EL MAR

Un relat de: Identitat Inedita
EL MAR
Has mirat el mar?
Sí, a les tardes m’assec arran del trencant i en veig les onades que van i vénen.
Sí, però has mirat el mar?

Sí, he vist com en la posta de sol canviava de color.

Ja, però has mirat bé el mar?
Sí, i tant!
He vist com les onades portaven a la platja alguna fusta, un peixet mort, un plàstic…
I, doncs, així sí que has vist el mar, però l’has mirat?
Sí, sí!
He vist un gran vaixell a l’horitzó i iots de rics mar a través i alguna barqueta pescadora i, ah!, uns nens amb patí i un nedador amb ulleres i, ah!, arran d’aigua uns nens fent castells de sorra.
I a la vora he vist unes algues que en diuen posidònia.
Diu que protegeixen el litoral; a mi em fa angúnia trepitjar-les.
Fantàstic, però, has mirat el mar?
N’has mirat les profunditats? Les roques submarines?, les cimes tan profundes?

Els peixos que hi naveguen?
Els grans que es mengen els petitets?
Els grans pops, calamars, calamarsons amagant-se en un núvol de tinta?

Els crustacis que s’arrosseguen per les fondàries?
Les posidònies que volen surar perquè tu tinguis platja?
Nooo?

He vist els infants agafant crancs petits i tallarines.
Se’ls menjaven vius.

I Ell va dir: «Que se separin les aigües de la terra».
I es van separar.
I tres quartes parts varen ser mars i la resta, terres.

I els mars es varen omplir de vida.
Va començar la vida al mar.
Al Mar.

Venim d’allà, del Mar.

Mira-te’l ara amb uns altres ulls.


Comentaris

  • Saber mirar el mar: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-09-2021 | Valoració: 10

    Venim d’allà, del Mar.

    Mira-te’l ara amb uns altres ulls.

    Aquests versos tenen un gran sentit per a tots, perquè en el Mar està la vida i depenem tots d'ell.
    Un preciós poema, i més bé prosa-poètica, que descriu molt bé, que és el Mar. Té un sentit molt positiu i amb esperança.
    Una abraçada...

  • Errors[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 28-04-2021

    Cum Laude i Atlantis; és que el meu teclat escriu per defecte

  • No saps com[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 28-04-2021

    Atlàntida, venint de tu és per a mi com un cumlaude. Sí, jo escric poemes prosaics i proses poètiques. També en tinc de líriques i de tràgiques i de protesta i una mica de tot
    Et podries llegir Oint el dolor i El Custodi? Sisplau
    Avui n' he penjat un que es diu Anar perdent però encara no me l' han validat.
    Ja sé que penjo molts escrits però és que hi ha relataires que estan al club des de fa més de cinc anys ; n' he de posar al dia, no?
    Tantíssimes gràcies que no sabràs on posar-les.
    ;

  • molt bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 28-04-2021

    Et comento aquest relat que jo en diria prosa poètica. És molt bonic. Una sèrie de preguntes per reflexionar amb uns paraules bíbliques que completen el text.
    M’agrada tal com l’has escrit, amb aquest diàleg amb paraules i descobertes molt maques, que sembla fet d’una persona adulta a un nen o bé de dos adults, un que no mira. Perquè s’ha de saber mirar i descobrir el que veus i el que no veus però et fa pensar. D’això també va la poesia, em sembla.

    Escrius bé i tens domini del ritme, però poses tants relats i n’hi tants a la web que no es possible comentar-los tots.Si em permets et diria que el ritme i la rima ja els tens,Potser hauries de buscar imatges mes originals, que segur que et surten i queden encara més bells els teus poemes.

    una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

119 Relats

364 Comentaris

20992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.

AVIAT A KOBO