FEIXISME

Un relat de: Identitat Inedita
FEIXISME
Torno a estar sense saber en quina categoria hauré de penjar aquest escrit. Veurem al final.
Començo amb una pregunta.
Algú pot definir sense posar exemples què és el feixisme?
No?
LA MEVA DEFINICIÓ:
Jo el defineixo com el paraigua que aixopluga molts sentiments, ideologies i conductes de manera eufèmica per tal de no dir les coses pel seu nom. Bé, una mica de paraules sí que fem servir: homofòbia, xenofòbia, masclisme, franquistes... nazis... Sí, però. Això continua sense expressar allò que mou les actituts d'aquells que actuen fent-se creditors d'aquestes definicions.
PRIMERA CONSIDERACIO:
Si som prou valents per trencar el paraigua eufèmic i analitzem les actituts dels qui genèricament anomenem feixistes, veurem que allò que els mou i empeny és visceral. No és que pensin que els negres són inferiors, no. Això encara es podria, ni que fos erròniament, argumentar. No. És que els fan fàstic, els tenen ràbia, odi; sense dret a tenir cap dret. No hi poden. A menys que no sigui per tenir-los al seu servei...
És que fan pudor... És superior a ells...
Y amb els homosexual i col.lectiu en general LGBTI, tampoc. Se'ls regiren els budells quan han de suportar tots aquest maricons i maricones a menys que no formin part del seu cercle més immediat o del govern o de la judicatura o de l'exèrcit...
És que no poden suportar tanta merda... No siguem hipòcrites, no amaguem sota l'eufemisme i poc concret concepte feixisme, tanta fatxenda tan fatxa tanta repulsió, tan repugnant, tan de fàstic tan fastigós, tan d'odi tant odiós i... tan odiat??? Tanta constitucionalitat, tan unionisme, tantes manifestacions amb símbols no autoritzats... Tanta prepotència tan potent i amparada...
Blanquerna, Plaça Artós, La Manada...
Si no vigilen acabaran treient les vísceres per la boca. Tant de bo.
Què no les reculli ningú.
SEGONA CONSIDERACIÓ:
A però! Ens hem parat a pensar que el seu discurs potser els dóna rèdits electorals.? És un discurs clar sense fissures, els dèbils s'hi senten
amparats; els poderosos, protegits...
Recordeu, els més grans, quan FUERZA NUEVA amb les paradetes captava gent? Principalment els adeptes eren joves que no tenien nord i veien en l'organització la força que a ells els faltava. Doncs això. Ara igual: discurs pels dèbils i pels poderosos.
CONCLUSIÓ:
He arribat a la conclusió que els negres i altres colectius, els la porten ben fluixa... Només volen el poder i han escollit el camí que els sembla hi va més ràpid i sense dreceres. I què hi ha darrera el poder? el control del diner.
Anem-m'hi pensant
Ho penjaré a social i polític? i crítica?


Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 17-05-2021

    Caldo de cultiu és correcte.
    Sí, a mi n"empipa a posar sota un únic paraigua el qualificatiu feixista. Dintre d'aquesta paraula hi ha tantes connotacions..

  • caldo de cultiu[Ofensiu]
    Atlantis | 17-05-2021

    "caldo de cultiu " no sé si es una expressió castellana, però el que vull dir és que les errades de les esquerres provoquen aquest sorgiment de les dretes, com més dretes millor. Es basen amb quatre lemes que recullen el malestar de la gent.

    En compte! tots els que ens anomenem antifeixistes!!! de no caure en la seva demagògia.

  • Identitat Inedita | 07-05-2021

    D'acord.

  • El món al revès[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 07-05-2021 | Valoració: 8

    I actualment els feixistes es presenten com a garants de la llibertat. Quina paràdoxa. ja ho va reflectir bé el gag del Polònia on apareixia Hitler defensant la llibertat.

  • Identitat Inedita | 05-05-2021

    Aleshores, completament d'acord. Jo potser m'he esplaiat massa. Ho deu fer l'edat

  • Igualtat[Ofensiu]
    aleshores | 05-05-2021

    Jo crec que la ideologia feixista, que aquí hauríem de anomenar nacionalcatòlica, es basa en que les persones no són totes iguals, com a persones. Aquesta ideologia s’ha utiltizat com a força de xoc per combatre els que lluiten contra el domini del capital, principalment, però no van solament contra els “rojos”, sinó contra els separatistes, jueus i masons: “rojoseparatistasjudeomasones”

  • Identitat Inedita | 05-05-2021

    Bé, està

  • Ho has posat a CriPoSo. Està bé[Ofensiu]
    kefas | 05-05-2021


    Jo m'apunto a la tesi de la Trinca. Són fabricants de faixes. Físiques, mentals, ideològiques, emocionals. Es diferencien dels fabricants tradicionals en que obliguen a tothom a posar-se-les, els vingui de gust o no. N'hi ha per tot arreu i, com els cargols, els agrada la pluja. Però de garrotades.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.