RESTOLL

Un relat de: Andreu Martí i Cortada

Te'n vas, però no podràs pas endur-t'ho tot amb tu.

Em queden dels arbres del passeig les fulles que guardàvem entre les pàgines d'un llibre que no hem de tornar a obrir.

Em queda dels records el consol de la padrina quan ploràvem perquè la vida era com era en un món que ja és oblit.

I em queda de l'amor viscut aquelles estones isolades del temps en què tots dos, junts, volàrem sense xarxa ni coixí

Comentaris

  • Amb el record a la butxaca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2023 | Valoració: 10

    Sí noi, quantes coses podem guardar en el record de la memòria! Un poema bellíssim, amb unes frases llargues com aquelles onades de Mar de fons. Una forta abraçada, Andreu.
    Aleix

  • Tristor continguda[Ofensiu]
    llpages | 18-05-2023 | Valoració: 10

    És fàcil caure en la llagrimeta quan t'endinses en temes tristos. El que és difícil és expressar tristor amb mesura, sense carregar tintes en els fets fatídics, fent ús d'una serenor que reparteix a parts iguales tristor i reflexió sobre els fets. Aquest poema ho aconsegueix, se't felicita!

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-05-2023

    Tendresa, sentiments, bonics records d'una meravellosa realitat que no es podrà tornar a viure.

    Bonic poema Andreu.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Emotiu i trist[Ofensiu]
    Aljezurful | 17-05-2023

    Emotiu i trist.
    Emotiu perquè ens queda el què volem que ens quedi, perquè els records i els sentiments no ens els podrà robar ningú... mentre visquem (o la salut ho permeti).
    I trist, trist perquè ho son els records irrepetibles.
    Al final només quedarà la fulla de l'arbre dins el llibre, a voluntat d'algú altre o de la inexorable erosió del temps.
    I un dia, no quedarà res.

l´Autor

Foto de perfil de Andreu  Martí i Cortada

Andreu Martí i Cortada

31 Relats

123 Comentaris

6481 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.
Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.