INFIDELS

Un relat de: Identitat Inedita

INFIDELS

Clareja. Al carrer, poca gent; justet aquells que per la feina s’han de llevar d’hora: mercaders proveïdors dels mercats, pescadors, canvis de torns a l’hospital…
Al carrer, estret, i encara il•luminat amb fanals que esperen un sol més present, una porteta s’obra i dóna pas a una figura que escrupolosament la torna a tancar.
A dintre, la resta de la família dorm: els pares, parella i fills. A una altra llar, la situació es repeteix. Dues accions paral•leles en el temps i en el desig.
Miren endavant i als costats per comprovar si hi ha algú que pugui presenciar aquesta matinada; mirades inoportunes del veïnatge…
Una bossa acompanya una figura fugaç. La bossa a penes es veu però s’endevina.
Amb passetes curtes i seguides, apressades, l’esquena una mica vinclada com per fer-se menys aparents, com si tinguessin algú al darrere, avancen pels carrerons fins a arribar a un eixamplament on conflueixen altres carrers, també estrets i foscos.
Només en alguna finestra s’albira algun signe de vida matinera, una llum, una ombra, un lleu bellugar de cortina…
Una figura continua la seva marxa i s’atura quan arriba al mercat; l’altra va a la idea, sense parar. Tot just ara comencen a obrir les parades: fruites variadíssimes, verdures de proximitat dels horts de confiança, peixos frescos arribats en les barques de peix petit, peixos secs per posar en remull, algun peix arribat en vaixells de pesca de profunditat… Algun crustaci… I les carns? Quin bé de Déu! Talls frescos, adobats, peces senceres per fer al foc de brasa… Els pollastres i aus penjant d’un ganxo… Ah! I els ous; i les parades de pasta i cereals… La roba també hi té presència. Teles de tots colors i teixits, tenyides a mà. I estris de cuina; i roba per a la llar… Molt de color. I, l’aroma!, les espècies omplen l’aire de flaires potents, dolces, picants d’esternudar, fumats…
De lluny li arriba l’olor més sucosa del matí; algú està preparant un beuratge que està dient: Vine! No se’n pot sostreure, s’hi acosta i en demana una tassa. Calent i bo: reanima l’esperit més pesarós.
El temps corre. Camina entremig dels passadissos on hi ha instal•lades les parades i s’atura a les que sap trobarà els productes que vol per a la setmana i en fa l’encàrrec; el coneixement mutu és de fa molt temps i els venedors tenen la confiança que passarà a recollir i pagar la comanda feta. Tot i trobar-se en un lloc comú, curull de gent, té els nervis a flor de pell.
Reprèn la marxa. El que va a fer, sense ser la primera vegada, sempre li provoca aquest neguit. No és realment por. La seva constitució és forta i aguantaria qualsevol embranzida, però… Per què té la sensació que tothom que li ve de cara coneix el seu secret? Sí, per què aquesta sensació que li accelera el pols?, de que pot ser víctima d’una delació? Greu, molt greu, això podria tenir conseqüències per a molta gent, i, sí, molt greus.
El temps corre. La caminada continua, ara més apressada; no té gaire estona abans no hagi de ser a casa a temps per enllestir les primeres tasques del dia a dia.
Tot justet serà una horeta a tot estirar, 20 minuts de camí, 10 minuts el mercat i la resta… Total, 30 minutets. De lluny ja veu el fanalet que penja a la porta de la botigueta-saló de te. A fora hi ha l’amo, que l’està esperant; sabia que hi aniria, i ho té tot a punt. El te, quatre galetes àzimes i una mica de licor. Passa, li diu, t’estan esperant.
Avança amb deler cap al fons de l’estança, plena a vessar de les mercaderies més diverses… Però ara no està per mercadejar.
Enretira una cortina i veu la seva imatge reflectida al mirall policromat del fons… No aprecia la figura que hi entreveu, el burca l’hi impedeix.
Allà, amb els braços estesos, un altre burca l’està esperant. 30 minuts. Trenta minuts de plaer. Un cop per setmana, el dia de mercat, amagades de tothom…

Comentaris

  • final inèdit[Ofensiu]
    angelapfor | 23-03-2021 | Valoració: 8

    Un final tan inèdit com esplèndid. Aconsegueixes arrossegar el lector fins el darrer punt. Perfecte.

  • sorprenent[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 22-03-2021 | Valoració: 9

    Un relat molt acurat en el llenguatge i una explendida descripció del despertar matiner d'una ciutat o poble. I el final, sorprenent, trenca tots els estereotips. Enhorabona.
    I gràcies pels teus comentaris als meus relats. Sí, passeig oníric era un somni i em vaig basar en els quadres que pinta un amic meu, la pena és que en aquest web no hi pugui penjar les imatges dels quadres que me'l van inspirar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

81 Relats

89 Comentaris

6130 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.