Fa girar la màquina-Primer poema de la trilogia dedicada a la pintura

Primer poema d'una trilogia inspirada en la pintura "Jove Proletari" de Paul Klee.(1879-1940) Suïssa. Els nazis van confiscar una gran part de la seva obra que consideraven un art degenerat.

Fa girar la màquina

Sota la lluna sangonosa del capvespre
espera el tramvia.
Amb la mà a la butxaca protegeix
un sobre cafè amb llet
que li han donat per paga
de fer girar la màquina.

-Es poc, ho saps, li han dit,
però ets un valuós engranatge
que si falla,
fa caure tota l’estructura .
Per tant, ets molt important
pels governants, directors,
polítics, propietaris ,
banquers i altres senyors
i pels obrers, que com tu,
malgrat la seva ignorància,
sostenen amb perplexitat,
però dignes, si més no,
el pes de la responsabilitat
envers el nostre sistema.

És poc, ell ho sap,
i se’n queixa a lluna
mentre fa tard el tramvia.
Però avui, potser la Trudi,
quan li porti les mitges de seda
comprades amb la paga
de sostenir la societat,
dirà que sí, que ho vol,
i en acabar, aniran a beure
una mica de cervesa.
Al cap i a la fi,
a qui l’importa
ser el suport del món en horabaixa?