L'OBJECTIU

Un relat de: M.Montserrat Medalla Cufí
Amb un gran somriure s'acomiadà dels altres guardaespatlles; acabaven de fer petar la xerradeta, com cada dia. Es tragué les ulleres de sol, ja no calien. El seu torn havia acabat, per avui.

Obrí la porta del cotxe i amb cura, hi deixà el paquet. Va escollir el seient del darrere, no sap massa bé per quina raó. Amb un mocador, netejà la maneta de la porta i aprofità per treure la pols del vidre. Es cerciorà que ho duia tot i s'allunyà, amb passes ràpides.

Quan veié sortir el president del govern de la seva residència tragué el mòbil de l'infern de l'americana, l'acaricià i feu l'avaluació cognitiva que havia après a la teràpia: "cal aprofitar la ira per reaccionar i dirigir l'energia, orientant-la cap a accions positives"...

I llavors marcà un número.

S'allunyà encara més, just quan la fumera era tan intensa que no es veien ni els cotxes patrulla que començaven a arribar, amb les sirenes a tota potència.
El més segur és que el terapeuta el felicités, a la propera sessió!

Comentaris

  • Per l'Eloi[Ofensiu]

    Moltes gràcies, Eloi! veig que ets un jove escriptor. Ens llegirem, segur! Una abraçada!

  • molt bé[Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Aquest relat si que m’ha sorprès... de ben segur que podria ser el pensar d’una persona amb tractament psicològic. Un assassí, un criminal... wow i quina força, digne d’una pel·lícula americana.

    m’agrada, m’agrada

    una salutació cordial:
    Eloi

  • Gràcies, chusteriana ;)

  • M'oblidava![Ofensiu]
    chusteriana | 20-02-2013 | Valoració: 8

    Ostres!
    No t'havia valorat, perdona.
    Quin cap! També hauria d'anar a teràpia! jjejeje...

  • Genial[Ofensiu]
    chusteriana | 19-02-2013

    Molt bó!!
    Molt ben explicat, casi ho he pogut visualitzar.
    He rigut molt.

  • Racional?[Ofensiu]

    Ep, que només és un microrelat!!!

  • òstres Montse,[Ofensiu]
    ninona | 18-02-2013

    m'has deixat ben astorada.
    Jo no estic per aquesta via (des del meu jo racional), però sovint penso que no ens falta gaire per arribar-hi.