Tancat en la meva torre D'Ivori

Tancat en la meva torre d'Ivori,
Veig passar la gent,
D'un món,
Que m'es desconegut,
Obliga't a estimar,
Sense ser correspost,
On el més pur silenci és agè.
Aïllat,
No ticn llibertat,
Per volar cap al cel,
I gaudir de la seva inmensitat.
Miro indeferent,
A la gent,
Igual que veig,
Els núvols passar,
I penso, quanta sort tenen,
De poder ser lliures,
I caminar per la inmensitat del cel.
Quanta sort tenen,
De poder escollir el seu camí,
No s'adonen, de la sort,
Que tenen al poder decidir.
I jo en canvi,
Aquí reclús,
Jugo a somiar que tinc la llibertat,
Airat penso,
Que mai més podré somiar.