Cercador
El dibuix
Un relat de: Arístides- Compartir:
La mare va entrar a l'habitació del seu fill sense fer soroll. Assegut en el seu escriptori, primer mirava la fotografia que tenia col•locada davant i després gratava amb un llapis un full de paper. La fotografia era de la mare. Ella pensava que no havia sortit massa afavorida. Li agradaven el recollit dels cabells, els ulls clars ben oberts i la petita boca tancada, perquè li feien semblar una dona polida, desperta i prudent, una d'aquelles que, abans de parlar, es pensava a fons tot el que deia. Les arracades de perla i el vestit escollit per a la visita del fotògraf, un de gasa lila amb un tancament que portava un raïm estampat, li semblaven adequats. En canvi, li disgustaven la grandària de les seves orelles i l'amplària del nas, perquè li donaven una aparença una mica masculina. Sort que la seva veu dolça i el seu comportament acurat afegien la suficient feminitat a aquells trets tan desafortunats.
-T'està quedant molt bé.
El seu fill va cobrir el dibuix amb els braços i va recolzar el cap damunt.
La mare li va començar a passar una mà pels seus cabells foscos i llisos.
-Vull ser artista –va dir el fill amb un to de veu molt sec.
-I per què ho vols ser?
-Perquè vull ser mundialment reconegut i admirat. Vull que les meves obres s'exposin en els millors museus. Vull que la gent m'aplaudeixi, que pensin que sóc un geni –va dir descobrint el dibuix en el qual estava treballant.
La mare va mirar el seu retrat. S'assemblava bastant a la foto original, però ella se sentia incapaç de discernir si el seu fill tenia un talent artístic natural.
-Això no és el més important, fill. El més important és que, facis el que facis, creguis en tu mateix, que no facis cas al que diguin els altres, que segueixis el teu camí d'una manera decidida. Encara que tothom et digui que estàs equivocat, tu has de seguir creient en tu, en els teus ideals, en el que vols fer amb la teva vida.
-Però, mare, això és el que em diu cada dia.
-Perquè és el secret de la felicitat, petit Adolf.
Comentaris
-
Els detalls[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-03-2018 | Valoració: 10
La importància dels detalls, tant en el dibuix com en l'escriptura. Relat ple de detalls (descrivint la mare o les ambicions de l'Adolf, per exemple), elements que m'han agradat molt. Una forta abraçada.
Aleix
-
Petit Adoolf[Ofensiu]wynelland | 12-03-2018 | Valoració: 10
Molt ambiciós, aquest petit Adolf. ;)
-
Ambicions i realitats[Ofensiu]Montseblanc | 11-03-2018
Molt ben escrit. Magnífica la descripció del retrat de la dona, la barreja de trets físics i de caràcter. Molt bona també l’escena, que molt semblant l’hem viscut amb els nostres fills o els nostres pares, quan les inquietuds es desperten, quan ens pregunten què volem fer o ser quan siguem grans, quan tots tenim ambicions que s’aniran erosionant amb el pas del temps. I el nom final que fa esborronar. Perquè sí, ell era com tots nosaltres, per molt que volem pensar que era un monstre, que nosaltres mai faríem una cosa així... Però aquí estem, tolerant tot el que estem tolerant, amb el mar ple de morts, amb nens rebentats per les bombes cada dia a la pantalla de la tele. I seguim rient, anant de calçotades i mirant el whatsapp cada dos per tres amb acudits que ens roben el temps...
Gràcies, m’ha agradat molt.
P.S. Acabo de llegir el que he escrit i espero que ningú pensi que defenc al malalt en que al final es va convertir l’Adolf. Només dic que la majoria hem tingut infància, i una mare que ens acariciava els cabells, i que els camins de la vida són de vegades aterradors per les múltiples patacades que ens poden modelar de la més abominable de les maneres.
-
El final![Ofensiu]E. VILADOMS | 10-03-2018
Un relat bonic fins que el nom del petit protagonista et deixa glaçat.
Gràcies pels teus comentaris al "Dring-dring!" -
Resposta a Unicorn gris[Ofensiu]Arístides | 09-03-2018
Hola Unicorn gris. Moltes gràcies pel teu comentari. Igualment, m'agradaria afegir que el nom del nen no és gratuït, que estic parlant d'una escena històrica que podia haver-se produït, ja que un dels pitjors genocides de la història va voler ser artista des de petit. Salut!
-
Bon relat.[Ofensiu]unicorn_gris | 08-03-2018 | Valoració: 9
M'ha semblat bo el relat. Primer, la mare que modifica la seva fotografia, i després el fill amb els seus somnis d'artista, i l'inesperat final de la mare donant el seu savi i perenne consell. Sí, cal creure en un mateix, artista o no. I no fer cas de qui voldria ofendre.
Salut, Arístides.
Valoració mitja: 9.67