Cercador
Molt fràgil
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
MOLT FRÀGIL
La model es treu les sabates d’un número inferior al seu i es baixa la cremallera del vestit de setí negre; respira alleugerida i es desmaquilla amb presses. Ha estat un bon dia i ha rebut força aplaudiments en finalitzar la desfilada.
Pensa que, potser no tornarà a col·laborar més per a cap marca ni dissenyador; avui podria ser la seva darrera jornada de treball a les passarel·les. Però, espera que més endavant, amb una mica de sort, la contractin per alguna campanya publicitària o per altres esdeveniments vinculats amb el món de la moda.
Una mica trista, s'observa amb atenció al mirall de mà que hi ha a sobre de la taula dels vestidors. Encara es veu jove a la seva edat; però sap que hi ha un munt de noies esperant una oportunitat darrere seu. Ara, el que es porta és un físic d'adolescent.
Amb molta cura recull els estris de maquillatge que ha utilitzat, i sense voler li dona un cop al petit espill, fent-lo caure a terra i trencant-lo en mil bocins. Té pressa i pensa que ja el recolliran els encarregats de la neteja. Una llàgrima li comença a regalimar pel rostre i començar a rumiar que fer amb el seu futur.
La model agafa la bicicleta que sempre du per tot arreu i es dirigeix al carrer, sense adonar-se que aquest és de sentit únic i que és hora punta.
Aquest matí, a les xarxes, es comenta que potser no ha sabut encaixar bé deixar de ser una supermodel. Mentrestant, algú recull les restes d’un mirall que no tornarà a lluentejar mai més.
Signat:
Lluïsa Villanueva.
La model es treu les sabates d’un número inferior al seu i es baixa la cremallera del vestit de setí negre; respira alleugerida i es desmaquilla amb presses. Ha estat un bon dia i ha rebut força aplaudiments en finalitzar la desfilada.
Pensa que, potser no tornarà a col·laborar més per a cap marca ni dissenyador; avui podria ser la seva darrera jornada de treball a les passarel·les. Però, espera que més endavant, amb una mica de sort, la contractin per alguna campanya publicitària o per altres esdeveniments vinculats amb el món de la moda.
Una mica trista, s'observa amb atenció al mirall de mà que hi ha a sobre de la taula dels vestidors. Encara es veu jove a la seva edat; però sap que hi ha un munt de noies esperant una oportunitat darrere seu. Ara, el que es porta és un físic d'adolescent.
Amb molta cura recull els estris de maquillatge que ha utilitzat, i sense voler li dona un cop al petit espill, fent-lo caure a terra i trencant-lo en mil bocins. Té pressa i pensa que ja el recolliran els encarregats de la neteja. Una llàgrima li comença a regalimar pel rostre i començar a rumiar que fer amb el seu futur.
La model agafa la bicicleta que sempre du per tot arreu i es dirigeix al carrer, sense adonar-se que aquest és de sentit únic i que és hora punta.
Aquest matí, a les xarxes, es comenta que potser no ha sabut encaixar bé deixar de ser una supermodel. Mentrestant, algú recull les restes d’un mirall que no tornarà a lluentejar mai més.
Signat:
Lluïsa Villanueva.
Comentaris
-
Ah, el destí...[Ofensiu]llpages | 18-02-2023 | Valoració: 10
ja pots esforçar-te, sovint la vida dóna un gir quan menys t'ho esperes. Un relat que enganxa i fa rumiar, dels que m'agraden. Bon missatge!
-
La realitat....[Ofensiu]Rosa Gubau | 18-02-2023
del pas del temps és inapel.lable. Un relat ben escrit i amb un missatge que tots hauriem d'acceptar.
Salutacions i sort Lluïsa.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!