Fill, amic i abric

Com ho dius,
com ho expresses,
com el valores,
com el vols,
com és el teu amor,
no deixaràs de voler,
perquè els tens
en el teu cor sincer.
Que gran és l'amor.

Cordialment.
PERLA DE VELLUT

(I si hi haguera un 100, te l'hauria posat).

... i volen fent el seu camí. Som espectadors de la seva vida, d'allò que admirem i ens complau i també del que no comprenem i potser no ens agrada.
Quan són nadons pensem que la responsabilitat, el patiment, les alegries i complicitats seran per un temps.
Ens equivoquem. Un fill és "per sempre", perquè ho és el nostre amor per ell.
Gràcies per aquest poema que me l'he sentit dedicat.
Amb total cordialitat

Fa ja uns quants anys, en un article d'en Joan Barril (el recordeu?) vaig llegir:

Pels pares l'únic que canvia és la mida del bressol

Sempre hi he estat d'acord.

Ens llegim!

senzilles i tendres, que cantava en Serrat. Els fills deixen el niu, però el lligam invisible segueix més fort que mai. M'ha agradat perquè, encara que des de la perspectiva d'un altre gènere, m'hi veig reflectit. Enhorabona!

Aquest relat m'ha commogut molt gratament, com a mare i com a persona. Un fill és quelcom tan especial, que les paraules per molt encertades i boniques que siguin, mai podran descriure la força d'aquest sentiment, però tu, ho has sabut transmetre amb molta senzillesa i saviesa.

Saps que d'ençà que et vaig conèixer i vaig llegir el teu primer escrit, no he deixat de llegir-te, per a mi és un plaer fer-ho.

Enhorabona una vegada més ales de foc.


Rosa.

ales de foc,

Sensacions viscudes, no de mare, és clar, però igualment entranyables.

Els pares/mares ho som tota la vida.

I, com tu, n'estem orgullosos.

Salutacions,

Fidel Gangonells