El teu relat és brutal. escriu més sisplau!


Olga

Guspira!
Feia molt de temps que no hem passava per aquí, i vet-ho aquí, que hem trobo aquest genial relat teu.
M'encanta, té una barreja d sentiments, de dolçor, d'un moment únic, que encisa des de la primera paraula que has posat.
Ets realment un "crack".
Gràcies.




Olga

Mari....es veridic el que contes?
Si es aixi...em sembla mol trist el text reina...
De veritat es aixi?
Avegades ens sentim sols enmig d emolta gen...de massa i tot..
Pero, sempre tenim aquell que, ens fan somriure.
I tu, estrella, ets una preciositat, tan fisica com interiorment, ets una persona formidable que tinc la sort de estimar i coneixer...ets tot un mon mari...deixa que la gent que ens importes puguem entrar...testimu sister.

May**

cada poema, es genial, cada pinzellada que em mostres es mes esperançadora que l'anterior...el relat es genial, com tu, Capdelin.

cada poema, es genial, cada pinzellada que em mostres es mes esperançadora que l'anterior...el relat es genail, com tu, Capdelin.

genial! feia moo0olt de temps que no entrava per aqui, i he de dirte que m'encanta el poema, es ple d'aquella dolçor despresa per l'encant de dir les coses, a cau d'orella pausadamen, una nit qualsevol, enlluernaras la vida com mai ho has fet,,,

....petons i abraçades

mol bo, mol bo anna! aquests nervis que ens maten!! son dolentsísims! espero que el teu somni es compleixi! un maco relat!

petons i abraçades

....i tots ens preguntem " perquè em dies que m'estimaves" , perquè la gente s precipita tan a dir els coses quan no les sent? enganyen, tracionen i fanmal...s'aprofiten, perforen , buiden i ara ...et diuen que seguiexi endavant, quan no tens pell on deixarte morta....m'ha agrdat mol!


Petons i abraçades

...ella potser era ella, i ara que ja no compartiu secrets s'ha tornat una més entre la massa, un amés entre la multitud incandecent de gent que bé i que va, i que noe s para a pensar en res...

Petons i abraçades!! Perfecte Capdelín!!

Com he promes aqui estic! Avegades ens pregunte'm quantes amigues reals en tenim , aixeque'm totes els dits de la mà, però poc a poc els nem baixan't fins a dornar-nos compte que potser només 5 persone sdonarien la vida per estar amb nosaltres sempre...les amigues...quina paradoxa....son reals o no, i les que ho son, sempre ho demostren?


Petons i abraçades

...com una cosa tan senxilla com això,o l'amor, ens pot portrar tans mals de caps?
Perfecte, Equinozio, perfect!

Petons i abraçades

Encara estic emocionada, m'ha encantant aquest teu relat! M'ha omplenat de tal manera, forta i doloçsament, m'ha fet recordar, viure, i veure com n'estas de cautivat per aquella persona....un relat perfecte! Et mereixes un 1000!


Petons i abraçades

...et trobis a moltes, el regust, el record, i lestimació, seran per una altre que encara et manté captiu, et mante al seu costat i que no pots aclucar lull sense pensar en ella....precios!!!



Petons i abraçades

poder fara mal, però avegades val més no trovar-se aningu i pasar un temps allunyat del món i reflexionar....potser e sun estiu doloros, però,,,, amb le temps tot s'anirà curant ,,,ja ho veuras..


Petons i abraçades

i A cada realt coneixo quelcom nou de tu, k em facina, i em dona més ganes a lleigir més coes teves....un relat magnífic! Aquesta distància, jo també l'anomenaria mancança, enyor, finsi tot nostàlgia, perdre fa mal, i avegades un simple detall que et recorda l'amor desparaegut, et fa mal i recordes, i penses....encara que no ho desitjis...


Petons i abraçades