NO ÉS NO

Un relat de: Identitat Inedita
NO ÉS NO
La imatge que es reflecteix al mirall és jove i està somrient.
Va tapada, si es pot dir així, amb calces i sostenidors, confortables i sexis a la vegada, d’aquests que reafirmen la figura sense arribar al wonderbrà.
Damunt el llit un munt de roba estesa, preparada per ser triada i emprovada fins a aconseguir el resultat desitjat: estar afavorida, sensual, alhora que una mica sofisticada però sense arribar a ser distant. No serà fàcil.
En creuar les cames a la cadira alta de la barra del bar de copes ha de quedar insinuant però no massa provocativa: sense arribar a la indecència.
De fet, ella surt aquesta nit amb l’ànim de lligar… Entengui’s per lligar un flirteig una mica agosarat… No és segur que això passi, ha de veure algú que li agradi prou per insinuar-se-li. Anar a més?
Escull un conjunt que creu adequat. Faldilla una mica ampla, gris clar, quatre dits per sobre dels genolls; en seure sempre se li arromanga quatre dits més.
El top, cenyit i negre, li arriba a la cintura; tot i això, quan s’ajup o es mig gira se li veu un trosset d’esquena o el melic. Mitja fosca, del 20, que insinua la cama… Les sabates gairebé planes; també vol ballar…
L’últim detall, el pentinat; forma part de les seves arts de seducció. Recollit amb agulles, d’aquella manera que sembla que ho has fet en un moment, perquè el cabell et feia nosa… Són els pentinats més naturalment estudiats. Aquells pentinats que, en un moment de naturalitat extrema, te’ls deixes anar i amb energia, però, te’ls col•loques de nou.
Feina feta. Bossa agafada i en marxa a encarar la nit que es promet… Incerta…?
En una altra casa un mirall reflecteix la imatge d’un jove en calçotets. S’està afaitant, no li agrada rascar. Les dents ben netes i el cabell embullat, sembla natural, però estudiat i acabat d’arrodonir amb gomina.
Ara s’ha de vestir; ho té clar. Pantalons texans una mica estrets sense passar-se. Samarreta màniga curta gris fosc i camisa màniga llarga blava, com els texans. Segurament se la deixarà descordada, informal. Sabates esportives vermelles, contrastant. L’última ullada al mirall li diu: avui és la teva nit, lligaràs.
El bar de copes on vol anar no queda lluny de casa i com que possiblement veurà alguna copa de més, no agafa el cotxe. Ja condueix, té dinou anys, feina i s’ha comprat a terminis un utilitari. Clar, no agafar el cotxe li treu possibilitats… Sempre hi ha algú que necessita xofer per tornar a casa… Algú femení, esclar. Però avui va a peu.
El bar de copes es comença a omplir. Nois i noies de més de divuit anys fan cua a l’entrada. Els porters comproven les acreditacions i van apartant els menors: hauràs d’esperar un anyet encara, reina, per entrar. Ostres, cares d’enuig i girar cua.
L’amo del bar de copes ho té clar; hi ha prou clients, molts d’ells, habituals, amb l’edat reglamentària per haver d’entrar en il•legalitats… Ell també té fills, adolescents, i principis, i por de les sancions… Ja són dintre. Tamborets a la barra en disputa. Tothom vol tenir una situació privilegiada de visió al conjunt de la sala.
La música és prou forta per donar ambient però no tant per eixordar i no poder mantenir una conversa. Què ho fa que els colors es criden els uns als altres? El gris de la faldilla queda atrapat pel gris del polo. Les mirades però, encara no s’entrecreuen. Ella empra una arma infal•lible: mirar fixament i esperar que l’observat noti la pressió de la mirada. Llavors és el moment; aguantar la mirada uns segons, abaixar la mirada en senyal de capteniment, tornar a mirar, tornar a abaixar la mirada i, descaradament, fixar-la definitivament en els ulls de la presa a conquerir. Només queda esperar.
L’espera és curta. Un tamboret ha quedat lliure al costat de la suggestiva figura que ensenya una mica més de cuixa. La conversa s’inicia amb tòpics. Véns molt?, ets d’aquí? Del barri, vull dir… Ja, estàs estudiant alguna cosa?, perquè més de divuit anys ja tens, no?
Les preguntes i respostes s’alternen i es munten unes sobre les altres… Una mà a la cuixa és el preàmbul del que vindrà després. Ballem? Tamborets buits, copes oblidades a la barra; ja repetiran després si convé. Tots dos es poden permetre quatre euros extres…
La pista es va omplint. La música és ara bailonga amb marxeta. El discjòquei sap en quin moment ha d’alentir el ritme. Ell mira la petita pista mig oberta entre les taules, el local no és una discoteca, amb ulls professionals, d’entès. Ara. Tothom està a punt per abraçar-se. Envoltant el coll, encerclant la cintura… Cossos molt junts. Els petons s’inicien amb certa timidesa; les galtes, el coll, els ulls… Anar baixant les mans buscant les natges. Les mans premen fort i la faldilleta grisa nota un sexe cada vegada més dur. Els pits s’aferren al polo gris. Els dos grisos es confonen i omplen el poc espai que queda entre els dos de suor intensa i de batecs accelerats. Ara toca el torn als petons amb llengua… l’escalfament és intens, total; les mans s’endinsen per l’escot…
El polo gris fa la proposta: Anem? Visc a prop i a casa no hi ha ningú. NO. Jo només busco un flirteig, un divertimento, no vull anar més enllà. Au!, va!, anem a fer una altra copa. El polo gris decanta l’oferta. Ho respecta. I se’n va. Ho entén. Una nit perduda.
Ara ens posem a l’altra banda de la situació. La faldilleta grisa, amarada de suor, els sostenidors a punt de rebentar volen anar més lluny. Amb tocaments no en té prou. Vol investigar què s’amaga sota el polo gris i sota els texans que marquen paquet. La proposta no es fa esperar. Tens el cotxe a prop? No, he vingut caminant… I, casa teva és molt lluny?, hi ha algú? No, no hi ha ningú, però jo no vull anar més enllà. Només he vingut a passar una nit excitant, un flirteig extrem, però res més. Es treu la pinça i el cabell cau seductorament sobre les espatlles. Ni així! Anem a fer una altra copa? Perquè ell també deu tenir dret a dir: NO.
O no?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

81 Relats

89 Comentaris

6102 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.