El Cafè dels Desemparats. Un diumenge assolellat (Infidelitat)

Un relat de: neret

Semblava que volgués amagar-se al racó més fosc del Cafè dels Desemparats. Arribava sol, saludava esquerp amb un cop de cap i s'arraulia a la seva taula, deixant passar el matí amagat darrera el seu diari.

El Ferran feia temps que havia desistit d'intentar donar-li conversa. Li duia el cafè, li comentava quelcom sobre el temps o sobre el Betis i no li escatimava somriures. Però davant l'expressió sorruda i absent, es retirava vençut, incapaç de trencar aquella teranyina de soledat que el vell Damià havia teixit al seu voltant des de feia unes quantes setmanes.

Ni el Ferran ni ningú no ho sabia, però aquella solitud havia començat a forjar-se un diumenge assolellat de finals de maig. De fet, va ser el dijous, quan el Damià va tirar la travessa, el moment exacte en que es va perpetrar el crim. El diumenge, el destí ja estava escrit. Després de trenta anys, per primera i darrera vegada a la seva vida, empès pel desencant, per la fatal desídia inspirada per un amor no correspost que només li havia dut sofriments i angoixes, el Damià havia posat un dos a un Betis-Sevilla. Ho va fer covardament i amb traïdoria. Va escollir, per a consumar l'acte, l'estanc de l'estació. Un indret fred i asèptic, propici per als amants furtius.

Fou aquella setmana que el Betis havia encaixat un gol en fora de joc al temps de descompte que l'havia deixat sense UEFA. Fou aquella setmana en que una única butlleta encertada s'havia endut un pot astronòmic.

Duia encara, rebregada a la butxaca de la jaqueta, la prova flagrant de la seva infidelitat. Encara no havia gosat anar a cobrar-la.

Comentaris

  • Que no ens abandoni mai la ironia...[Ofensiu]
    oscarvillalibre | 29-07-2008 | Valoració: 7

    Felicitats pel relat. La sorpresa no ha estat tremenda, però aquesta hi és. No sé perquè ho esperava. Però tot està molt ben lligat i m'encanten aquesta mena de girs...Felicitats, doncs!

  • He decidit...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 25-01-2007

    ...passar unes estones en aquest cafetó. I m'he trobat amb una història sobre la infidelitat ben original. Suposo que el lector espera que tard o d'hora es descobreixi que la dona del Damià ha marxat o qualsevol cosa per l'estil.

    D'aquí a que hagi hagut de llegir dues vegades la frase en la que dius que el crim es va cometre quan va anar a tirar la travessa.

    He fet cas al que dius a la biografia, i he començat pel primer relat que t'he trobat d'aquest cafè, i malgrat ser original, malgrat ser diferent....... m'ha deixat un regust estrany. Potser perquè la història, si fos més llarga, entraria millor. M'ha sembla precipitada; una bona idea i massa poc espai. No sabria dir-te que li falla al relat, però trobo que li falta alguna cosa. Goso dir que és potser perquè és massa curt. Així com altres relats teus m'han impactat gratament, m'han emocionat, aquest... aix, no sé com dir-ho, arrenca un somrís perquè la infidelitat és cap el seu equip de sempre, però m'ha deixat una micona neutre.

    Tanmateix, espero poder passar més estones en aquest cafè. Sé que en trobaré de més bones, perquè sé que ets prou bo per fer-ho!

    Abraçadotes!

    Salz.

  • Les infidelitats es paguen :-))[Ofensiu]
    Leela | 20-12-2006

    M'ha agradat molt el teu relat, és original i dóna una nova visió de la infidelitat. M'ha agradat especialment la descripció del cafè i dels dos homes.
    Una abraçada,
    Leela

  • Sembla un bon relat, però...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-12-2006 | Valoració: 8

    En teoria està ben montat, però el trobo massa criticablement pressuposat.

    Ho sento, però quan un relat em sembla bo però no tant, ho dic. Diuen que "la sinceritat mata el gat" i que "només les males persones saben disfrutar de la vida i poden cometre crims", però jo sóc sincer.

    Té bona pinta el relat, t'animo a fer-ne la versió allargada, seguríssim que pots millorar-ho.

    Apa, salut!!!

  • Una infidelitat d'ànima[Ofensiu]
    Biel Martí | 16-12-2006

    Més que no pas una infidelitat de cos... Molt original el plantejament, i molt encertat amb la rivalitat que hi ha entre ambdues aficions. El remordiment que colpeja al protagonista l'impedeix gaudir del premi, ja que sent l'ànima ferida i sap que no s'ho perdonarà mai.

    com ja t'he dit abans, he començat al revés, però per sort les històries no van totes lligades (només la de l'escriptor i la lectora, però molt per sobre). Aquest és de tots el que menys m'ha convençut, malgrat ser original, en la forma d'estar escrit. L'he trobat una mica massa poc desenvolupat, no sé si m'explico gaire. Com si no l'haguessis repassat massa. això sí, la resta m'ha enganxat.

    Biel.

  • Bon café![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2006

    Bon relat, neret! Ben recreat l'ambient des del començament, m'ha resultat senzill trobar-me dins el Cafè dels Desemparats, contemplant l'amabilitat del Ferran i el posat esquerp del Damià, personatges ben perfilats.
    Si no fos perquè comparteixo amb tu el turment d'haver de cenyir-me a un límit de paraules, diria que podies cobrir-los d'una mica més de carn, però per la quantitat de mots de què disposaves, queden prou ben apuntats.

    Respecte a la narració de la infidelitat ( ara que ho penso, també podria tractar sobre la culpa, en un cert sentit, veritat? perquè el vell se sent culpable de traïdoria... ) trobo que la portes endavant sense resultar pesada ni desproporcionada, amb una certa lleugeresa tot i contenir paraules com sofriments, angoixes, covardament, amor no correspost...

    La trama, ben original!

    M'ha agradat molt aquest microrelat! A més, aquesta lectura m'ha proporcionat un plaer molt especial i m'ha permès la teva descoberta com autor/a... Tornaré per aquí!

    T'envio una abraçada agosarada per a celebrar la trobada, que espero sigui rebuda amb ganes,
    Unaquimera

  • hola neret![Ofensiu]
    quetzcoatl | 08-12-2006

    Benretrobat i en plena forma, ho celebro!

    He llegit aquests dos relats encafeïnats i m'agraden; potser perquè he fet de Ferran una pila de vegades, avui moltes hores, i és de les coses interessants que es poden extreure d'una jornada laboral... M'agrada el plantejament que fas. Les històries són pinzellades, escuetes però suficients, que donen peu a que cadascú hi posi els detalls.

    Jo també explico una anècdota, més referent a la noia dels ulls verds i ulleres de pasta. Aquest estiu una amiga escriptora i jo parlàvem sobre uns llibres (fent un cafè prop del riu) i va venir una altra amiga meva. Va mirar els llibres, en va agafar un i va dir: ostres, aquesta autora m'encanta! Sense saber que era la dona que estava asseguda al meu costat; sí, la del somriure incrpedul!

    :-)

    una abraçadassa i sort amb això dels microrelats. A veure si te'n puc llegir més!

    m

  • Cafeïna[Ofensiu]
    qwark | 08-12-2006

    Hola neret!

    Observo que seguim trajectòries paral·leles, de vegades. No només hem tingut la idea de relacionar els deu relats sinó que a més, el primer és una mica semblant. Et recomano també un tal jjordi, que també ha tirat pel mateix cantó.

    La resta però, és tota teva. Els cafès i els personatges que en beuen (i que hi van). Quasi sempre gent corrent, amb alguna petita història.

    Com a crítica, posats a buscar-ne alguna, la idea del Repte i dels microrelats suposo que és arribar a l'essencial, concentrar els esdeveniments en poques paraules. Crec que en terminologia cafeínica se'n diu "un espresso". I ara em ve al cap una anècdota d'un que sempre demanava cafès curts. El cambrer, desobeint les seves demandes li havia posat un cafè llarg. Després de sentir les queixes, va buidar la meitat del cafè i li tornà a servir al mateix client.

Valoració mitja: 8.33