CARA DE MARE - CARA DE PARE

Un relat de: Joan G. Pons
El Follet va provocar aquesta trobada.
- Hola, quina cara més dolça...
- Cara de mare... i tu ?
- Cara de pare.
- Espantes una mica.
- Cara d'autoritat !
- Sempre fas aquesta cara
- A casa, sempre cal autoritat.
- L'autoritat és sols una cara ?
- No. Son decisions, orientacions, criteris...
- I no ho podries fer amb una altre cara ?
- Amb la teva ?
- Sí
- Massa dolça... No funcionaria.
- Estàs segur ?
- No ho he provat.
- T'animo a experimentar-ho
- No estic massa convençut...
- Amb una cara dolça la gent respon millor... i respon.
- M'estàs fent rumiar
- Rumia però fes-ho amb cara dolça.
I explica el Follet que Cara de Pare va canviar de cara, dolçament.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Comentaris

  • a nonna i reusenca[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-04-2015

    Gràcies de tot cor.

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-04-2015

    que s'aconsegueix més amb una gota de mel que amb una bresca de fel.Em decanto més per la cara de mare.
    Molt bon relat, Joan.
    Una abraçada.

  • Encantador...[Ofensiu]
    reusenca | 06-04-2015 | Valoració: 10

    Amb poques paraules dius una veritat com un temple: sempre m'ha agradat observar les cares dels que m'envolten i certament em diuen tantes coses! És un poema preciós, m'agrada per la seva profunditat i la senzillesa del llenguatge utilitzat. Et continuaré llegint

  • a brins[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2015

    M'anima molt el teu comentari. Moltes i moltes gràcies.

  • Efectivament...[Ofensiu]
    brins | 20-03-2015 | Valoració: 10

    És ben cert que l'expressió de la nostra cara pot canviar completament qualsevol relació. A vegades, adoptem un posat massa seriós a causa de les preocupacions o de l'estrès, i pensem que la persona amb qui parlem ja deurà entendre els motius de la nostra actitud, però ens equivoquem completament; a tothom li agrada, i tothom necessita, tenir a prop esguards afables que li donin confiança i una mirada de tendresa que l'amari.

    Una idea molt original, la d'aquest relat, Joan; felicitats!

    Pilar

  • a Imma[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-03-2015

    Gràcies.

  • cares[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 19-03-2015

    El que primer es veu és la cara, i és calcom molt important, ho deixes molt ben explicat al teu curt relat.

  • cares[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 19-03-2015

    El que primer es veu és la cara, i és calcom molt important, ho deixes molt ben explicat al teu curt relat.

  • cares[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 19-03-2015

    El que primer es veu és la cara, i és calcom molt important, ho deixes molt ben explicat al teu curt relat.

  • a ales de foc[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-03-2015

    Bon comentari, que comparteixo plenament. Gràcies.

  • cara de pare.[Ofensiu]
    ales de foc | 19-03-2015 | Valoració: 10

    Cert. El teu relat m'ha recordat el que em transmitia el meu pare quan era petita: era l'autoritat en persona. Tot serios...Cert que tambe reia i ens feia riure. Pero li faltava la dolçor de la mare.
    Amb els anys, el meu pare ha fet cas al teu follet i responc millor. Ara es dolç. Ara ja no necessita ser autoritari.

    Una abraçada.

  • a Josep María[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-03-2015

    Agraeixo el teu comentari. I per cert Moltes Felicitats.

Valoració mitja: 10