell nacional.

Ara bé, n´hi va haver una que no admetia, de cap manera, que l´haguéssin rebutjat, i encara menys amb la frase "Noia, tens una veu molt maca, però…" Aquella noia, del "però…" no volia ni parlar-ne, ja que s´havia quedat només amb la primera part de la frase. I punt. Era tan ingènua, la pobra, que considerava que en aquesta vida tenir una veu maca hauria d´equivaldre a obtenir un passaport preferencial envers l´èxit i el diner fàcil, encara que sigui assumint l´"enorme sacrifici" que suposa tancar-se durant uns mesos en una acadèmia, dotada de totes les comoditats, per aprendre les regles bàsiques de l´ofici.

Després d´això, no m´estranya que molts mestres de secundària estiguin veritablement desesperats perquè no poden fer entendre a alguns dels seus alumnes que en aquesta vida l´èxit immediat només l´assoleixien uns pocs privilegiats, ja que a la majoria, per regla general, ens toca sacrificar-nos en molts aspectes i durant molts anys per assolir una existència estàndard, o sigui sense pena ni glòria. Ara que es parla d´incrementar el control per llei de les emissions als mitjans, potser seria hora d´anar pensant en progra-mar espais del tipus O.R. (Operación Realidad), per compensar els efectes no gens positius que O.T. provoca en bona part dels nostres adolescents.



Comentaris

  • Inflamable | 15-07-2005

    Durant tot el relat has tingut una versió objectiva d'un, podríem dir, reality show. El final és on més s'ha pogut veure clarament la teva opinió. Dir que hi ets a favor o en contra es un acte molt efímer: Reconec que és una cosa que t'atrau, et coneixen, la gent crida el teu nom, és com un somni, però...tot s'acaba. S'acaba l'èxit, les ocasions, la fama...i tot el que t'ha pujat cap a munt a l'estrellat en un moment et pot estrellar després. I ja se sap el món que toca. En alguns moments es perillós. En aquesta edició, en alguns castings, he vist a gent de setze anys...i jo penso: potser si tot el temps que han gastat en càstings perquè després escoltis: "Lo sentimos, no das con el perfil que buscamos", els haguessin invertit en estudiar afinació, solfeig, lectura...qualsevol cosa que els hagués enriquit...que serien ara? La "Operacion Triunfo" es porta per dins, sabent i descubrint tots el que pots fer, i no et calen acadèmies triunfadores. Només et vals de tu, i tot el que et demostris serà per tu, no pels demés.
    Un peto i una abraçada!

  • Sí, però...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 08-07-2005

    si jo tingués bona veu (i fos atractiva) i portés anys cantant a baretos de mala mort per treure'm tres duros no dubtaria ni un moment, aniria al càsting d'OT. Potser ara us semblaré una persona horrible però deixant de banda que aquest any el més important era el físic i que realment és un programa sensacionalista per pujar del no-res com l'escuma, si ets una de les persones triades tens la oportunitat de donar-te a conèixer a un nombre de persones extens(íssim) i la oportunitat d'obrir-te pas a aquesta carrera tan competitiva .
    Sincerament, no és el meu programa preferit però tampoc el pitjor que hi ha a a la graella, recordeu d'altres amb un format semblant: Gran Hermano, la Casa de tu vida, la Granja de no-sé-què-cony, etc... Almenys en aquest programa els concursant aprenen alguna cosa més que a dir la bajanada més grossa que el del costat.

    I per cert, crec que el joves intel·ligents ja saben que el millor camí per atrapar un somni i és treballar-s'ho i no pas passar per un plató de tel·levisió. No els subestimeu!

    Bartra, un relat escrit amb molta correció i ben argumentat. Tens uns estil planer que s'agraeix molt. Et seguiré d'aprop!

    Una abraçada i molta màgia!

  • Molt observador[Ofensiu]
    AINOA | 08-07-2005 | Valoració: 9

    Hola bartra.
    He llegit el teu relat i mha impressionat molt la fredetat de com ens expliques aquesta triste realitat.
    Tens raó els joves no els hi fa cap be, veure com guanyan aquestes quantitats de diners tant facilment.
    Per altre banda te de dir, que en qui li agrada la musica per passa el temps, es un bon entreteniment perqué ni han que canten força bé.

  • o.t o o.p?[Ofensiu]
    Caustic | 08-07-2005

    m'agradat molt el texte, per que en cap moment faltes al respecte de ningu, i aconseguixes ser critic, i jo personalment, s'amauria escapat alguna barbaritat.

    el OT no esta mal si ens o prenem com si fos un O.P (opreacion piano) per que aquest nois cantaran molt be, pero si no saven compondre, de que els serveix la musica? es com un piano, pot sonar molt be si, pero si ningu el toca no sona, directament, podrien posar-hi minicaden amb un cd, i tothom diria -o que ve que canta!


    * en la vida e vist mes de 10 min un OT d'aquest*

  • uauau!!![Ofensiu]
    Capdelin | 08-07-2005 | Valoració: 10

    amic bartra... m'has impressionat... has donat en el clau! penso com tu... però tu ho has dit d'una forma de vegades irònica i altres de forma moderada, atemperada...
    He de confessar que a l'inici de O.T. com innocentot que sóc, em vaig empassar que era una activitat creativa, com una ONG per llençar no sé a on persones desconegudes...
    ara veig que anava equivocat... agafar gent que ja té bona veu i que podrien espabilar-se pel seu compte aprofitant aquest do que ja tenen... començant des de zero, cantant cinc hores a la nit en sales anònimes on 50 persones mig èbries acompanyades de rotllos d'una nit no els faran cas i només els miraran els pits i les cuixes... suant... fent-se lloc poc a poc... com alguns que jo conec... esperant que alguns ulls es fixen en el seu art i el recolzin...
    NOOO... escolleixen gent de cert perfil, que imiten a gent que imita a gent que imiten a cantants morts o ja oblidats...
    per a enamorar a "quinzeañeres" només per un any!
    perquè... l'any vinent vindrà una altra fornada i els d'aquest any no convé que sobrevisquin... el mercat està saturat...
    i haver de sentir a una de O.T. que confessava que si la nominaven i sortia de l'acadèmia es dedicaria a vendre "xurros"...
    tant desplegament de medis, de luxes, de publicitat... per a fer CANTAR a una persona... i oferir-le el món als seus peus en quatre dies...
    No seria millor una OEC = operació per ensenyar a cantar... a aquells que tenen una veu però no saben de música, no saben de quasi res...? i després que ells s'espabilin...
    Com dius tu... als joves adolescents els estem dient que triomfar és cosa fàcil... i el pitjor, els estem dient que només hi ha en la vida dos estats = el TOT o el RES... una escala horrorosa per pujar a algun lloc humil on gaudir honestament d'una vida normal... viscuda!!!
    gràcies per aquest relat tant... humà i natural... com ha de ser la vida.
    Adoro als que estan dalt perquè s'ho han currat!
    una abraçada!!!!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Sanz Bartra

Joan Sanz Bartra

11 Relats

40 Comentaris

20575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Joan Sanz i Bartra. Nascut a Olesa de Montserrat el 26 de juliol de 1959. Després d´estudiar batxillerat i dibuix tècnic, va treballar en aquest ofici fins als trenta anys. Amb posterioritat i fins al dia d´avui, s´ha anat guanyant la vida en el món de la faràndula, preferentment en el sector del doblatge i ocasionalment a la televisió, el cinema i la publicitat. Des del 1997 escriu guions amb certa regularitat. Televisió de Catalunya ha produït tres de les seves històries: Cafè&Clixé, Temps afegit i Orígens, obra guardonada amb el Silver Screen Award al Festival de Cinema i Televisió de Chicago-2000, als EEUU. Ha publicat la novel.la Manguta i de tant en tant escriu contes i relats. Des del 2004 té una petita empresa productora: Bonavista Films, a través de la qual ha produït el seu primer llargmetratge: Parla´m d´en Paco, del qual també ha estat guionista, director i coprotagonista.