Distància

Hi ha tantes coses que no entenc en aquesta vida... La que més em preocupa és descobrir qui és el que decideix el lloc on neix cada persona. Qui va dir que jo havia de néixer aquí i tu allà, tant lluny de mi. El destí? No ho crec. I qui decideix les relacions entre les persones? A qui se li va ocórrer que un dia, jo anés allà, on estaves tu i ens coneguéssim? Déu? No ho crec. La qüestió és que aquesta força misteriosa que ha fet que ens coneixem ha aconseguit el seu objectiu. Ara què és el que sento per tu? Amistat, amor? Ho saps tu? Jo tampoc. Només se que t'enyoro. Et trobo a faltar.

Tot va començar quan, amb la meva família vaig anar al teu poble, de vacances. Per què no vaig triar-ne un altre? Coses de la vida. El dia que vam arribar, tot va ser perfecte, l'hotel molt maco, la platja molt maca, molta calor, etc. Va ser al cap de tres dies, que ens vam conèixer. De bon matí, vaig emportar-me a la meva germana petita a la platja, com sempre primer em vaig banyar una mica i després a prendre el Sol. S'hi estava molt bé i casi em quedo adormida, però en aquell moment em vas venir a avisar:
- Noia, noia! Aquella nena que s'està ofegant no venia amb tu? - vas dir nerviós senyalant el mar. Em vaig aixecar, em vaig treure les ulleres de sol i amb una mà em vaig fer ombra als ulls.
- Núria! - vaig xisclar i vaig córrer cap a l'aigua, al estil dels vigilants de la platja. Per sort no va passar res, tot va quedar en un ensurt.
Tu em vas ajudar a treure-la de l'aigua i a tranquil·litzar-la.
- Gràcies per avisar-me - vaig ser el primer que et vaig dir.
- A aquesta hora encara no hi ha gaire gent, però jo sempre hi vinc aviat. - vas dir somrient. I mica en mica ens vam anar coneixent. Vam descobrir que teníem gustos semblants i compartíem aficions.

L'endemà vam quedar a la mateixa hora, i l'altre i l'altre... Algun dia fins i tot quedàvem per la tarda i ens passàvem hores i hores xerrant. Semblava que ens coneguéssim de tota la vida. Però tot el que és bo s'acaba ràpid i al cap de poc vaig haver de tornar-me'n cap a casa. Mai vaig saber què vas sentir per mi, exactament, encara que jo tampoc se ven bé si t'estimo o no.
Si algun dia ens tornem a veure, t'ho podria preguntar, però, ens tornarem a veure? No ho crec.