Hi havia una noia (1)

Hi havia una noia que donava i donava i donava i donava i donava i donava i donava i donava encara més sense mai pensar-hi dos cops. I tots que rebien d'ella li donaven en canvi coses diferents; indiferència, caramels de sucre, pedres, somriures, i alguns li donaven ferides sense voler, i li tornaven a fer-ne més perquè ella no es queixava. L'únic que sabia fer era donar, malgrat el que li donessin en canvi. Li van ferir tants cops que des de fora ja no semblava la mateixa noia que havia sigut en temps passats i per dins el seu cor petit i donatiu va començar a endurir-se. Semblava que es moria i per això no volia donar més, per poder sobreviure uns anys més. Aquesta noia ja s'havia convertit en una altre, dura per dins i per fora, i havia començat a buscar com podia rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre, rebre.