Experiments que es tornen en contra dels seus creadors. Veig que continues escrivint amb força... m’agrada com escrius, encara més sabent la edat que tens!

Una abraçada i gràcies pel comentari. Bones festes i bona sort!

Cesc

M’he descuidat d’agrair-te el comentari i de dir-te que ja he començat un projecte... és per això que vaig pensar de fer el relat, per saber l’opinió dels lectors.

Ciao

Cesc

M’agrada la idea que ens pugui passar el mateix que els altres homínids anteriors a nosaltres. Fet i debatut hem de continuar evolucionant, ara que la qüestió seria: cap a on ens portarà aquesta evolució o suposada evolució? A vegades em plantejo si realment estem evolucionant a més o anem en decadència. Només cal pensar en el fet que cada vegada som menys conscients del perill, quelcom que els animals porten molt assumit: la por... ens autodestruirem buscant respostes?

Una abraçada i bona sort amb els ARC a la ràdio. A sí... I molt bones festes amb la gent que t’estimes!

Salut.

Cesc

Una pregunta que busca urgentment respostes... i que convida a escriure una bonica i entranyable història... no creus? T’animo a escriure, potser no una novel·la, però per què no un relat llarg? Trobo que és un tema molt interessant.

Ànims, molt de gust, una abraçada i molt bones festes!

Cesc

El sol engolit per un forat negre. Sort de les pregaries de mossèn Ton. Un relat amb força i potser creïble durant el famós 2012 hehe! Perquè serà?! Quines coses...

Bon relat Domussilvestre! Una abraçada i molt bones festes!

Cesc

...Joc d’homes. Realment sempre hem volgut ser petits i/o grans Deus, però això ens podria i ens portarà a grans desastres...

Muneixo amb el comentari del Ferran, el final et deixa amb un cuquet que voldria saber quelcom més.

M’agrada.

Bona sort i molt bones festes!

Cesc

Una manera d’entendre el naixement de l’infant diferent, però potser més real del que s’explica per tradició. La veritat és que no m’havia plantejat la possibilitat de que el nen li pogués picar la pell amb la palla de la menjadora (i mira que és lògic, sobretot per mi que he viscut a pagès! hahaha).

Un deu d’originalitat!!

Una forta abraçada Mercè i molt bones festes amb la família unida.

Cesc

Una “R” molt important... relació entre persones!!!

Molt bon i feliç Nadal Joan, amb la família unida.

Una abraçada.

Cesc

Interessant... on el podem trobar que no sigui per internet? (hahaha el vull en paper!!)
Una abraçada i bones festes!
Cesc

És un poema on m’hi sento totalment reflectit! Molt bé, m’agrada molt. Ara que només em quedaria amb la última frase: “la lluna que vull abastar,
és només un reflex dins els meus ulls” … la trobo genial, comparar el reflex de la lluna amb el que podem esperar o el que “volem” de l’altre.

Una abraçada molt gran Montse!! I molt de gust... et desitjo unes molt bones festes amb la família unida!

Cesc

Carai Aleix! Un altre relat ambientat en la nostra estimada ciutat de Barcelona. Els Jocs d’Hivern... ja és imaginatiu ja!!

Una abraçada i molt bon Nadal per si no es dona la ocasió de desitjar-t’ho més endavant!

Cesc (Eloi M.)

Enhorabona Angaleta... és un relat molt bonic, són diferents, però no per això se’ls ha de tractar com a inferiors a més, al cap de vall tots som diferents! I quina quantitat de diferències... hahaha algunes divertides i tot.

És curiós, perquè aquest relat m’ha recordat la meva infància. De les primeres vegades que vaig veure una persona amb síndrome de Down, devia tenir tres o quatre anys, li vaig demanar a la mare el perquè aquelles persones eren diferents... la meva mare se’m va quedar mirant i em va respondre que eren àngels, àngels a la terra, que per això no els veiem com nosaltres... i que a més tenien qualitats molt més desenvolupades que nosaltres, la sensibilitat per estimar.

Salutacions Angelina i que passis molt i molt bon Nadal.

Cesc

Felicitats i per si no hi ha la oportunitat: bones festes!

Una abraçada

Cesc

... he volgut llegir-ne un segon, i m’he topat amb aquest poema. La veritat és que no acostumo molt a passejar-me per Sants, a no ser que hagi d’agafar el tren... però tal i com reflecteix el poema, sembla que és un barri amb molta història. Potser em tocarà mira-me’l amb una altre cara.

Salutacions

Cesc

Felicitats... realment un escrit molt bonic en el que coincideixo amb moltes coses i a més m’hi sento reflectit. Ben bé que quan descobreixes la relació amb els altres i ets capaç de sortir de tu mateix aconsegueixes el més semblant a la felicitat.

Continua així... que val la pena.

Una abraçada

Cesc