:*

Que preciós!

Que bonic! I que dolç!!
Ptons:)

Molt bonic!!

Petons!*

El temps que passa, no es pot recuperar, s'ha d'aprofitar al máxim tot i que costi veure-ho a vegades.
Un peto!

Moltes felicitats joan! Després de bastant temps sense entrar per aqui, hem trovo que ja fas un any aqui Doncs moltes felicitats i a fer molts més escrits, per poder fer més anyets aquí! una abraçada Balaguerina!

després, de uns mesos de desconeccio, torno a estar aquí! tot i que no e pogut deixar d'escriure, havia abandonat una miqueta, la web! pero ja torno a ser aqui! jajaja
el relat, mol bonic.. com sempre!
petons, i una abraçada!

quant de temps!
el relat, es... preciós!
espero que tot estigui be, un petonaas!:)

es bonic avegades pensar que alguna cosa serà per sempre, pero nose per quina raó, m'agrada saver que no hi ha una vida eterna, tot el que comença acava, pero també o pots mirar d'unaltra manera.. quan tu ets mors s'acava el mon ( almenys per tu). Sembla que sigi de molta logica, pero avegades m'ajuda.

et seguire llegin, un petonet!

sempre va be, desconectar una mica:)
una forta abaçada! i que vaigi moltbe:D

inspira aromes… fora pudors

molt maca aquesta!
un peto!

per aqeuet magnific relat, feia dies que no entrava a la web, m'he ficat a l'apartat de juvenil, i he vist el titol, i m'ha cridat molt l'atenció, sincerament, m'has transmes mol, i nose si esta basat en fets relas, pero jo me trovat en una situació com aquesta, i m'he sentit molt reflectida.. no deixis d'escriure!

De bon principi quan le comensat a llegir, savia que mes o menys tindria un final similar a aquet, tot i aixi ma fet somiure..:)

un peto ben fort!

"Sincers, no saben mentir,
et delaten amb l'esguard."

aquet petit fragment, mencanta*_*!
tot i que el trovo tot ell mol acertat.
un peto mol fort!

es el primer cop que et llegeixo, pero ma agradat mol!:)
un peto ben fort!